Cada cop més meduses a la Costa Brava

Les meduses seran cada vegada més presents i durant més temps a les platges de la Costa Brava. La manca de depredadors i els canvis en la temperatura de l’aigua afavoreixen l’arribada abans del que era habitual de les espècies oceàniques que es troben a mar obert, i una major cria de les que estan a les costes. Des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), que avalua la presència de les meduses, defensen la necessitat d’estudis per conèixer la situació actual i evitar les picades. Però alhora constaten les qualitats d’una espècie amb un elevat contingut de col·lagen que podria tenir possibilitats en l’àmbit de la nutrició i la medicina. A l’ecosistema és vital per a l’aliment de nombrosos peixos i cetacis. 

Les meduses són un aliment fonamental per a moltes espècies de peixos.

La tortuga Caretta caretta pot arribar a engolir més d’una tona de meduses a la setmana. Són per als animals una font de col·lagen molt important. És el que explica el professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar Josep Maria Gili. «Són excel·lents capturadors de zooplàncton de tota mena, creixen molt ràpidament i l’acumulen als seus cossos en una estructura proteica que bàsicament donada pel col·lagen, és molt important per als peixos, és una font de proteïna fonamental». Per això, la presència de grans quantitats de meduses també suposa gran quantitat d’altres espècies que n’aprofiten la part bona i deixen els tentacles. 

I cada vegada són més presents a les nostres costes i durant més temps. El principal factor del fenomen és la reducció dels depredadors, tot i que també hi té un paper important el canvi climàtic amb les cada vegada més freqüents èpoques de sequera i l’increment de la temperatura del mar. 

Quines meduses hi ha a les nostres costes?

Josep Maria Gili explica que s’hi poden veure les meduses que crien aquí, les costaneres, i les oceàniques. Les primeres a arribar són principalment la Pelagia Noctiluca i la Velella Velella. La primera és rosada, luminescent i molt urticant. La segona és blavosa, són colònies de pòlips i, tot i poder ser urticant, ho és poc. 

Les oceàniques «viuen a mar obert en grans quantitats amb eixams de milions i milions d’individus». Viuen a certa fondària perquè fugen dels depredadors. A la nit pugen a la superfície a alimentar-se. Si bufen vents «en el moment que agafen una massa d’aigua en què les meduses estan en superfície, les arrosseguen si o sí cap a la costa», diu Gili. Les aigües oceàniques s’escalfen per la insolació i les de la costa, més dessalinitzades i amb més nutrients aportats pels rius, ho fan habitualment més tard. El procés marcat pel canvi climàtic i les sequeres està canviant. Per tant, explica Josep Maria Gili, «les aigües de la costa són cada vegada més iguals que les de fora, i això és provocat pel canvi climàtic i la sequera i que, a més, la poca aigua que rebem, la guardem perquè la necessitem, i les aigües costaneres són més similars a mar obert, i per tant aquestes arribades es produeixen més fàcilment i abans».

Els dos fenòmens han comportat aquest any, com en anteriors, la presència de milions d’exemplars de meduses a les platges arreu de la Costa Brava, de nord a sud. Cadaqués, Roses i l’Escala s’han trobat a la primavera amb grans extensions de sorra cobertes de Velella Velella o de Pelagia Noctiluca. 

Els experts no creuen que la situació canviï perquè els episodis de sequera que solien donar-se cada deu o dotze anys, són any rere any més freqüents. 

Els experts no creuen que la situació canviï perquè els episodis de sequera que solien donar-se cada deu o dotze anys, són any rere any més freqüents.

Però a les nostres platges també s’hi troben les espècies costaneres. Des de l’Institut de Ciències del Mar expliquen que, a diferència de les oceàniques, que tenen tot el seu cicle de vida a l’aigua, aquestes tenen una part en forma de pòlips enganxats a les roques, sobretot als pantalans. Són mil.lmètrics, estan en fase asexual fins que arriba la fase de reproducció sexual. El senyal és el canvi de temperatura. Llavors per gemmació, els pòlips van donant petites meduses. En un mes i mig ja són adultes. Hi ha mascles i femelles. Es fa la fecundació dels ous i naixeran més pòlips. Les meduses moren i desapareixen. 

