Una carta de l'alcalde de Ripoll demanant l'acollida de refugiats el 1937, a l'examen d'història de la selectivitat
Un 69% dels alumnes s'han presentat a l'examen d'història i el 31% al de filosofia
Selectivitat 2024 | Tots els exàmens i les correccions
![El primer dia de la selectivitat 2024, a Girona.](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/633bdee6-1890-48f9-ad85-dcfcc15c42ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg)
El primer dia de la selectivitat 2024, a Girona. / MARC MARTI FONT / DDG
L'examen d'història de la selectivitat d'aquest dimecres ha inclòs un text sobre els refugiats de la Guerra Civil a Ripoll i ha preguntat pel franquisme, la Mancomunitat de Catalunya i la conflictivitat social durant la Restauració borbònica.
Es tracta del segon dia de selectivitat i de la tercera prova de la fase general, en què els estudiants havien de triar 2 de 4 exercicis.
La novetat d'aquest any és que s'ha recuperat la possibilitat per als alumnes d'examinar-se d'història o d'història de la filosofia, com s'havia fet altres anys, amb un 69% que s'han apuntat a història i un 31% que ho han fet a filosofia.
En el primer exercici d'història figurava una imatge de Josep Brangulí sobre les cues a Barcelona per comprar carbó durant les apagades provocades per la vaga de la Canadenca, el 1919, i es demanava identificar el tipus de font i de què tracta, el context històric i comentar dues idees derivades de la fotografia.
A continuació els alumnes havien de triar entre explicar l'evolució de l'obrerisme i la conflictivitat social a Espanya des dels processos de Montjuïc fins a la fundació de la CNT el 1910; o l'evolució de la conflictivitat des de l'impacte la Primera Guerra Mundial fins a la dictadura de Primo de Rivera.
Ripoll
El segon exercici comptava amb una autorització de l'alcalde de Ripoll el 1937 perquè es poguessin traslladar tres refugiats d'un poble de Lleida a Ripoll, i es preguntava quin tipus de font era, el context històric i el contingut de l'escrit.
D'altra banda, es demanava als estudiants explicar les conseqüències de la Guerra Civil a Catalunya --víctimes, el paper de les dones, l'economia de guerra, els refugiats i les condicions de vida--; o el desenvolupament de la guerra, especialment la revolució política i econòmica i les operacions dutes a terme.
Altres preguntes
En el tercer exercici s'incloïa un fragment de la Llei de jurisdiccions de 23 de març de 1906, en què havien d'explicar el context i quines institucions i símbols es volien preservar amb aquesta normativa.
També en el mateix exercici es demanava explicar l'evolució del catalanisme fent referència a la Lliga Regionalista i a Enric Prat de la Riba, a més dels republicans, catalanistes i lerrouxistes; o el procés de creació, organització i obra de la Mancomunitat de Catalunya, esmentant-ne els presidents.
L'últim exercici comptava amb un cartell de 'La Frase Quincenal', editat per la Prefectura Provincial de Propaganda a Barcelona el 1942, on es pot llegir 'Para los países de Europa existe un solo peligro, de ayer, de hoy y de mañana: el comunismo' juntament amb una foto de Franco, i els alumnes n'havien d'explicar el context.
Finalment, s'ha donat a triar entre explicar la vinculació del règim franquista i del partit únic amb l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, a més de la relació posterior amb els Estats Units i països de l'Europa occidental en la guerra freda; o les característiques més destacades de la primera etapa del franquisme.
- Marxo a descansar, demà parlem': L'últim missatge que va enviar Karel Baños abans de desaparèixer
- «Moltíssims marroquins a l’estranger opten per tornar»
- Una escola a Kenya: el gran projecte d’una família gironina
- Un familiar de l'autor del crim de Girona intenta tornar a casa i acaba escortat pels Mossos
- Enxampen Angela Dobrowolski fent un forat en la malla d’una reixa de la presó de Wad-Ras
- Ciutats que treuen asfalt dels carrers per viure millor
- Un sindicat policial sobre els fets de Figueres: 'No es pot enviar el missatge de 'mentre no molesteu, podeu anar fent'
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona