Els contes de Mercè Rodoreda sonen a pop electrònic

L’arannà debuta amb «La salamandra», un disc que converteix la prosa rodorediana en vuit temes que beuen de la cançó d’autor, la música clàssica i l’experimentació

L'arannà són Lara Magrinyà i Anna Sala.

L'arannà són Lara Magrinyà i Anna Sala. / Francesc Meseguer

Alba Carmona

Alba Carmona

Aprofitar la musicalitat de la prosa de Mercè Rodoreda per fer-ne, literalment, música. Això és el que fa L’arannà, un duet mig ganxó mig eivissenc en el seu disc de debut, La salamandra, que converteix el conte homònim de Rodoreda i altres textos, entre els quals un passatge de la novel·la Jardí vora el mar, en vuit cançons, a mig camí entre el pop i la música electrònica.

Formades en piano clàssic a l’Esmuc i en música moderna al Taller de Músiques, la guixolenca Anna Sala i l’eivissenca Lara Magrinyà van començar a cantar juntes al Cor Plèiade. Ara fa tres anys van arrencar, des de Sant Feliu de Guíxols, on viuen, un projecte propi com a duet musicant textos de l’escriptor Toni Sala, pare de l’Anna, per interpretar-los en les seves presentacions de llibres. «Allò ens va donar una experiència i ens va fer adonar de la potència de la prosa per fer música», explica Magrinyà.

La porta d’entrada al món de Rodoreda va ser la poesia, però de seguida van quedar captivades pels contes, començant per La salamandra, que ha acabat sent una cançó amb la col·laboració del pianista Marco Mezquida. A més, és el títol del disc publicat amb Blau Atzavara i com a L’arannà, una paraula que surt de la conjunció dels seus dos noms.

«Hi ha contes que semblen fins i tot escrits per ser cantats, amaguen un ritme i una musicalitat a dins que faciliten arranjar-los», explica Anna Sala.

La majoria dels textos provenen de Viatges i flors, i han buscat un equilibri entre la cara més fosca de l’obra rodorediana i la més lluminosa. Alguns dels relats, com La meva Cristina, han estat esporgats per triar-ne les frases més potents, però d’altres, com Flor boja o Flor negra, han estat musicats sense cap mena d’alteració.

Treballades des d’un nucli de veu i piano i conjugant l’herència de la cançó d’autor i la música clàssica amb l’electrònica més crua, les cançons s’han enregistrat a Cardamomo Studio, a la Bisbal d’Empordà. Han comptat amb la coproducció d’Emili Bosch, a qui van escollir pel «gust per l’electrònica molt cuidada» del seu projecte personal, B1N0.

Juntament amb el músic i productor bisbalenc, han ideat un so «difícil de classificar», en què «la formació en piano clàssic no es percep a simple vista, però si quan l’escoltes a fons», expliquen les dues, i que remet a l’aiguabarreig de música tradicional i electrònica d’artistes que les han influït, com Joana Gomila i Laia Vallès, Marina Herlop, o Maria Arnal, amb qui van treballar a través del Cor Plèiade.

Aixoplugat dins el programa de suport a la creació de La Marfà, el Centre de Creació Musical de Girona, el duo actuarà el pròxim 27 de juliol a la terrassa de l’Auditori de Girona, dins el cicle Notes al Parc. També passarà per esdeviments com el Poesia i + o la Fira Mediterrània de Manresa. 

Subscriu-te per seguir llegint