Aquesta reproducció, la més habitual, es dona en les espècies de costa que també veurem durant l’estiu.

Però quin canvi s’ha produït en aquestes espècies que afavoreix el seu increment?

Doncs segons l’investigador del CSIC, es deu als canvis en la temperatura de l’aigua que propicia que el senyal per a reproduir-se es doni més vegades. «Els pòlips no només donen meduses una vegada l’any, tocaria donar-los ara, sinó que en tornaran a donar per un segon senyal, i per això l’any passat teníem espècies a l’octubre-novembre», aclareix Josep Maria Gili.

Per tant, l’escenari que es preveu per a l’estiu vinet i els anys següents serà de més meduses i que arribaran abans, tant les oceàniques com les costaneres.

«El que està produint el canvi de temperatura i aquesta persistència de temperatura alta, és que les espècies costaneres produeixin més individus, i si produeixen més individus i tenim és progenitors, què passarà? Que potencialment tindrem més pòlips i a sobre no se’ls menja ningú. Llavors tenim que d’aquí a poc l’escenari serà que arribaran les de fora, com sempre, i a sobre tindrem les de costa». A més, afegeix que «seran més permanents i les tindrem més dies, i les de fora arribaran de tant en tant en grans quantitats».

"Tenim que d’aquí a poc l’escenari serà que arribaran les de fora, com sempre, i a sobre tindrem les de costa"

Josep Maria Gili

— Professor d'nvestigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar

A les platges de la Costa Brava l’escenari previst és que arribin les oceàniques de tant en tant, a segons quines platges. I aquí hi haurà les costaneres. Eduard Marquès, biòleg i membre dels equips Observadors del Mar, ha constatat la gran presència de meduses aquest any amb imatges que il·lustren aquest reportatge.

I això són fenòmens que seran recurrents, però no cada dia. Poden ser presents a platges d’arreu del litoral. Ara bé, «el municipi o la platja que tindrà més meduses aquest any dels quatre mesos, com a molt en tindrà dels 20 als 25 dies, i possiblement mai tres dies seguits». A més, serà heterogeni, un dia pot passar en una platja i l’endemà en una altra. Els canvis «obliguen a anar a la platja amb una altra mentalitat».  

A mar obert, en canvi, es donen eixams de meduses entre la Costa Brava i les Balears, de fins a 20 quilòmetres, segons dades registrades. 

Respecte a la possibilitat que arribin noves espècies, als experts els preocupa especialment la caravel·la portuguesa (Physalia physalis), que pot ser mortal. Fins avui al litoral de Catalunya no se n’ha trobat cap exemplar. 

I com gestionar-ho?

El coneixement de tot plegat és el que ajuda en la gestió de l’espècie per evitar les temudes picades. Se les classifica en quatre grups: molt urticants, urticants, poc urticants i no urticants. Gili té clar que «és un problema, però no constant, i que hem de saber gestionar» per evitar les picades. 

Des de l’Institut de les Ciències del Mar disposen d’una guia que informa sobre les espècies de meduses, sobre les que es poden trobar a les costes, quines característiques té la picada (què causa), i com actuar. Hi ha protocols per a cada espècie, però un de general és el que s’aconsella si no es coneix l’espècie concreta. 

Des de Protecció Civil informen que l’Agència Catalana de l’Aigua, amb la col·laboració dels serveis de salvament i socorrisme dels ajuntaments, fan el seguiment de la presència a les platges. Al mateix temps donen indicacions als banyistes de com prevenir les picades i què fer en cas que ens piquin.

Possibilitats per a la pesca

Des de l’ICM-CSIC tenen clar que és important invertir en estudis sobre la presència creixent de meduses al mar, perquè aquest coneixement permetria millorar la gestió, i alhora remarquen l’interès a analitzar les peculiaritats, com el seu possible ús en nutrició i medicina, i el seu interès en l’àmbit pesquer. Aprofitar una espècie que alimenta els fons marins i amb propietats aprofitables. Perquè el que tenen clar és que continuarà presents als nostres mars.