Justícia reforça el servei de mesures penals alternatives

L’any passat un total de 8.757 persones van fer mesures penals alternatives a Girona, que decreta un jutge per substituir una condemna de presó. D’aquests, un 65% van ser treballs en benefici de la comunitat, i els delictes pels quals els jutges decreten més mesures alternatives són els de seguretat viària i de violència masclista en l’àmbit contra la parella. Altres mesures que es poden decretar són programes formatius i mesures de seguretat (Internaments en un centre psiquiàtric o de desintoxicació, per exemple).

És habitual que s’atorguin a persones que han comès el seu primer delicte, i el perfil majoritari és d’homes (en un 90,3%) i nacionalitat espanyola (67,4%). A Catalunya 14.572 persones van fer una mesura d’aquest tipus, que implica prop de la meitat de la població penitenciària. 

El personal de mesures penals alternatives denuncia "abandonament"

Per tal d’abordar aquesta aposta menys punitiva i també de reinserció, ja que el percentatge de reincidència en aquests casos és menor al 10%, el Departament de Justícia ha aprovat un augment del pressupost del 44,17%. El contracte pels pròxims quatre anys té una partida total de 53.411.866,73 euros.

Segons indica el Departament, aquest increment permetrà que les entitats adjudicatàries del servei millorin les condicions laborals i salarials de les persones que el presten. Aquestes mesures estan sempre imposades a instància d’un òrgan judicial i implica diverses actuacions de suport i seguiment socioeducatiu. A més, el pressupost també implicarà diferents avenços i millores en la formació del personal tècnic, la coordinació i el seguiment del servei. Aquestes són algunes de les demandes històriques dels treballadors i que fa anys que reivindiquen. De fet, l’any passat el personal va dur a terme diverses vagues, l’última de les quals fou indefinida i es va allargar diverses setmanes des del 14 de novembre fins a finals d’any.

Prudència al sector

El personal de mesures penals alternatives subratlla que des que van dur a terme les protestes no han vist cap increment salarial, i per tant, reben amb prudència la notícia. En aquest sentit, subratllen que caldrà veure si les entitats adjudicatàries del servei aprofitaran aquest increment pressupostari per millorar els salaris dels treballadors.

A més, recorden que a ells el Departament els ha dit sempre que no hi havia marge per incrementar el pressupost, mentre que recentment s’han acordat millores amb el sector penitenciari. «El nostre principal problema és la precarietat, hi ha gent que ho ha hagut de deixar i no per vocació, sinó perquè no podia arribar a final de mes», subratllen. També denuncien que els seus salaris estan un 29% per sota del personal contractat pel Departament, tot i que a la pràctica fan tasques similars.

El servei de mesures penals alternatives està externalitzat des de fa 22 anys i ho gestionen tres entitats del Tercer Sector (Apip-Acam, INTRESS i Fundació Ires). A Girona l’adjudicatària és INTRESS i hi treballen una quinzena de persones repartides per tots els jutjats de la demarcació.

Segons el sector, atenen més del 40% de la població penitenciària, però només obtenen el 2% dels recursos econòmics. Tenint en compte que l’objectiu del Departament de Justícia és que la xifra encara continuï augmentant, l’aposta pressupostària suposa un primer pas per redissenyar les polítiques penitenciàries i els seus objectius.