La clau de l’èxit de l’a(p)hònica: «Fugim de ser un festival ‘clon’, volem tenir identitat pròpia»

«L’(a)phònica és un festival dedicat a la veu, ens agrada descobrir noves propostes a la gent, com també el patrimoni de Banyoles». Això deia aquest diumenge Francesc Viladiu, director artístic del Festival (a)phònica i cap visible d’Alter Sinergies, unes hores abans d’acomiadar-se de tres dies en què la ciutat havia repartit més de 23 artistes per 26 espais diferents. I és que, malgrat que el mal temps semblava voler jugar una mala passada el dissabte, no es va haver de cancel·lar cap espectacle d'una vintena edició rodona. «No només ens ha acompanyat el bon temps, sinó que la qualitat de les propostes ha estat molt bona i la resposta del públic també», deia Viladiu. El públic no només es va apropar als concerts gratuïts, com el de Les Anxovetes o Salvador Sobral d’ahir, que van servir el propòsit d’«apropar tothom a la cultura», sinó que grups com La Iaia, cantants com Momi Maiga o la companya de Cor de Teatre amb Operetta, junt amb 6 altres artistes, van esgotar les seves entrades.

«Fugim de ser un festival ‘clon’, busquem tenir una identitat pròpia», explica Viladiu. En aquesta edició no només han «retrobat» veus com la d’Alba Carmona o Salvador Sobral, que ja havien participat amb anterioritat al festival, sinó que «tenim en compte nous noms, com Marina Herlop», afegia Viladiu.

Pirates, animals i famílies

El Pony Pisador va convocar ahir al matí dinosaures, pirates, animals i famílies a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles en una de les propostes per a la canalla de l’(a)phònica. El Pony Menut, la versió familiar d’una de les bandes més juganeres de l’escena actual, va convidar petits i grans a La noble vila de Su per gaudir d’una música que contagia bon rotllo, amb lletres esbojarrades, embarbussaments i coreografies senzilles. 

El quintet de folk va lluir molta sintonia amb la mainada en tot moment, amb un concert carregat de ritme i humor. Clàssics com Tot és part de ser un pirata, La confraria del menhir o El meu pare és un formatge van compartir repertori amb temes del seu darrer disc, Ocells, i amb lliçons musicals didàctiques però molt amenes sobre instruments.