“Les relacions horitzontals entre membres de la comunitat UdG són oportunitats de futur”

Edi López ha cursat el grau de Mestre d'Educació Primària, el Màster Interuniversitari en Joventut i Societat i diversos cursos d’especialització a la Universitat de Girona

Edi López, alumni de la Universitat de Girona.

Edi López, alumni de la Universitat de Girona. / DdG

Gemma Pujolràs

Gemma Pujolràs

La trajectòria acadèmica d’Edi López no és gens convencional. Va estudiar el batxillerat cientificotecnològic, el grau superior de Tècnic en Educació Infantil i després va treballar un parell d’anys. Això el va portar a començar els estudis universitaris amb una edat que feia augmentar la mitjana, però tal com detalla el jove, la vida universitària és el que l'ha fet ser qui és ara, i no els estudis, sinó tota la resta.

A la Universitat de Girona ha cursat el grau de Mestre d'Educació Primària, el Màster Interuniversitari en Joventut i Societat i diversos cursos d’especialització. Tot i que el més profitós ha estat formar part de la comunitat UdG i ser participant de la cultura universitària en associacions, voluntariats, representació política i també com a becari. La participació activa en tots aquests espais li ha portat una mà d’aprenentatges que l’han conduït a aixecar una empresa: Efecte Mosquit. Una cooperativa sense ànim de lucre amb projectes pedagògics i culturals per acompanyar els joves amb idees i talent.

Avui dia, compagina la vida laboral amb Efecte Mosquit, la vida política com a regidor d’Ajuntament, l’activisme amb cooperatives territorials, la vida sociocultural de la mà de la família i les amistats, i la vida estudiantil amb la intenció de no separar-se del tot de la millor època de la seva vida.

Què el va motivar a fer el canvi d'una trajectòria cientificotecnològica a l'àmbit de l'educació?

No he sigut mai de seguir l’itinerari convencional. M’he deixat portar molt per la meva motivació. Quan vaig fer el batxillerat vaig optar pel científic i tecnològic perquè m’apassiona molt tot el que deriva d’aquestes branques. Però professionalment tenia ganes que la meva contribució laboral estigués directament relacionada amb el servei directe a la comunitat i a la millora pedagògica. Tinc la gran sort que gairebé tota la meva família es mou per entorns educatius, i des de ben petit estic sensibilitzat especialment en aquest àmbit. 

Quins aspectes de la vida universitària a la UdG considera que l'han fet ser qui és ara?

Mai havia tingut clar estudiar a la universitat. Vaig entrar-hi quatre anys després de quan em “tocava” per edat i em vaig trobar en una situació poc agradable. Durant els dos primers mesos de la carrera vaig descobrir que l’assistència a les classes no em motivava gens, així que em vaig autoimposar un ultimàtum: o m’espavilo a trobar-li sentit a la meva etapa universitària o moriré en l’intent. Llavors va començar la millor època de la meva vida, durant la qual vaig participar de totes les possibilitats que ofereix la comunitat UdG, passant a ser un agent cultural, polític i laboral actiu, i això em va donar ales per no deixar els estudis -bàsicament perquè sense els estudis deixava de ser membre de la UdG i, per tant, deixava de tenir accés a tot-. Aquesta vida universitària viscuda al màxim, fundant ASEM (Associació d’Estudiants de Mestres UdG) i presidint-la durant cinc anys, responsabilitzant-me de la dinamització cultural del campus del Barri Vell (Setmanes de l’Educació, la Rosa Anònima, el Karaoke live, la Gran Quina de la UdG…), representant legalment l’alumnat (Comissió d’Estudis, Junta de Facultat, coordinador general del Consell d’Estudiants, MOURE (Máximo Órgano Unipersonal de Representación Estudiantil) de la UdG…) i contribuint voluntàriament a projectes d’impacte positiu (Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat, Hort Eco-solidari…), ha sigut la que m’ha portat a ser qui soc ara. Amb tota aquesta experiència, i amb la fortuna de trobar un company amb qui compartim valors, maneres d’entendre el món i compatibilitats de rol, he constituït una cooperativa sense ànim de lucre anomenada Efecte Mosquit.

Què el va inspirar a constituir la cooperativa Efecte Mosquit?

