La rehabilitació energètica, el camí per reduir les emissions del parc d’habitatges

Igual que passa amb els electrodomèstics, els habitatges disposen d'una qualificació que indica quin és el seu consum energètic. Un mesurament que va de la A com a òptim a la G com el menys eficient. En el cas del parc immobiliari espanyol, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), se situa al tram més baix. El 81% dels edificis a Espanya tenen una qualificació energètica entre la E i la G. És convenient millorar-la tant per fer front a l'emergència climàtica com pel fet que serà obligatori durant les properes dècades.

En aquest sentit, el Parlament Europeu ha decretat que tots els edificis de nova construcció han de tenir zero emissions el 2030 i que la resta arribin a la neutralitat de carboni el 2050. Dit d'una altra manera, que tots els habitatges passin al tram alt de eficiència energètica. Per fer-ho, només hi ha un camí possible, tot i que encara amb molt recorregut per endavant: la rehabilitació energètica.

Dins l'objectiu general de reducció d'emissions s'ha posat el focus en el parc immobiliari, sigui residencial o no, pel seu pes sobre el total de consum energètic. En aquest sentit, els edificis són responsables del 40% del consum energètic de la Unió Europea i del 36% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, generades principalment durant la construcció, la utilització, la renovació i la demolició, segons les dades de la Comissió Europea. Una petjada ambiental que cal reduir per assolir els objectius de mitigació marcats per la Unió Europea i que van destinats a evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti més de dos graus els propers anys.

El parc immobiliari espanyol té una mitjana de 45 anys, si bé aquesta xifra augmenta en el cas de Barcelona, on l'any mitjà de construcció se situa al 1945, segons un estudi elaborat per la plataforma Idealista. Això significa que es poden dur a terme sobre els habitatges tot un seguit d'actuacions per millorar-ne l'eficiència energètica, incorporant les tècniques que s'han anat desenvolupant en les darreres dècades. O fins i tot recuperant conceptes de l’arquitectura clàssica, com l’orientació, la ventilació creuada o els elements de protecció solar.

Mesures per avançar en eficiència energètica

Són múltiples les reformes que es poden dur a terme per assolir uns edificis més eficients des del punt de vista energètic. Tot i que cada projecte és diferent, hi ha una sèrie de mesures força comunes. Les principals són les relacionades amb l'envoltant de l'edifici, com ara els revestiments i la impermeabilització de cobertes, teulades i façanes, així com els tancaments, amb el canvi de portes i finestres. Amb això es pot assolir un millor aïllament tèrmic que contribueix a minimitzar les pèrdues de fred i calor. Però més enllà, també es contemplen totes les relacionades amb la millora de l'accessibilitat, com ara ascensor, rampa o salvaescala. I d'altres com la renovació de la lluminària per LED, la instal·lació de punts de recàrrega en pàrquings o la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.

De vegades aquestes actuacions es fan de forma gradual, però l'ideal és emprendre-les en conjunt i fer una reforma integral, sobretot en el cas de comunitats de propietaris.

Facilitar el procés

Entitats com BBVA ofereixen diferents solucions que faciliten el procés i que juntament amb ajudes disponibles com la dels fons Next Generation fan que el moment actual sigui més que adequat per començar amb una rehabilitació. "La rehabilitació permet no sols complir els objectius d'eficiència europeus, sinó també millorar el confort, reduir la factura energètica i revaloritzar l'habitatge", assegura Vinyet Pagès, especialista en Finançament de Comunitats de Propietaris de BBVA a Catalunya.

A més, l'experta assenyala que ara és el moment idoni per encarar un projecte d'aquestes característiques tant per la vigència dels fons europeus com pel servei que BBVA ofereix als clients: “Volem acompanyar les comunitats per oferir-los una solució clau en mà , gestionant tot el procés juntament amb un administrador de finques i un agent rehabilitador perquè els propietaris no s'hagin de preocupar de res”.

Són evidentment processos complexos i integrals que requereixen una gran inversió i un ampli consens, especialment en el cas de comunitats de propietaris. En aquest sentit, a diferència dels habitatges unifamiliars, emprendre una rehabilitació energètica requereix un ampli acord entre aquells veïns sensibilitzats amb la sostenibilitat i la reducció d'emissions i els que encara no han convertit aquests conceptes en una prioritat. En aquest punt, la figura de l'Administrador de Finques és clau per reflectir els beneficis d'emprendre una actuació d'aquestes característiques: reducció dels consums energètics, estalvi en la factura i revaloració dels habitatges.

Per facilitar la presa de decisions, BBVA també pot oferir la seva ajuda i experiència tant als administradors de finques com als propietaris. En concret, pel seu acompanyament especialitzat i pel finançament mitjançant préstecs específics a llarg termini que preveuen mancances mentre s'executen les obres i amb amortitzacions sense cost quan arriba la subvenció. Un argument extra per animar-se a executar unes actuacions que no només responen a l'obligatorietat marcada per la Unió Europea quant a l'eficiència energètica d'edificis i habitatges, sinó també al compromís amb un planeta que no pot continuar suportant més temps el ritme d'emissions contaminants que la humanitat llença a l'atmosfera dia rere dia.