L’extrema dreta guanya les eleccions a França i les esquerres superen Macron

L’extrema dreta francesa va aconseguir ahir una històrica victòria en la primera volta de les eleccions legislatives i es jugarà el control de l’Assemblea Nacional amb la coalició d’esquerres Nou Front Popular diumenge que ve, 7 de juliol. Al tancament d’aquesta edició, les projeccions amb els primers resultats atorgaven el triomf a Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, amb el 34% dels vots, seguit de la coalició progressista amb el 28,5%, cosa que relegaria a la tercera posició Ensemble (Junts), la candidatura que lidera el partit del president Emmanuel Macron, que s’enfonsaria fins al 22%.

«La democràcia ha parlat», va afirmar Le Pen després de conèixer els resultats en el seu bastió d’Henin Beaumont, Pas-de-Calais. Si l’escrutini confirma aquests resultats, la ultradreta i les esquerres serien les dues forces que es disputarien la majoria dels 577 escons de l’Assemblea Nacional en la segona volta, en què el partit que guanya a cada circumscripció s’emporta el diputat. No obstant, la coalició macronista podria aspirar a fer-se amb força seients perquè superaria el 12,5% dels vots necessaris per passar el tall a cada circumscripció.

La majoria absoluta està fixada en els 289 diputats i els sondeigs apunten que la ultradreta podria aconseguir entre 230 i 280 escons, cosa que obligaria Reagrupament Nacional, el candidat a primer ministre del qual és Jordan Bardella, a una complexa recerca d’acords per tirar endavant la legislatura.

Per inclinar la balança definitivament diumenge que ve seran determinants les estratègies que segueixi cada partit de cara a la segona volta. Després de conèixer-se les enquestes, Macron va fer una crida a una «àmplia unió clarament democràtica i republicana» contra el partit de Le Pen. I els integrants de la coalició d’esquerres ja van anticipar que demanaran el vot per al candidat que tingui més possibilitats d’impedir l’elecció dels candidats de Le Pen o els seus aliats.

En aquesta primera part dels comicis legislatius surten elegits aquells candidats que aconsegueixen més del 50% dels vots en la seva circumscripció, sempre que això representi almenys el 25% dels inscrits en el cens. Si ningú no obté l’elecció a la primera volta, passen a la segona els dos primers i eventualment el tercer o el quart candidats, a condició que aquests rebin un nombre de sufragis equivalent a com a mínim el 12,5% dels electors.

Marine Tondelier, secretària dels Ecologistes, va demanar la «construcció d’un nou front republicà» en la segona volta de les eleccions legislatives, desafiant directament el bàndol de Macron. «Seria incomprensible que alguns segueixin sense diferenciar entre esquerra i extrema dreta», va declarar, instant els «líders polítics centristes» a «dessistir si són tercers en els triangulars» i a votar per un candidat que defensi els valors republicans.

Pel costat de l’extrema dreta, Bardella va fer una crida a la «mobilització» per a «una de les votacions més decisives de la història de la Cinquena República», i va insistir: «L’elecció ara és clara (...), el camp presidencial en gran mesura queda desautoritzat», i va assenyalar la coalició d’esquerres com a única adversària: «D’una banda, l’aliança dels pitjors, la del Nou Front Popular reunit darrere de Jean-Luc Mélenchon, que conduirà el país al desordre, la insurrecció i la ruïna de la nostra economia. De l’altra, el Reagrupament Nacional que tinc l’honor de dirigir amb Marine Le Pen, Eric Ciotti i els nostres aliats».

Participació històrica

La taxa de participació va ser durant tota la jornada històrica; a les 12 hores era de 25,90%, 7,5 punts més que el 2022. Hauríem de remuntar-nos al 1981 per trobar una participació tan alta. Diferents sondeigs estimaven una participació durant aquesta primera volta d’entre el 67,5% i el 69,7%, davant del 47,5% dels comicis del 2022.

Tot i el desastre en les eleccions europees que van obligar el president Macron a convocar comicis legislatius avançats, la majoria presidencial va aconseguir passar a una segona volta. La cúpula del govern va ser citada per a avui al Palau de l’Elisi per valorar els resultats i marcar el pas següent en la seva estratègia de cara a la segona volta de les legislatives.

En aquestes eleccions no es decideix el futur de Macron, almenys no directament. A França, el president no surt de la majoria parlamentària, sinó d’unes eleccions presidencials que no s’esperen fins al 2027. Però sí que el resultat d’aquests comicis pot complicar molt els anys que li queden a l’actual president de la República.