Creix un 30% el nombre d’inscrits per accedir a un habitatge protegit

La difícil situació que viu el mercat immobiliari -de la qual les comarques gironines no en són una excepció- es reflecteix en l’espectacular increment que ha experimentat el nombre d’inscrits per accedir a un habitatge protegit a la província en només un any. Segons les dades de la Generalitat, durant el 2023 hi va haver 4.871 persones inscrites, mentre que l’any anterior havien estat 3.757. Es tracta de la segona demarcació de Catalunya amb un major nombre d’inscrits, per darrera de Barcelona.

Una quarta part de les sol·licituds estan registrades a la ciutat de Girona. En total, la capital comptava l’any passat amb 1.134 demandants d’habitatge protegit, el que suposa un increment important, de gairebé el 48%, respecte el 2022, quan hi havia 769 sol·licituds.

Pel que fa a les altres grans ciutats gironines, destaquen també les 612 peticions que hi ha a Salt, tot i que en aquest cas s’han reduït lleugerament respecte l’any anterior, quan s’havia arribat a les 667. El tercer lloc correspon a Olot, amb 459 peticions, una xifra que també és molt similar a la de l’any anterior, quan n’hi havia 429. En quarta posició se situa Palafrugell, on hi ha vigents 394 sol·licituds, mentre que el 2022 eren 359.

A Figueres, el nombre de peticionaris d’habitatge protegit arriba fins als 299 (238 l’any anterior), mentre que a Sant Feliu de Guíxols n’hi ha 230, el doble que l’any 2022, quan se’n registraven 117.

També s’han duplicat les peticions a Lloret de Mar, on s’ha passat de 85 a 161. En canvi, a la veïna Blanes, la xifra s’ha reduït lleugerament, tot descendint de 208 l’any 2022 a 195 el 2023.

Pel que fa a les altres capitals de comarca, les xifres són més baixes. A Banyoles hi ha 147 sol·licituds, a Ripoll se’n registren 66, la Bisbal d’Empordà en té 55, Santa Coloma de Farners 54 i Puigcerdà és la que té menys peticions, amb 43.

El perfil del sol·licitants: de mitjana edat i amb nacionalitat espanyola

El perfil de sol·licitant d’habitatge protegit a les comarques gironines és, majoritàriament, el d’una persona d’entre 35 i 65 anys i de nacionalitat espanyola. Així es desprèn de les dades de la Generalitat, que ha traçat un perfil dels demandants a través de les sol·licituds registrades entre gener i juny de 2023. 

El 8% de les persones que demanen un habitatge protegit a la província de Girona són famílies nombroses, mentre que n’hi ha un 6% de monoparentals. També s’han rebut un 1% de peticions d’habitatge adaptat. 

Per edats, la majoria (un 63%) és de mitjana edat- és a dir, entre 35 i 65 anys-, mentre que un 26% corresponen a menors de 35 anys i hi ha un 11% de peticions procedents del col·lectiu més sènior, és a dir, majors de 65 anys. 

En relació a les nacionalitats, el 58% de les demandes procedeixen de persones amb nacionalitat espanyola, mentre que un 41% són d’estrangers no comunitaris. L’ínfim percentatge restant correspon a estrangers comunitaris. 

Finalment, pel que fa a la tipologia de l’habitatge demanat, els peticionaris poden marcar diferents opcions. D’aquesta manera, la immensa majoria (un 91%) desitjarien un lloguer amb opció a compra, mentre que un 28% demanen només un lloguer i un 20% aspiren a poder tenir un habitatge protegit de propietat.

El Gironès, la comarca amb més peticions

Per comarques, la que compta amb un major nombre d’inscrits és el Gironès (1987), amb la immensa majoria de les peticions concentrades a la ciutat de Girona. Segons les dades publicades per la Generalitat, que corresponen a 31 de desembre de 2023, a continuació hi ha el Baix Empordà, amb 950 peticions, seguida -a força distància- de la Selva (547), l’Alt Empordà (538) i la Garrotxa (523). 

En canvi, a la cua de les sol·licituds es troben les comarques menys poblades de la demarcació: el Pla de l’Estany (150 demandants), el Ripollès (107 peticions) i la Cerdanya, on només n’hi ha 77. En aquests casos, la majoria de sol·licituds són a les capitals.