Ponç Puigdevall: Simenon em va ensenyar que una família és un territori propici per al crim

Implacable crític literari, Ponç Puigdevall acaba d'armar el seu quart títol de narrativa, "Una novel·la comercial", amb aires d'un dels seus autors de referència, Georges Simenon, que li va ensenyar, després de llegir centenars de les seves pàgines, que la família és "territori propici per al crim".

Acompanyat per l'editor d'Edicions de 1984, Josep Cots, l'escriptor no ha amagat aquest dimarts en roda de premsa que és l'obra que més li ha costat, pel canvi estilístic que li ha suposat, en tendir ell a la frase llarga, amb una trama que ubica al seu Sant Feliu de Guíxols natal, amb uns protagonistes, membres d'una família, el patriarca de la qual és l'editor Artur Calvet, amb Creu de Sant Jordi inclosa.

Com a lector "entusiasta" de Simenon, "se'm va acudir escriure una novel·la a la seva manera. I, és clar, què passa a les novel·les de Simenon? Doncs que normalment hi ha una família. Simenon em va ensenyar que una família sempre és el territori propici per al crim, físic i moral, de manera que el meu primer objectiu va ser crear-ne una".

Després de dibuixar els Calvet, amb un pare d'una saga vinguda a menys de la Costa Brava, casat amb una dona que havia estat la criada de la casa i dos fills, la trama aprofundeix en la lluita que s'estableix per l'herència davant de la malaltia del progenitor.

Així mateix, hi ha diversos secundaris, des de les germanes Codina, que no suporten l'esposa de Calvet, la Teresa, a un expresident de la Generalitat que viu a Bèlgica "per haver proclamat formalment la República Catalana", a un personatge anomenat Rinaldi, borratxo i seductor.

Tots ells, entén el seu autor, apareixen al llarg d'aquestes pàgines per "donar un toc costumista", en una petita ciutat, un espai habitual a les novel·les de Simenon.

No obstant, "la gran lluita que he tingut és amb la veu narrador de la novel·la perquè respirés a poc a poc i donant petits tocs impressionistes", ha explicat.

Sobre el títol, ha assenyalat que té a veure amb "les relacions que estableixen tots els personatges per rebre una herència, cosa que no deixa de ser una lluita absolutament neoliberal per acabar de destruir els contrincants i obtenir cadascun dels contendents el que creu que ha d'obtenir".

També té, ha afegit, a veure que un dels secundaris és un escriptor, que, sí o sí, vol obtenir un premi literari català ben dotat i s'esforça a escriure "una novel·la mercenària, però em semblava una paraula massa exagerada i per això, al final, és comercial".

Novel·la amb moltes referències literàries, entre elles Gustave Flaubert, "té molts punts, que ni jo mateix entenc, perquè sempre respira d'una manera autònoma. Ara que ja està publicada, la fullejo i vaig descobrint algunes coses. Les novel·les sempre saben més que el seu propi autor", ha postil·lat.

Espectacle grotesc de la condició humana

De totes maneres, no ha obviat que ha intentat que respiri l'"espectacle grotesc de la condició humana", que, a més, la història "vagi fluint sense dificultat per a el lector, que pugui gaudir d'aquest esforç estilístic".

Res preocupat per les crítiques que pugui rebre, acabats de fer seixanta anys, que diu contribueixen que no se "sulfuri" ja per res, en la seva compareixença Ponç Puigdevall ha descobert, així mateix, que no li agrada escriure.

"Però com que em vaig equivocar de vocació quan era petit -ha afegit-, he de ser conseqüent amb aquest error de joventut".

El novel·lista ha asseverat que el que li hauria agradat és dedicar-se a l'oceanografia: "per a -explica- submergir-me a les profunditats i després sortir i poder llegir tranquil·lament tots els llibres que a mi, realment, m'agrada llegir".

De totes maneres, espera que "aquesta tendència a l'oceanografia es vegi bé a la novel·la, que és la submersió al fons del caràcter de tots aquests personatges".