«Moltíssims marroquins a l'estranger opten per tornar»

Quants marroquins viuen a la província de Girona?

El nombre de marroquins que resideixen a la província segons la xifra oficial registrada al consolat és d’uns 63.000, però creiem que n’hi ha més.

Quina és la principal zona de procedència dins del Marroc dels migrants que arriben a Girona?

La procedència és variada, però una gran part són originaris de la regió del Rif, al nord del Marroc. Tot i això, hi ha ciutadans d’altres zones com Tànger, Tetuan, Larache, Chefchaouen i Rachidia, per citar-ne algunes.

La comunitat marroquina és la més nombrosa a la província de Girona. Què li sembla aquesta dada?

Aquesta dada és un indici positiu de la capacitat d’integració dels ciutadans marroquins dins la societat d’acollida, que a més mostra la disposició i l’acceptació de les diferents cultures i considera els marroquins com a part del teixit social, econòmic i cultural que és present des de fa anys a la província de Girona.

Què li transmeten les persones que acudeixen al consolat sobre com se senten a les comarques gironines?

Ells se senten capaços de conviure i integrar-se a la societat, així com beneficiar-se de tots els serveis i igualtat d’oportunitats que s’ofereixen en matèria d’educació, sanitat i assistència social. D’altra banda, els membres de la comunitat marroquina contribueixen al desenvolupament econòmic, social i cultural de la província.

L’obertura del consolat a Girona ha permès descongestionar el de Barcelona?

L’obertura del consolat a Girona l’any 2013 s’emmarca en l’estratègia del Ministeri d’Afers Exteriors, Cooperació Africana i Marroquins Residents a l’Estranger d’apropar els serveis administratius i socials als ciutadans residents fora del país, i donada la pressió que estava patint el consolat del Marroc a Barcelona per l’arribada d’un important nombre de persones per sol·licitar diferents prestacions, calia obrir aquest consolat per apropar els seus serveis als ciutadans marroquins residents a Girona, tenint en compte el gran nombre de marroquins instal·lats en la demarcació.

Quantes oficines consulars hi ha a Espanya? Sap si se n’obriran més?

El Marroc compta amb 12 consolats a Espanya ubicats a Algesires, Almeria, Barcelona, Bilbao, Girona, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Palma de Mallorca, Múrcia, Sevilla, Tarragona i València. L’obertura de més consolats queda supeditada a l’estratègia del Ministeri i a la seva adequació a les necessitats administratives dels marroquins residents en una determinada zona tenint en compte diversos criteris.

Quins són els tràmits que més es realitzen al consolat? Quantes persones hi treballen?

Els serveis prestats pel consolat són nombrosos, i entre ells hi ha la inscripció consular, registre civil i nacionalitat, document nacional d’identitat (CNIE), passaport biomètric, legalització i certificació d’autenticitat, actes notarials, defunció/secessió, atestats i certificats, visats, etc. Els serveis més sol·licitats són passaports, document nacional d’identitat i legalització. Al consolat hi treballem 15 persones.

A més de ser un lloc on fer tràmits, quines funcions realitza el consolat del Marroc a Girona?

El consolat està treballant per complir amb la seva missió i enfortir les seves relacions tant amb els ciutadans marroquins com amb les autoritats de la província en diversos nivells: Agilitzant els tràmits consulars i apropant els seus serveis a la nombrosa comunitat marroquina resident a la regió; reforçant la comunicació amb les diferents associacions de la comunitat marroquina i acompanyant-les en les seves activitats i projectes socioculturals que afavoreixen el coneixement mutu i el diàleg cultural; realitzant visites periòdiques als ciutadans marroquins residents en centres de menors, residències i centres penitenciaris per millorar la comunicació amb ells i fer un seguiment de la seva situació i de la seva integració a la societat gironina; i reforçant la cooperació amb les autoritats locals, sobretot en dominis d’interès comú, tenint en compte el gran potencial d’ambdues parts.

Quina és la seva relació amb les autoritats de Girona?

Des del meu nomenament com a cònsol a Girona he tingut un gran interès a reforçar la comunicació i el diàleg amb les autoritats i organismes de la ciutat. Per això considerem molt positiva i necessària la bona sintonia existent entre les dues parts.

Considera que, sent la comunitat més nombrosa a Girona, la comunitat marroquina té prou visibilitat o influència?

No hi ha dubte que la presència d’un gran nombre de ciutadans marroquins a Girona ha contribuït d’una manera o altra a reflectir la rica diversitat cultural i regional del país, cosa que afavoreix el coneixement mutu i enforteix, entre d’altres, les relacions interculturals al si de la societat. D’altra banda, cal destacar l’activitat d’una diàspora molt dinàmica i activa que ha ajudat a teixir nombrosos vincles entre el país de destinació i el país d’origen. El paper que la comunitat ha tingut a l’exterior també conté el potencial d’actuar sobre el desenvolupament del Marroc. En aquest sentit, en els darrers anys s’han llançat, sota l’impuls de Sa Majestat el Rei Mohammed VI, diverses iniciatives per fomentar la contribució de la diàspora i visibilitzar les seves aportacions en l’àmbit polític, econòmic, cultural i social. Tot això per assolir una visió més global i positiva de la migració.

