«Una civilització intel·ligent no posaria el seu menjar en plàstic»

El professor d’Economia Circular i Regenerativa a Harvard Manuel Maqueda sosté que «una civilització intel·ligent no posaria el seu menjar i la seva beguda en plàstics», un material que pot ser fabricat, sota secret industrial, amb 10.000 additius tòxics diferents i que és ja «un problema per a la salut humana».«Els plàstics estan en els nostres teixits, en la nostra sang, en els fetus, en les placentes... No és només un problema mediambiental, és un problema de salut humana», afirma aquest expert en plàstics.

En prendre una tassa de te (amb bosses de ‘seda’ que es fabriquen amb polietilè), una persona ingereix 14.700 milions de micros i nano plàstics. Se sumaran a molts altres que menja, beu i respira i que fan que, de mitjana, hagi ingerit [cada setmana] entre 3 i 5 grams (el pes d’una targeta bancària), amb rutines tan habituals com guardar un aliment en una carmanyola de plàstic.

«El plàstic en contacte amb el menjar és un vector de contaminació. L’acidesa, el greix i la temperatura incrementen el risc», explica mentre posa un exemple que demostra que el plàstic d’una carmanyola de plàstic interactua amb els aliments: si guarden salsa de tomàquet o curri, les carmanyoles queden tintades de vermell o groc perquè hi ha «interacció química».

Maqueda explica que la toxicitat del plàstic ve derivada que «la meitat del seu pes són additius», materials tòxics que se’ls afegeixen per a aportar-li diverses propietats. Amb la qual cosa, si poses el teu menjar i la teva beguda en plàstics estàs jugant a la ruleta russa amb la teva salut, i això passa en la cuina de qualsevol casa i en la d’unes tres estrelles de Michelin.

L’expert assegura que ingerir els additius del plàstic provoca disrupció endocrina, perquè «es comporten en el cos com a hormones que, a molt baixes dosis, produeixen alteracions cel·lulars». «Això té connexió amb pràcticament tots els tipus de càncers. També s’associa a malalties com el Parkinson, la diabetis, la demència, la malaltia cardiovascular, l’obesitat, la pubertat prematura, o la síndrome de falta d’atenció, bàsicament totes les epidèmies de la nostra era».

Precisa que «és molt difícil concretar» l’impacte en la salut dels additius dels plàstics en la disrupció endocrina, considerada ja per l’Organització Mundial de la Salut com una amenaça global, perquè hi ha «múltiples vectors de contaminació», sosté.

Uns altres d’ells, que s’estan començant a descobrir i que són «un verí com cap altre», són els micros i nano plàstics, perquè aquest material «es va fragmentant en partícules tan petites i lleugeres que estan fins i tot en l’aire o en la pluja». «S’han descobert en el 100% de les placentes i que penetren en el cervell, perquè són capaços de trencar l’hematoencefàlica, un recinte sacrosant per a protegir el cervell», assegura.