Bàsquet Girona-Joventut (79-66): La nit perfecta que Fontajau no podia planificar

Hi ha nits que no es poden planificar. Hi ha nits que apareixen quan menys t'ho esperes per quedar-se, eternes, en un racó del teu cervell. Nits memorables a les quals més endavant recorreràs, quan la nostàlgia t'acompanyi. La pallissa del Bàsquet Girona al Joventut és una d'aquestes nits imprevistes que voldries que no s'acabessin mai. Perquè tot ha funcionat, a Fontajau. Ningú no ha pensat ni en classificacions, estadístiques, rendiments o plantilles. Tothom s'ha deixat portar per un ambient de bàsquet fabulós. I a bàsquet, aquest dimarts, ha guanyat, esclafant el seu rival com ningú no s'imaginava que podia passar, un pletòric Bàsquet Girona (79-66).

El derbi català prometia intensitat i ha complert. Tret d'un primer quart en què la igualtat ha estat màxima, el Bàsquet Girona ha fet el que ha volgut amb el seu rival, sotmetent-lo constantment. Ambdós equips ni tan sols s'han donat un petit marge de temps per a conèixer-se, s'han llançat a per ells des del principi. La màxima dels d'Aíto al primer quart, un 12-5 en el qual Miletic hi ha tingut molt a dir, ha estat contrarestat en un tancar i obrir d'ulls per tres triples dels badalonins. Al final del quart, l'avantatge local ha estat mínim, 19-17. Però a partir d'aquí només hi ha hagut un color.

S'hi ha deixat el cor, el Bàsquet Girona, malgrat no comptar amb l'ajuda d'Oriola, lesionat. Tothom hi ha intentat posar una mica més, sobretot en el joc interior, per tal que el president, Marc Gasol, no s'ho hagués de fer tot sol. També hi ha ajudat que l'equip no s'ha estat per històries en les transicions, sortint amb una velocitat endimoniada cada cop que ha pogut, agafant moltes vegades els visitants de tornada i aprofitant per fer cistelles fàcils. Perquè s'hi tocava pensar, potser costava més. El domini ha seguit (25-23) i els 5.191 aficionats gairebé exploten amb una nova onada d'encert col·lectiva que ha començat sent individual de Fjellerup (39-23). El Joventut, bloquejat i lluny del bloc temible que duia sis triomfs seguits, ha pres decisions pèssimes. Fontajau no estava disposat a desaprofitar-ho: el parcial ha estat de 14-0. Al descans, 41-28 i recital de Quino Colom, amb cinc assistències.

Aíto havia insistit en el fet que era important que el Bàsquet Girona fos competitiu el màxim temps possible. Calia mantenir-ho tot a la represa, doncs, conscients que en algun moment el Joventut hauria de despertar. O això se suposava. Ni de conya. El 51-35 a mig tercer quart ha estat una meravella i el 53-38 de Taylor, que en cap moment ha deixat anar el comandament del duel i que en aquell moment duia 12 punts, la glòria. Novament, Fjellerup ha marcat les diferències abans d'afrontar el darrer període amb 59-43.

S'ha arribat a un avantatge de vint punts (65-45) que feia posar el pitet. No es podia escapar, el partit. De cap manera es podia permetre. No després del que ha costat que, per fi, tot anés bé per un dia. De principi a fi, sense interrupcions. La quarta victòria de la temporada ha arribat gràcies a una nit perfecta.