ASEM és la gran precursora d’aquest projecte de vida. En l’associació universitària és on he descobert que la contribució social, política i cultural que fèiem és el que m’omple i m’empeny a despertar-me cada matí, a anar a dormir cada nit sense remordiments. En l’etapa universitària aquesta contribució l’aconseguíem des del voluntariat, ara amb Efecte Mosquit l’aconseguim des de la professionalitat. Hi ha hagut 3 aspectes clau que m’han portat a la constitució de l’empresa. El primer és la voluntat de fer allò que em motiva. Per això malgrat haver fet la carrera de Mestre en Educació Primària no exerceixo de Mestre. Efecte Mosquit em permet molta llibertat a l’hora de prendre decisions, i això es tradueix en un creixement personal immens. El segon és haver trobat a la persona clau per començar un projecte d’aquestes característiques i dimensions. Va ser a través del Màster de Joventut i Societat, mitjançant el TFM, que vam treballar en les bases de la cooperativa. I el tercer aspecte és el de pretendre no defallir en la intenció d’actuar sempre tenint en compte el millor impacte possible. Tot plegat es tradueix en un projecte professional amb el qual acompanyem persones joves cap a la seva professionalització i reinterpretem el consum cultural per part del públic. En aquest punt he d'agrair la confiança i el suport de la meva família. M’han donat l’estabilitat i les forces sense les quals tampoc hagués arribat aquí, i crec important manifestar-ho. Crec que en aquest sentit parteixo de tenir un privilegi del qual malauradament altres persones no disposen.

Per què és important acompanyar els joves en el seu creixement?

Perquè soc jove i he après que ser jove en una societat adultocèntrica és molt difícil. La responsabilitat que comporta ser responsable del futur en un present en mans d’un altre col·lectiu dificulta el progrés sa de la joventut. I si a això li sumem que el futur del qual acabarem sent responsables és incert, és imprescindible que tots els agents possibles sumem esforços per treballar les competències necessàries per donar resposta a aquest escenari. No hem de considerar la joventut com un col·lectiu vulnerable, sinó com un agent de canvi en favor de la transformació social positiva. Tot aquest marc l’he construït des de l’experiència i també des de l’aprofitament del Màster en Joventut i Societat, que m’ha dotat de les bases necessàries per poder ser reflexiu i crític.

Què l'ha portat a mantenir una relació continuada amb la UdG?

A la UdG li dec ser qui soc. Sona molt poètic i romàntic. No hauria arribat mai a constituir Efecte Mosquit si no hagués entrat a la UdG, no hagués aprofitat els seus recursos, no hagués fundat ASEM i no hagués conegut el meu soci. Tanmateix, mantinc una relació estable molt sana amb una noia que vaig conèixer també en l’entorn UdG, i ens casem! Suposo que tot plegat, i ara sí des del romanticisme, em porta a no voler deixar d’estar vinculat a la comunitat. La universitat m’ofereix la possibilitat de mantenir-me actualitzat amb cursos, màsters i postgraus que m’interessen molt. Així que mentre sigui possible continuaré compaginant la meva professió amb una vida de formació continuada a la UdG. 

Quins són els seus plans futurs en l'àmbit acadèmic?

Fa molt poc he acabat el Grau d’Especialització en Economia Social i Solidària i Comuns, i abans d’aquest vaig fer el Grau d’Especialització en Aprenentatge Basat en Jocs. Ara estic motivat per estudiar el Màster en Gestió Cultural. A partir d’aquí ja ho veuré. Sé que no pararé de formar-me, però no vull planificar res a llarg termini perquè vull continuar actuant en funció de la motivació que tingui en cada moment, mentre això sigui possible.

Quin consell donaria als estudiants que estan començant la seva trajectòria universitària?

El meu consell? Viviu! Viviu i gaudiu d’un món desconegut d’oportunitats que només tindreu a l’abast durant l’època universitària. I més concretament a la UdG, aprofiteu l'oportunitat de generar impacte positiu en un espai en el qual les relacions horitzontals entre tots els membres de la comunitat es tradueixen en oportunitats de futur.

La Universitat de Girona ofereix 53 graus, 15 dobles titulacions, màsters i doctorats, amb una intensa activitat investigadora i un fort compromís social. Els estudiants gaudeixen de suport personalitzat, pràctiques, mobilitat internacional, suport a l’orientació professional i accés a serveis universitaris. “A la UdG, de tu a tu”