La parella està en crisi? Els terapeutes no donen l'abast

La Martina i el seu exnòvio s’havien estancat. Feia vuit anys que estaven junts i, ja una mica desmoralitzada, va buscar una solució en el temps de descompte: sessions en parella amb un psicòleg. «La meva parella i jo vam contactar amb almenys tres centres de teràpia de parella i sexologia i, o bé tenien una llista d’espera de tres o quatre mesos o bé ens deien que no hi havia possibilitat d’atendre’ns. Vam anar a una que era una mica més gran i allà sí que van tenir disponibilitat».

«Feia temps que ho comentàvem, jo vaig fer el pas perquè hi anéssim, anava a ser una cosa de resoldre problemes sexuals i al final va derivar que van sorgir un munt de coses més i en un mes i mig es va acabar la relació». La de la Martina i el seu ex és la història de moltes parelles que acudeixen a centres d’aquest tipus, «sense que hi hagi cap infidelitat, per veure si segueixen o si trenquen», indiquen fonts del sector a aquest diari. «Posen moltíssima pressió a la teràpia, perquè la majoria de les vegades venen com si fos l’últim cartutx», expliquen.

La terapeuta Marta Ábalos, del centre madrileny Sexualidad ConSentimiento, assegura que «hi ha un augment de demanda de persones que volen treballar en la seva parella» des que, arran de la pandèmia, «s’ha donat més visibilitat a la salut mental i molts conflictes que estaven una mica invisibilitzats en la parella, a l’haver de conviure, eren invencibles, no es podien evitar». L’auge el van registrar no just en el confinament, sinó «quan ens van començar a deixar sortir». I així ha continuat fins ara.

Ábalos té companyes a Granada, a Castella-la Manxa, a Galícia, que també són sexòlogues i terapeutes de parella, i «elles també estan plenes de cites». «Les dades ens indiquen que, segons estudis, sis de cada deu matrimonis acaben en divorci. Que hi hagi lleis de divorci et permet plantejar que pots deixar o intentar solucionar els problemes que hi ha en la teva parella, mentre que abans ni es concebia», apunta.

La terapeuta de Sexualidad ConSentimiento considera que, en la conjuntura actual, «no és que necessàriament hi hagi més problemes en l’àmbit de la parella, sinó que ara som molt més conscients del que busquem en una relació i no tenim tan interioritzats els mites d’amor romàntic que abans es concebien com a mandats o obligacions». En les anteriors generacions, els passos que calia seguir en la vida estaven «molt seqüenciats» i no es qüestionaven, així que resultava impossible «decidir de manera conscient» què volia cadascú en les seves relacions.

«No es concebia replantejar la relació i es van normalitzar les dobles i triples vides, sobretot per part dels homes, i les dones a aguantar», diu Marta Ábalos. En canvi, actualment comptem amb la possibilitat d’accedir «a una altra informació i triem quedar-nos o no en una relació de parella». D’aquesta manera, «es dona més importància al sexe, a la sexologia, a la parella».

Les parelles més grans que acudeixin a teràpia, que ja hagin entrat en la cinquantena o en la seixantena, «senten molta més vergonya a l’hora de parlar sobre sexe», confirma Marta Ábalos. Ella ho percep en les expressions que utilitzen, basades en «indirectes», o en el seu llenguatge del cos, que denota «incomoditat» que no els permet mirar als ulls. «Utilitzen molts eufemismes, intenten tancar ràpid el tema. Un ‘bo’ o un ‘bé’ sol ser una cosa que cal explorar més i aprofundir».

Problemàtiques transversals

Per contra, les generacions més joves han normalitzat aquests temes. «Això té a veure amb l’educació que hem rebut unes generacions i altres, no només a nivell sexual, sinó també en la parella, que han sigut educats en què el que passi en la parella s’ha de quedar a casa».

«Es noten moltes més resistències tant en la verbalització com en la part d’aliança terapèutica: són aquí perquè noten que estan estancats, però alhora els costa entendre que, igual que quan ens fa mal l’esquena anem al fisioterapeuta, quan tenim dificultats de parella anem a teràpia. Hi ha moltes resistències mentals i emocionals. Després, van a poc a poc», reflecteix aquesta terapeuta.

Les problemàtiques que sorgeixen són «transversals» entre parelles madures i joves. Els motius pels quals acudeixen a la consulta tenen relació amb l’«àrea d’intimitat, que parlem de la comunicació o la distància, la part de la passió i la de compromís», diu Marta Ábalos. En aquesta última, les generacions de més de 50 anys «no solen tenir tants conflictes, una cosa que es deu a factors socials i culturals».

Les parelles joves plantegen «ventalls de models relacionals, fins i tot en parella, com relacions obertes o poliamoroses», assegura la terapeuta. Acudir a teràpia trenca estigmes: «Les generacions actuals no som febles, sinó que tenim una sensibilitat i una percepció més ajustada a la realitat. I això permet adonar-se de les coses».

Subscriu-te per seguir llegint