La Bertrana del «boom» turístic

«Escarmentada pel poc èxit d’una de les meves darreres obres, no publicada per un excés d’escrúpol, potser moral, potser comercial, de certs editors, i, com a conseqüència d’aquell fracàs alliçonador, he escrit aquesta novel·la que podríem qualificar de rosa». Aurora Bertrana presentava així l’any 1967 Vent de grop, la novel·la amb què retratava el boom turístic de la Costa Brava, escamada per la impossibilitat d’editar el seu anterior treball, la novel·la Cendres, tan escandalosa pel seu temps que va quedar durant dècades en un calaix.

«Cendres», la novel·la que Aurora Bertrana mai va poder publicar, veu la llum

Després de publicar Cendres l’any passat, Edicions de la Ela Geminada segueix el fil i reedita Vent de grop, la reacció de Bertrana a aquell projecte fallit, aportant-hi nova llum amb un estudi d’Adriana Bàrcia José, especialista en l’autora. 

L’epíleg de Bàrcia permet esclarir el recel i la decepció amb què l’escriptora gironina parlava de Vent de grop, i que el lector dels seixanta no podia entendre, perquè no coneixia la negativa dels editors a publicar Cendres. 

Aquella novel·la «rosa» on, deia Bertrana, «no hi figuren ni cornuts ni invertits ni incestuosos» -a Cendres, sí-, però, és més que el relat d’un romanç d’estiu entre un pescador de la Cala (l’Escala, en realitat) i una turista angles, assegura Bàrcia. 

«És un retrat de la transformació de la Costa Brava quan arriba el turisme, la transformació total de la costa i la seva economia, però també de l’impacte que va tenir en les persones i com se sentien atretes per una nova cultura», apunta l’especialista, que remarca que «més que una dona avançada al seu temps, com se la defineix a vegades, Aurora Bertrana era una dona que sabia llegir molt bé el seu temps». 

Alentada per Caterina Albert, a qui visitava sovint a l’Escala, l’autora de Paradisos oceànics construeix una història entre la Cala i Londres a partir de la relació d'un pescador i una turista, per mostrar el daltabaix que va suposar l’arribada del turisme de masses a la costa gironina. 

«Era una història senzilla i molt vendible, va tenir un gran èxit de vendes que va tornar Bertrana a la palestra, perquè a més va coincidir amb el centenari de Prudenci Bertrana i altres fets significatius», explica Adriana Bàrcia. 

De fet, fins i tot es va adaptar al cinema tres anys després de la seva publicació, al 1970, amb la pel·lícula La larga agonía de los peces fuera del agua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat. 

La reacció a l’Escala

Les vendes, però, van anar acompanyades de l’escàndol per la llengua emprada per l’autora. A més del castellà mal parlat dels turistes foranis, Bertrana va fer xerrar els pescadors de la Cala un empordanès dur i amb un punt groller, fidel al que havia sentit en les seves estades a l’Escala, i no va agradar. 

«Els personatges de Vent de grop no són escalencs, sinó calencs i, per tant, qualsevol coincidència és pura casualitat», deia l’autora per defensar-se davant dels qui s’havien ofès. 

Subscriu-te per seguir llegint