«Padrenuestro»: tornen els crims a la Costa Brava ordits entre mare i fill

Beatriz Roger i Luiso Soldevila, mare i fill, continuen convençuts que una Costa Brava hivernal i solitària és «un escenari ideal per a la novel·la negra» i reprenen amb Padrenuestro la saga detectivesca iniciada fa dos anys amb Marismas, amb un thriller amb misteris i assassinats ambientada al Baix Empordà, amb Llafranc com a epicentre. Com l’anterior, la novel·la, editada per Planeta, està escrita a quatre mans i protagonitzada per Nico Ros, «un detectiu diferent per a un misteri diferent», que, en aquest cas, també irradia cap a escenaris com Begur, Esclanyà, Fitor o la llotja de Palamós.

«És més senzill del que la gent es pensa», asseguren els dos autors sobre la col·laboració materno-filial a l’hora d’escriure, una experiència que, no ho dubten, volen que tingui continuïtat perquè cada cop gaudeixen més del procés i «la Costa Brava és un espai amb localitzacions increïbles que les històries més negres encara no han explotat prou».

Coneixedors de la zona, perquè tot i ser de Barcelona hi passen moltes temporades des de la infància, veuen Llafranc «com si fos una mica casa». «Va ser allà on va començar l’aventura d’escriure una novel·la junts, volent mostrar l’altra cara de la Costa Brava, allunyada del bon rotllo i del gaudi de l’estiu», assegura Luiso Soldevila. «A l’hivern té un punt solitari molt atraient i, a més, ens permet jugar amb la meteorologia, amb la tramuntana, els temporals... que són un obstacle més per als protagonistes», apunta l’autor.

«No és el mateix investigar un crim en plena ciutat que fer-ho enfangat, patint un xàfec al camp o enmig d’una boira que ho tapa tot», confirma Beatriz Roger, que afegeix, a més, que «el més bonic de l’Empordà és tenir localitzacions tan diferents a molt pocs quilòmetres de distància». «Tant de bo algú s’animi a visitar-los després de llegir-nos», diuen els dos autors.

Després de Marismas, que narrava la desaparició d’una nena prop del Ter, aquesta vegada la novel·la Padrenuestro arrenca amb la descoberta d’un assassinat macabre en un graner com a punt de partida per narrar «una història de rancor i revenja». «Al cadàver li han cosit el cap d’una cabra, això ja deixa veure que hi ha una set de venjança i l’acarnissament d’una ment perversa», afirma Roger.

L’encarregat d’investigar-ho serà l’inspector Pàmies, però quan s’esfumi sense deixar rastre, li haurà de prendre el relleu el detectiu Nico Ros, «un personatge diferent dels habituals de la novel·la negra, jove i amb una pèrdua important en el passat, però que fa servir la llum de la seva família per refugiar-se de la foscor de la feina», expliquen els autors.

I és que Soldevila assegura que, «més que la investigació, el que realment ha d’enganxar són les històries humanes». «El cas és important, però ho és perquè permet veure l’evolució dels personatges», afirma.

En aquest sentit, ja avança que, tot i que pels dos autors «és molt rellevant que en acabar el llibre el cas quedi ben tancat, per satisfer el lector amb totes les respostes», sí que han anat deixant pistes a les subtrames per a possibles noves investigacions, totalment independents. «Pensem a llarg termini, i ja tenim el tercer misteri al cap», diu Beatriz Roger.

El que no tenen clar mai quan escriuen, però, és com acabarà tot plegat, «un repte», diuen, perquè «quan escrius amb una altra persona, a vegades has de contenir la imaginació i consensuar bé les coses, per no espatllar la feina de l’altre». Parteixen sempre d’un guió previ, es reparteixen els capítols i al final, fan una revisió conjunta per donar coherència al text i acabar de «vestir» l’ambientació, gràcies al bagatge que té Soldevilla en l’àmbit audiovisual, on ha treballat en els últims anys.

Subscriu-te per seguir llegint