Considera que la xifra de migrants marroquins que arriben a Girona continuarà creixent?

És impossible predir en quina mesura continuarà augmentant el nombre d’immigrants marroquins a les comarques gironines, però, en general, es pot afirmar que la capacitat d’integració social de la comunitat marroquina resident a Girona, així com el paper que exerceixen les autoritats locals en la promoció d’aquesta integració i la difusió dels valors de tolerància i acceptació de la cultura dels altres, són forts incentius perquè més ciutadans marroquins vinguin a una regió que compta amb una dinàmica econòmica favorable i un mercat laboral obert a mà d’obra.

Com afronten com a Govern el procés migratori dels seus compatriotes, amb preocupació pel que pot suposar quant a fugida de talent o com un fenomen conjuntural que passa a molts països i que és difícil de frenar?

Es tracta d’un fenomen global que es veu afectat per diferents circumstàncies i que està relacionat amb la percepció i la visió de la persona que pren la decisió d’emigrar, no es limita a la migració d’individus per millorar una determinada situació econòmica o amb finalitats d’estudi o de treball. Per tant, el qualificatiu de «fugida de talent» és relatiu i no una veritat absoluta, perquè el nombre de ciutadans marroquins que accepten tornar al seu país d’origen després d’acabar els estudis és força important. Actualment, i tenint en compte el desenvolupament econòmic i social que està experimentant el Marroc, moltíssims marroquins residents a l’estranger opten per tornar definitivament al país. D’altra banda, m’agradaria destacar els esforços realitzats pel Marroc en l’àmbit de la lluita contra la migració clandestina. Des de fa uns quants anys, el Marroc s’ha convertit en una destinació preferent per als migrants procedents de l’Àfrica subsahariana i dels països de l’Àfrica Occidental. Per fer front a aquesta situació, el país va optar per una política migratòria humana i pragmàtica i es va dotar d’un marc jurídic i institucional que garanteix als migrants i refugiats els seus drets més fonamentals. Aquesta política migratòria vol promoure la integració dels migrants, facilitant-ne l’accés als sistemes de salut, educació, formació i ensenyament superior, així com a l’habitatge i l’ocupació, segons un enfocament que considera els reptes socioeconòmics de la migració com una oportunitat de desenvolupament i no com un obstacle. 

Què li sembla la iniciativa d’intercanvi de professors entre Girona i Xauen que promou l’associació Eccit?

És una iniciativa lloable i enriquidora perquè els viatges socioculturals organitzats per l’associació tenen el potencial de promoure el diàleg intercultural i fomentar la comprensió mútua entre diferents cultures.

Girona va mostrar la seva solidaritat amb el Marroc després del terratrèmol del setembre, com està actualment la zona que va resultar afectada? Quines tasques de reconstrucció s’han fet?

La ciutat de Girona es va mostrar molt solidària amb el Marroc després del terratrèmol. La primera trucada que vaig rebre va ser la de l’alcalde Lluc Salellas, que va expressar el suport i la solidaritat amb el país i amb les víctimes d’aquesta tragèdia. A més, moltíssims municipis van decretar un minut de silenci per les víctimes del sisme. Per part seva, els membres de la comunitat marroquina es van mobilitzar immediatament oferint el seu suport i ajuda als seus germans al país. En el marc de l’aplicació de les altes directrius de Sa Majestat el Rei Mohammed VI, s’ha assignat un programa de reconstrucció i rehabilitació general de les zones afectades pel terratrèmol d’Al Haouz. Per a això, el govern marroquí ha mobilitzat tots els seus recursos i ha iniciat el procés de reconstrucció en nombrosos pobles al sud de Marràqueix, tenint en compte la preservació de la construcció tradicional característica d’aquestes zones turístiques, i ha expedit permisos de reconstrucció per a 30.000 sol·licituds a diverses províncies afectades pel sisme, alhora que s’ha permès a les famílies beneficiar-se d’un acompanyament acurat. En la mateixa línia, el govern marroquí ha posat en marxa un programa per a la reconstrucció de les províncies devastades pel terratrèmol: Marràqueix, Al-Houz, Taroudant, Chichaoua, Azilal i Ouarzazate, amb un pressupost estimat d’11.000 milions de dòlars per als pròxims 5 anys.

Ha pogut visitar Girona i altres ciutats de la província? Li han agradat?

Girona és una de les ciutats més boniques que he visitat. L’arquitectura del centre històric crida l’atenció per la seva originalitat. Pel que fa a les altres ciutats de la província, he tingut l’oportunitat de visitar-ne algunes i m’han encantat. Crec que passaré les meves vacances a la Costa Brava.

Subscriu-te per seguir llegint