La Cambra alerta del retard en el desplegament de l’energia eòlica
Afirma que el ritme d’instal·lació anual de l’energia eòlica hauria de ser 93 vegades superior a l’ actual per tal d’assolir els objectius per a l’any 2030
Projecció virtual de com podria quedar el parc eòlic marí Tramuntana. / PLAIN CONCEPTS
El ritme d’instal·lació anual de l’energia eòlica hauria de ser 93 vegades superior al ritme actual per tal d’assolir els objectius fixats per a l’any 2030. Aquest és l’avís que va llançar dijous la Cambra de Comerç en la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya, que enguany ha posat el focus en el canvi climàtic. El document també indica que en el cas de l’energia fotovoltaica el ritme de desplegament s’hauria de multiplicar per 27 respecte del darrer any. En l’acte hi va participar el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, que va demanar «no cometre vells errors» i impulsar infraestructures hídriques que permetin afrontar episodis de sequera. «El país ha d’estar preparat pel nou context climàtic», va dir.
L’informe anual que han publicat les Cambres de Comerç de Catalunya inclou aquest any un monogràfic dedicat als reptes i oportunitats que suposa la crisi climàtica per a l’economia catalana. En aquest aspecte, avisa que cal avançar en la descarbonització de l’economia i ressalta que el percentatge de producció elèctrica «gairebé no ha avançat» a Catalunya entre el 2019 i el 2023, ja que tan sols ha passat del 30,2% al 31,1% en tres anys. En canvi, a l’Estat ha passat del 50% al 61,2%.
Pel que fa a nova potència instal·lada en el període 2019 – 2023, la directora de la Memòria Econòmica, Carme Poveda, va indicar que Catalunya se situa en la 12a posició entre les 17 comunitats autònomes de l’Estat. «És un reflex més del retard que patim en aquesta qüestió», va defensar. «No tenim bones notícies, el ritme està sent més lent del que voldríem», va agregar.
L’informe de les Cambres conclou que «a priori serà difícil de complir» els objectius que s’han fixat en la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat) pel 2030. Al seu torn, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, va admetre que «no es pot perdre més temps a l’hora de preparar el país» pel nou escenari climàtic i també va fer referència a la sequera. «No hem d’abandonar l’impuls de les infraestructures en l’àmbit hídric, que ens han de permetre que Catalunya sigui autosuficient en la producció d’aigua», va dir.
«No ens hem de permetre reproduir els mateixos errors perquè no ho pagarà un futur govern, sinó que ho pagarà la ciutadania», va sentenciar.
Model de finançament
El debat sobre el finançament també va aflorar en la presentació de la Memòria Econòmica de les Cambres. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres, Josep Santacreu, va defensar en el seu discurs inaugural que «el país necessita un altre model» i va assegurar que així «bona part» de les qüestions «es podrien afrontar d’una altra manera». «Aquesta prioritat està clara i hem sentit un escalf i una posició molt favorable dels grups polítics a què sigui ara el moment d’abordar aquest tema», va dir Santacreu.
«Fer la transició climàtica a Girona sembla irrealitzable»
La Memòria Econòmica de Catalunya inclou diversos monogràfics, un dels quals firma l’empresari paperer i enginyer Joan Vila, col·laborador de Diari de Girona, que analitza l’impacte de la transició climàtica sobre les comarques de Girona. Segons la seva opinió, «sembla irrealitzable, perquè cada cosa que es proposa es converteix en una tasca impracticable. Ho hem vist cada vegada que hi ha hagut una infraestructura elèctrica, sigui una nova línia, un parc eòlic o un parc fotovoltaic. La resposta sempre és ‘Així No’, que equival a dir feu-lo a un altre lloc».
Vila recorda que les comarques gironines tenen una necessitat de 16,5 TWh d’energia, tot i que si es fa la transició energètica aquesta demanda pot quedar en 10 TWh. Explica que el potencial de les plaques solars que es poden instal·lar a Girona és 12,5 vegades inferior a l’energia necessària i que «cal trobar altres solucions».
El document recorda que les comarques girnines només produeixen el 7,25% de l’energia que necessiten i que la substitució dels combustibles fòssils exigirà , a banda d’una reducció de la demanada energètica, d’una electrificació molt gran.
Per això, aposta per l’increment de la biomassa forestal, la generació de biogàs, i l’increment d’energia eòlica i fotovoltaica. Per a Vila, fer aquest pas «augmentarà de forma considerable la creació de benestar» a les comarques gironines.
- Marxo a descansar, demà parlem': L'últim missatge que va enviar Karel Baños abans de desaparèixer
- «Moltíssims marroquins a l’estranger opten per tornar»
- Una escola a Kenya: el gran projecte d’una família gironina
- Un familiar de l'autor del crim de Girona intenta tornar a casa i acaba escortat pels Mossos
- Enxampen Angela Dobrowolski fent un forat en la malla d’una reixa de la presó de Wad-Ras
- Ciutats que treuen asfalt dels carrers per viure millor
- Un sindicat policial sobre els fets de Figueres: 'No es pot enviar el missatge de 'mentre no molesteu, podeu anar fent'
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona
