Girona va tancar el 2022 amb un creixement econòmic del 4,5%

L’economia gironina va creixer un 4,5% l’any 2022 segons la Memòria Econòmica de Catalunya, editada pel Consell de Cambres de Catalunya i presentada ahir al Saló dels Cònsols de La Llotja de Mar de Barcelona. Tot i això, el valor afegit brut (VAB) a preus constant (descomptada la inflació) encara no ha recuperat les xifres prèvies a la pandèmia. Les dades positives de 2022 mantenen la tendència del 2021 (6,9%), any que Girona va coliderar amb Tarragona el creixement econòmic de Catalunya. Unes xifres que sobresurten en comparació amb les del 2020, quan Girona se situava com la demarcació de Catalunya més afectada per la crisi de la Covid-19 (-14,4%). 

L’informe també mostra que Girona va ser una de les demarcacions que més va acusar l’impacte de la pandèmia sobre el PIB el 2020 (-14,4%), però també és una de les que ha experimentat una recuperació més ràpida i intensa els anys 2021 i 2022. Una revifada que també han viscut la resta de demarcacions catalanes.

«Constatem que l’economia del país ha anat tancant el terrible esvoranc que va deixar la crisi de la Covid-19. Els principals indicadors s’han recuperat i la nostra economia crea ocupació a bon ritme»

Jaume Fàbrega

— President de la Cambra de Comerç de Girona i del Consell de Cambres de Catalunya

Bona part de responsabilitat sobre l’evolució del VAB a Girona és del turisme. Segons l’enquesta d’ocupació hotelera de l’INE, un total de 3.910.242 viatgers es van allotjar en establiments hotelers de la demarcació el 2022, una xifra que representa un 51,8% respecte al 2021 i un 2,8% per sota de la xifra de 2019 (4.023.738 viatgers). 

Menys fuga empresarial

Pel que fa a la marxa de negocis a Girona el 2022, l’Enquesta de clima empresarial, que elaboren conjuntament l’Idescat i la Cambra de Comerç de Barcelona, ensenya una millora respecte al 2021. Per sectors, l’industrial, la construcció i la resta de serveis registren un saldo -diferència entre el percentatge de respostes d’evolució a l’alça i a la baixa- positiu, mentre que el saldo del comerç , tot i millorar respecte l’any anterior, és lleugerament negatiu (-1%). 

Els resultats positius que s’han registrat en la marxa de negocis de pràcticament tots els sectors econòmics també s’ha traslladat al teixit empresarial. Segons dades del Directori central d’empreses (DIRCE), el nombre d’empreses ha estat de 65.628 a 1 de gener de 2022, la xifra més elevada des del 1999 (inici sèrie disponible). Del total d’empreses, però, només el 44,7% tenen treballadors assalariats. 

Feines més qualificades, però pitjors salaris

Catalunya ofereix cada vegada més llocs de treball més tècnics i qualificats, però això no es tradueix necessàriament en millors sous. El mercat laboral català ha passat d’estar ple, en gran part, d’oficinistes, cambrers o venedors a directius, tècnics i professionals liberals. Tendència accelerada després de l’esclat de la pandèmia, però això no ha estat incompatible amb el fet que els salaris són un 5,5% més baixos en termes reals que fa 20 anys. Castigats, especialment durant el 2022, per l’actual crisi de preus.

El mercat laboral català ha accelerat la seva sofisticació des de la irrupció de la Covid-19. Fins al punt que dos de cada tres nous llocs de treball generats entre el 2019 i el 2022 es concentra en sectors d’alta qualificació, amb especial pes de la sanitat pública, però també el sector tecnològic privat o les activitats científiques, entre d’altres. Això ha contribuït a reconfigurar el retrat robot del treballador majoritari a Catalunya. Per exemple, si el 2015 el grup majoritari era el d’oficinistes ara ho és el de directius. És a dir, aquelles professions més qualificades guanyen pes en detriment de les menys qualificades.

El mercat laboral català ha accelerat la seva sofisticació des de la irrupció de la Covid-19. Fins al punt que dos de cada tres nous llocs de treball generats entre el 2019 i el 2022 es concentra en sectors d’alta qualificació, amb especial pes de la sanitat pública, però també el sector tecnològic privat o les activitats científiques, entre d’altres. Això ha contribuït a reconfigurar el retrat robot del treballador majoritari a Catalunya. Per exemple, si el 2015 el grup majoritari era el d’oficinistes ara ho és el de directius. És a dir, aquelles professions més qualificades guanyen pes en detriment de les menys qualificades.

«La millora salarial és una assignatura penden i hem de donar-li resposta a través de la negociació col·lectiva. Això li toca a les patronals i sindicats»

Pere Aragonès

— President de la Generalitat de Catalunya

Una amenaça a nivell laboral que sí ha destacat la Cambra en el seu informe és la dificultat que manifesten un nombre creixent d'empreses per a trobar els perfils adequats per als seus llocs vacants, amb els salaris i les condicions que ofereixen. Segons les dades de la memòria presentada, el 29,2% de les companyies afirmen que la falta de personal disponible limita la marxa del seu negoci. “Ens podem trobar amb un coll d'ampolla en la transformació econòmica sostenible”, ha advertit la directora d'anàlisi econòmica de la Cambra, Carme Poveda. Tot això amb una taxa d'atur del 10,4%.