Mazzucato vol un banc públic per al Mediterrani

La professora d’Economia de la Innovació i el Valor Públic a l’University College London (UCL), Mariana Mazzucato, va defensar la col·laboració publicoprivada, la necessitat de la inversió de l’Estat basada en resultats i objectius concrets, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Mazzucato creu que els països del Mediterrani no tenen estratègia comuna i per això seria important la creació d’un banc públic de desenvolupament com els existents a Amèrica del Sud o a l’Àfrica. «No tenim un banc d’inversió públic de desenvolupament i tenim una problemàtica de col·laboració publicoprivada. Seria convenient que el Banc Europeu d’Inversions (BEI) fos el gran banc de la transició verda a Europa i que treballés de manera conjunta amb els bancs de desenvolupament dels països europeus. No crec en les ajudes per mantenir sectors com fa Itàlia, sinó per transformar-los», va subratllar l’economista.

Nascuda a Roma el 1968, la seva obra L’Estat emprenedor ha esdevingut llibre de capçalera dels defensors de la gestió pública. La italoamericana ha treballat en els darrers anys assessorant la Comissió Europea i l’administració nord-americana de Joe Biden.

«M’interessen molt els reptes climàtics i la salut… En tots dos tenim xifres depriments i cal generar intel·ligència col·lectiva per revertir aquesta situació, encara que sigui complicat. Estem posant tiretes, només fem inversions públiques en alguns aspectes. Necessitem la coinversió publicoprivada orientada a objectius», va puntualitzar.

«Cal treballar per un nou contracte social. Els EUA estan finançant els fabricants de xips per no dependre de la Xina i gràcies a aquesta inversió l’administració obliga les companyies que reben els fons que treballin per microprocessadors que aconsegueixin una eficiència energètica més gran i creïn ocupació al país», va valorar.

La conferenciant va posar d’exemple d’aquesta col·laboració entre l’administració i l’empresa l’arribada de l’home a la Lluna o el desenvolupament dels mòbils intel·ligents, en concret de l’iPhone. «Quan els Estats Units van arribar a la Lluna la inversió pública es va posar ràpidament al servei d’aquest objectiu. La NASA va treballar amb 450.000 persones al sector privat. Als anys 60 ja es van adonar que s’estava debilitant l’Estat amb l’externalització del coneixement però, alhora, que sense les empreses seria impossible assolir aquesta fita», va remarcar la conferenciant.