«Tothom té una entrevista, no només qui surt a la tele o fa un gol»

Sis anys després, quantes funcions i espectadors ha tingut amb «Bona gent»?

Estem a punt d’arribar a les 400 funcions i als 300.000 espectadors. És molta gent això! Qui ens ho havia de dir!. Aquest espectacle té una cosa fantàstica, extraordinària, que és que gires les tornes del teatre i el protagonista passa a ser la gent. Això fa que cada funció sigui diferent i, com que cada funció és diferent, em trobo gent que m’ha vingut a veure quinze vegades. L’altre dia una parella em va dir que era el desè cop!. A Girona ja havia actuat al Teatre Municipal, però és que a Manresa hi hem anat vuit vegades, per exemple. Per què? Perquè sempre és diferent. Jo no sé què passarà dissabte a l’Auditori, no en tinc ni idea de quina serà la trama ni quins seran els protagonistes. Això és extraordinari. 

Com es prepara una funció sabent que no n’hi ha mai cap d’igual?

Me la preparo anant amb una predisposició màxima que passin coses i amb el sentiment que tothom té coses interessants per explicar. A mi m’interessa el que m’explica la gent. No hi ha cap més preparació que aquesta. Home, també l’experiència, l’haver anat fent tantes representacions, i l’aval d’El Foraster, que és el que em constata que tothom té una entrevista, i no només els que sortim per la tele, o els que marquen un gol, o els que treuen un llibre, també hi ajuden. Jo quan arribo a una funció, orelles amunt, predisposició màxima i el convenciment que passaran coses.

Em pensava que em diria que es documenta sobre el lloc on fa l’espectacle, per exemple.

Nooo! al contrari. Hi ha vegades que em volen donar informació i no ho vull. Algun cop he arribat a un poble i m’han dit ‘seria interessant que parlessis amb un senyor que hi ha a la fila quatre’, però jo no en vull saber res. És igual a qui posi el micròfon, perquè passaran coses. Al començament la por que teníem era una mica aquesta, quan el 2018 vaig fer la proposta, els companys van arrufar el nas i em deien que era un format molt bèstia, que no hi havia guió, i que hi havia el risc que la gent no expliqués. Jo ho vaig voler provar. De seguida ens en vam adonar que era una meravella. Estar sis anys fent l’espectacle m’ha sorprés fins i tot a mi i, a més a més, no sé fins quan durarà. És aquest tipus de xou que possiblement seguiré tenint encara que estreni una cosa nova. Bona gent és un homenatge al públic.

Quina és la història més bèstia que li han explicat?

He sentit moltes històries, gent que s’ha demanat per casar, d’altres que m’han dit que era el primer cop que anaven sols al teatre perquè havien perdut la seva parella... quan comença l’espectacle sempre n’explico algunes. Fa temps una mare i el seu fill em van venir a veure a Lleida. Em van dir que el marit, el pare del nano, havia tingut un atac de cor i s’havia mort. I que havien trobat les entrades de Bona gent a la butxaca de l’americana quan havien anat a l’hospital a identificar-lo, perquè havia sortit a passejar sol i no duia cartera. La dona no sabia que l’home les havia comprat perquè li volia fer una sorpresa ja que a casa els agradava molt.

A l’Auditori tindrà al davant uns 1.200 espectadors. Hi està acostumat a dur «Bona gent» davant de tant públic?

Sí, sí, l’espectacle l’he fet davant de molta gent. M’han dit que l’Auditori estarà ple. Com més públic, més protagonistes hi haurà. Fins i tot els de l’amfiteatre. Puc anar a buscar protagonistes a qualsevol lloc. Sempre hi ha gent més predisposada a parlar, i d’altres es mostren més introvertits, però això ho veus de seguida. Jo no pretenc fer-ho passar malament a ningú, al contrari, a la vida ens ho hem de passar bé. Molta gent em diu que quan comença l’espectacle pensen que millor que no hi vagi a treure’ls i que, al final, ho estan desitjant.

On no ha actuat mai i li agradaria fer-ho?

Ostres tinc la gran sort que he estat a molts llocs... segur que me’n falten però no tinc al cap cap plaça on no hagi anat i m’agradaria haver-ho fet.

«El Foraster» ha creat un personatge? Hi ha gaires diferències entre el Quim Masferrer de la televisió o l’escenari, amb el de la vida real?

A mi m’encanta compartir i parlar amb la gent, perquè hi surten guanyant el qui s’explica i el qui ho he escolta. Però evidentment que ningú es pensi que en Quim Masferrer és com El Foraster, aquell tio que s’apunta a tot... hi ha una part meva molt més solitari. La meva feina és molt social, però també tinc ganes d’estar a casa, amb la família i els amics. Bona gent té molt de mi. Jo he estat molts anys explicant coses, i ara m’agrada que me les expliquin a mi. Però no soc sempre el que veiem per la televisió o a l’escenari.

On s’ha sentit foraster?

Em sento foraster quan surto de casa, al poble mateix ja em sento foraster. Però jo que soc d’un entorn rural, em sento foraster aturat a les rondes de Barcelona amb una cua infernal, sense cobertura, i dins d’un túnel. A mi m’agrada quan vaig a un lloc i la gent em diu que ja no hi podré tornar més com a foraster perquè allò també és casa meva.

Treballa en algun altre espectacle?

Ara de moment no. Estem preparant la nova temporada d’El Foraster, amb qui portem deu anys. Amb la televisió i Bona gent no em queda espai per fer res més. Però a través de Guerrilla Produccions estem fent coses molt interessants. Ara hem estrenat El tigre, un text de Ramon Madaula, hem fet un espectacle nou amb Pep Plaza, El substitut...

Què li agrada més, actuar o la part aquesta més de productor?

A mi m’agrada tot. A mi m’agrada l’escenari, crear espectacles, conèixer gent, fer programes de televisió... A Guerrilla Produccions tinc gent que té cura de la resta. A mi m’apassiona compartir, fins al punt que al meu espectacle el protagonista no soc ni jo. 

Subscriu-te per seguir llegint