La natalitat a les comarques de Girona és la més alta de Catalunya

Les xifres de natalitat a les comarques gironines continuen baixant, seguint la tendència iniciada l’any 2009. Tot i això, el descens del 2023 respecte al 2022 va ser inferior al dels anys anteriors, ja que només va ser de l’1,6%; mentre que el del 2022 havia sigut del 2,45%; el del 2021 del 4,8% i el del 2020, del 2,17%.

En total, l’any passat van néixer 5.835 nadons, la xifra més baixa des del 2000. Van ser 3.017 nens i 2.818 nenes, seguint la mateixa dinàmica dels darrers anys i d’arreu del món, on neixen més nens que nenes.

Mentre que a Catalunya la davallada és més forta, ja que es registra la xifra més baixa des del 1995. De fet, si es mira el conjunt de Catalunya, les comarques gironines registren la taxa bruta de natalitat més elevada, segons dades provisionals de l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat) de l’any passat. 

A tot el territori hi va haver 6,8 nascuts vius per cada 1.000 habitants, inferior al 2022 (7,2 per mil). Per àmbits territorials, hi va haver un màxim de 7,2 naixements per a cada 1.000 habitants a les comarques gironines i a Ponent, i un mínim del 5,9 de l’Alt Pirineu i Aran. Per comarques, el màxim el registra el Gironès (8,2) i la més baixa és la de l’Alta Ribagorça (4,5). En el cas de les comarques gironines, també destaca la natalitat de l’Alt Empordà (7,28) i la Garrotxa (7,25). 

Per àmbits territorials, el nombre de naixements l’any 2023 només va créixer a l’Alt Pirineu i Aran (7,4%). L’àmbit de les comarques Centrals (−8,8%) és el que va registrar una major disminució, seguit del de Ponent (−4,8%), l’àmbit Metropolità (−4,4%), les Terres de l’Ebre (−4,1%) i, amb menor intensitat, el Camp de Tarragona (−1,8%), (−1,6%) i el Penedès (−1,5%). 

Pel que fa a les comarques, el 2023 el nombre de naixements va disminuir a 28 comarques i els majors descensos es van registrar a la Segarra (−20,1%, afectada pels canvis territorials), l’Urgell (−17,9%) i el Bages (−14,1%). Per contra, el Pallars Jussà és la comarca que va registrar el major increment (14,9%), seguida de la Cerdanya (11,7%) i Aran (10,7%).

Aquests són els noms de nen i nena més posats a les comarques gironines

Pel que fa als municipis, el conjunt dels que tenen entre 500 i 100.000 habitants han perdut entre un 4% i un 7% del nombre de naixements; la ciutat de Barcelona ha registrat un 1,8% menys de naixements. Els municipis amb menys de 500 habitants són els que han tingut el major descens, un 14,5%.

L’edat de ser mare, a l’alça

Pel que fa a l’edat que les dones han decidit tenir el primer fill, la mitjana a les comarques gironines és als 30,73 anys, una xifra més baixa que la mitjana catalana, que és de 31,66. De fet, en tot el conjunt aquetsa xifra ha anat augmentant progressivament. L’any 2008, per exemple, l’edat mitjana del primer fill era als 29,1 i el 2017 als 31. 

Pel que fa a l’edat mitjana de la maternitat en general, a Girona és de 31,97 anys, mentre que la mitjana catalana és de 32,65. L’àmbit Metropolità és on la maternitat és més tardana: 32,93 anys d’edat mitjana a la maternitat i 32,04 anys d’edat mitjana al naixement del primer fill. Les Terres de l’Ebre és on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,61 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,18 anys.

L'edat mitjana de l'inici de la maternitat puja fins a gairebé 31 anys a les comarques gironines

En les mares de nacionalitat estrangera és de 31 anys i en les mares de nacionalitat espanyola és de 33,2 anys. Les mares de nacionalitat estrangera són en mitjana 2,2 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola.

Per altra banda, les comarques gironines són una de les zones -juntament amb les Terres de Ponent, Terres de l’Ebre i Penedès- on l’índex conjuntural de fecunditat és més elevat, amb 1,22 fills per dona. Tot i així, la dada ha baixat en els últims anys. Per exemple, el 2020 va ser d’1,39. L’índex més baix és a l’Alt Pirineu i Aran (1,02), seguit de l’Àmbit Metropolità, 1,06 fills per dona.

Augmenta a Girona la demanda de fecundació amb òvuls de donants

La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, com demostra l’índex conjuntural de fecunditat, que se situa en 1,32 i 1,06 fills per dona, respectivament.

Mares estrangeres

Un dels principals motius pels quals s’ha frenat la davallada de naixements és l’elevat nombre de mares estrangeres. 

El 40,7% dels nounats a Ponent i el 39,2% dels nascuts a les comarques gironines són fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (34,6%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mare estrangera és el Penedès (29,8%).

Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mare estrangera s’observen a la Segarra (53,2%), seguida del Pla d’Urgell i la Garrotxa (45,7% i 44,7% respectivament). Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mare estrangera corresponen a la Catalunya Central. Són el Lluçanès (5,7%) i el Moianès (21,8%).

Quant als municipis de més de 20.000 habitants, Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (69,3%), seguit de Lloret de Mar (60,8%), Salou (58,2%), Manlleu (57,9), Olot (56,9%), Figueres (54,6%) i Vic (51,4%).

En el conjunt del territori, dels 54.182 nascuts el 2023, 35.408 són fills de mare espanyola, que representa una disminució de 2.551 nascuts (-6,7%) i 18.774 són fills de mare estrangera, que representa un augment de 351 més que l’any anterior (1,9%). En termes relatius, els nadons de mare estrangera representen el 34,6% dels nascuts vius.

Entre els nadons de mare estrangera, la major freqüència correspon als fills de mare marroquina (4.560 nascuts vius), que representen un 8,4% del total de naixements de Catalunya i un 24,3% dels naixements de mare estrangera, seguits, en ordre decreixent, pels fills de mare pakistanesa (1.334), colombiana (1.157), hondurenya (961) i romanesa (883).

La majoria, d’origen africà

Per grans regions geogràfiques, entre els nadons de mare estrangera es compten 5.955 nascuts vius de mare amb nacionalitat d’algun país del continent africà. Pel que fa als nascuts de mare de nacionalitat americana, 3.924 corresponen a nacionalitats d’Amèrica del Sud i 1.817 d’Amèrica del Nord i Central. 

Els nascuts de mare estrangera de nacionalitat de la Unió Europea són 2.892 i de la resta d’Europa, 1.204. Finalment, s’han registrat 2.961 nascuts de mare amb nacionalitat asiàtica i 21 nadons de mare amb nacionalitat d’algun país d’Oceania.