Els laboristes escombren els conservadors amb una històrica majoria a les eleccions del Regne Unit

El Partit Laborista ha aconseguit una aclaparadora victòria aquest dijous a les eleccions generals al Regne Unit. La projecció de la BBC basada en el recompte dóna a la formació de Keir Starmer més de 400 dels 650 seients a la Cambra dels Comuns, un resultat que es queda a prop de l'obtingut per Tony Blair el 1997 i que torna al laborisme al poder 14 anys després. A les 6 de la matinada d'aquest divendres, el lent recompte atorgava als laboristes la majoria absoluta de 326 escons, de manera que podran iniciar una nova etapa al capdavant del país després de més d'una dècada de governs del Partit Conservador, que podria obtenir el pitjor resultat de la seva història amb 131 representants al Parlament, segons els primers pronòstics.

"Ho aconseguim. El canvi comença ara. Ens ha portat quatre anys i mig renovar el Partit Laborista, i ara està preparat per a servir el país i per posar el Regne Unit al servei de la classe treballadora", ha proclamat Starmer poc després de conèixer els resultats.

El Partit Laborista ha aconseguit capitalitzar el desgast d'un Partit Conservador que ha estat incapaç de complir moltes de les seves promeses i que s'ha vist sacsejat pels escàndols i les divisions internes els darrers anys. Les polítiques d'austeritat, el Brexit, el deteriorament de serveis públics com la sanitat o l'educació i l'augment del cost de la vida han passat factura als tories i han posat les coses molt difícils per al primer ministre, Rishi Sunak, qui va agafar les regnes de la formació en un dels seus pitjors moments. Lluny de millorar la imatge del seu partit després de les dimissions de Boris Johnson i de Liz Truss, Sunak ha enfonsat encara més el partit amb una política migratòria fallida i amb una economia que no s'ha acabat d'enlairar.

Als fracassos dels governs conservadors s'ha sumat l'aposta de Starmer per l'estabilitat econòmica i per la moderació i els seus esforços per desvincular-se del seu predecessor al càrrec, Jeremy Corbyn, que va obtenir una de les pitjors derrotes del Partit Laborista el 2019. El gir al centre i la ruptura total amb l'anterior direcció han permès al líder laborista atraure els votants més propers al centre liberal i mantenir alhora una part important de l'electorat tradicional de l'esquerra, que el segueix veient com la millor alternativa els governs del Partit Conservador malgrat discrepar en matèries com la identitat de gènere o la política exterior. L'únic partit que li podia fer ombra per aquest flanc, els Verds, ha aconseguit dos representants, castigat pel sistema electoral britànic. 

Auge de Reform UK

L'èxit dels laboristes també s'ha degut a l'auge del partit de dreta radical Reform UK, liderat pel populista Nigel Farage, que ha aconseguit atraure els votants conservadors més descontents amb l'arribada irregular d'immigrants al país. Tot i que el partit amb prou feines ha aconseguit 13 representants a la Cambra dels Comuns, segons els sondejos a peu d'urna, la divisió del vot de dretes ha permès al Partit Laborista guanyar en circumscripcions històricament favorables al Partit Conservador. El fracàs de Sunak en el seu intent de contenir la immigració –una de les promeses principals del Brexit– ha donat ales a la formació populista, que ha aconseguit acaparar una part considerable del vot.

El daltabaix conservador també ha beneficiat el Partit Liberal Demòcrata, que ha passat dels 11 representants obtinguts el 2019 als 61 en aquesta ocasió, segons els pronòstics. La formació aconseguirà previsiblement la victòria en moltes circumscripcions de l'anomenat mur blau, les zones del sud del país tradicionalment conservadores i que es consideraven fins ara seients segurs per als tories. El seu líder, Ed Davey, exministre al Govern de coalició de David Cameron, ha aconseguit captar una part important del descontentament amb el Partit Conservador en unes zones on el Partit Laborista té una presència gairebé anecdòtica.

Desfeta de l'SNP

Els laboristes sí que es beneficiaran previsiblement de la desfeta del Partit Nacional Escocès (SNP), que passa dels 48 representants obtinguts el 2019 a només 10. Els independentistes escocesos han pagat el desgast de 17 anys al poder, esquitxats per les presumptes irregularitats en el finançament del partit en què s'ha vist embolicada l'exministra principal Nicola Sturgeon. El partit de Keir Starmer ha aconseguit captar una part del descontentament dels votants a Escòcia i millorarà el desastrós resultat obtingut el 2019 --d'un sol representant dels 59 seients que estaven en joc en aquesta ocasió--, gràcies al suport que rebrà previsiblement al cinturó industrial, que comprèn les àrees metropolitanes de Glasgow i Edimburg.

El resultat d'aquesta nit ha obert les portes de Downing Street al Partit Laborista per quart cop en la història. Però els reptes de Starmer seran majúsculs. El previsible nou primer ministre confia a accelerar el creixement econòmic a través d'inversions en habitatge i infraestructures i poder complir la seva promesa de millorar la delicada situació dels serveis públics, però ara com ara les previsions no són gaire esperançadores. El Partit Conservador s'enfronta a un procés de renovació que començarà amb l'elecció d'un nou líder i amb la definició d'un nou rumb polític, una tasca no exempta de dificultats i que amenaça d'obrir una nova bretxa interna els propers mesos.