Els equips de suport en salut mental han atès més de 2.000 gironins en set anys

L’any 2017 l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) va posar en marxa a les comarques gironines set equips mòbils de salut mental, anomenats equips PSI (Programa de Suport Individualitzat), amb l’objectiu d’oferir suport en la gestió de casos complexos de salut mental que presenten dificultats per vincular-se a l’assistència que necessiten, des d’una perspectiva comunitària. D’aquesta manera, es fa seguiment del pacient des del seu entorn i acompanyant-lo per arribar als recursos necessaris, per tirar endavant el seu projecte de vida de la manera més saludable possible i tenir les seves necessitats cobertes.

Les persones ateses ja són pacients de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions però que tenen problemes en la vinculació necessària amb el seu centre de salut mental per seguir el tractament habitual. L’objectiu del professional que porta cada cas és donar suport al pacient perquè pugui viure al seu domicili i evitar els ingressos hospitalaris.

Aquests set equips, integrats per 13 professionals d’infermeria, treballadors i educadors socials estan repartits per tota la demarcació: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Blanes, Gironès, Ripollès i Santa Coloma.

Durant aquests 7 anys s’han atès 2.014 pacients, una mitjana de 287 persones l’any. Un 23% de mitjana són casos nous en cada període. En total s'han realitzat 38.844 visites assistencials de diferent tipus: acollida al servei, primeres visites i seguiment al pacient, atenció a les famílies, visites de suport i visites d'atenció comunitària, entre altres.

 Una de les professionals que treballa en aquests equips, la treballadora social Maria José Guzmán, valora molt positivament aquests equips de suport individualitzat. “Amb aquest seguiment proper i individualitzat del pacient, podem fer una millor atenció i acompanyament i donar resposta a les necessitats de cada persona per tirar endavant el seu projecte de vida”.

La intervenció millora les condicions de vida al pacient

Segons dades del primer estudi transversal i descriptiu sobre el pla de serveis individualitzats (PSI) de la xarxa gironina, la valoració és molt positiva. L’estudi es va realitzar entre 200 de les persones ateses. Es van valorar les següents variables: sociodemogràfiques, clíniques (diagnòstic de trastorn mental, temps d'evolució de la malaltia mental, ingressos hospitalaris en psiquiatria durant el període de l'estudi, escala d’avaluació de l’activitat global (GAF), socials (xarxa social significativa), temps d’estada al programa i vinculació amb els dispositius comunitaris de salut.

La mitjana d’edat de les persones ateses va ser de 41,38 anys i el 50% eren homes.   

«L’esquizofrènia encara és un dels trastorns més desconeguts»

Pel que fa a les variables clíniques, el 40,2% dels pacients estaven diagnosticats d’esquizofrènia i altres trastorns psicòtics sense incloure el trastorn per idees delirants, que va suposar un 7,5%. El 22% corresponia a persones diagnosticades de trastorn bipolar i el 8,5% de trastorn de personalitat.

Respecte a la xarxa de suport significatiu, el 66,5% en podia disposar. De les 200 persones incloses al PSI, 108 persones van ser donades d’alta. La mitjana de mesos d’estada al programa va ser de 18 mesos i el 76,9% va millorar la vinculació amb els dispositius comunitaris de salut.