«En un any i mig al GEiEG hem pagat 800.000 euros més per l’increment del cost de l’energia»

Qui s’implica, avui, en clubs com el GEiEG, d’interès social i sense afany de lucre? 

És difícil trobar gent. Cada vegada les entitats com la nostra ho tenen més complicat. Tampoc vull dir que els que ens hi posem al capdavant siguem herois, ni molt menys, eh?, jo hi estic perquè vull... però és difícil. És una responsabilitat alta i els temps són dolents. Econòmicament tot és molt complicat.

Avui encara és més temerari fer-ho?

Sí, òbviament. La societat, i el GEiEG no n’està fora, encadena crisi des de 2007 amb la de Lehman Brothers, i després han vingut tempestes com el Glòria, la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, la inflació i la crisi energètica, que fa perillar la supervivència de molts clubs.

El preu disparat de l’energia és, ara per ara, el gran maldecap d’aquests clubs?

Sí, és un gran maldecap. Sobretot els clubs que tenim consums alts d’electricitat i hem de calefactar piscines amb gas. Nosaltres hem hagut de justificar als socis la pujada de quotes, però és que en un any i mig estem pagant 800.000 euros més de despesa energètica, bàsicament gas i electricitat. Gas per calefactar les piscines, i electricitat en tres complexos esportius. L’augment més alt és el del gas. I després et trobes que els proveïdors han apujat també els preus una mitja d’un 10 o un 15%. 

Per acabar-ho d’adobar, són víctimes continuats de robatoris de coure a Palau...

Això és ploure sobre mullat. Entre robatoris efectius i intents, en tres mesos, potser n’hem patit deu. Una despesa més, hem hagut de posar també vigilància privada, tot i que a Palau hi ha espais incontrolables, ens poden entrar per qualsevol lloc.

Quin és el primer objectiu que es marca en aquest nou mandat de sis anys?

Fer el club viable econòmicament en aquest context. I això passa per racionalitzar el consum d’energia, a l’hora de fer entrenaments i partits. Sant Ponç, Sant Narcís i Palau són tres complexos esportius molt grans i hem de començar per aquí. Hi havia un cost altíssim fent la neteja de nit, perquè tots els llums havien d’estar encesos, i ara mirem de fer-ho de dia compatibilitzant-ho amb l’activitat de cada lloc. També ho hem racionalitzat.

S’han plantejat instal·lar plaques solars?

Ho estem estudiant. Té un cost molt alt, i l’eficiència tampoc és tan ràpida... Ara també estem treballant en una sèrie de línies d’ajuda de fons europeus.

S’han vist obligats a apujar les quotes?

Sí, ja ho hem aprovat en assemblea. Ara estem al voltant dels 10.000 socis. Es va fer un estudi perquè l’augment fos el mínim possible. A partir d’aquest any, però, el soci té l’avantatge que les quotes socials es poden desgravar de la declaració de renda. Per tant, s’ho podran compensar.

Està en risc el model de club social del GEiEG?

Jo no parlo tant del GEiEG com del nostre sector, el de les entitats esportives sense ànim de lucre. Complim una funció social al nostre territori fent esport base i amateur, i també cultura. Aquest model funciona, és d’èxit, però si no es té una sensibilitat des de les administracions i tenim un tracte igualitari respecte altres sectors, això pot entrar en crisi. Fins ara el GEiEG, com el CN Olot, el CN Banyoles, el Sabadell... qui vulgui, compleixen una funció bàsica a la seva ciutat, fent una activitat imprescindible. Si no hi ha aquesta sensibilitat respecte els costos de fer tot això podem posar-ho en perill.

Fa temps que alerten d’aquests riscos, però tampoc s’hi posa remei.

No, però és veritat que els clubs com el nostre estem cansats de les bones paraules. «Ho feu molt bé, si no fos per vosaltres...», hem d’escoltar. El GEiEG no és propietat de cap capitalista, és de la gent de Girona. No parlem d’una entitat privada, som una entitat social. Som propietat dels gironins. Si la gent que governa no té en compte això, ho posarem tot en risc. Tenim més de 2.000 esportistes federats. Si aquests no poden practicar l’esport, què en farem d’ells? Som una entitat estratègica, que a més té experiència en gestionar esport, cultura i lleure. El model té futur però necessita sensibilitat des de les administracions. El sol surt cada dia i entenc la competència. Privada. El que no entenc són les competències públiques. Quan els serveis estan coberts per entitats privades o socials, no cal duplicar-los.

Què li falta fer després de dos mandats?

Com li deia abans garantir la supervivència econòmica és el principal. Perquè la social està garantida. 

«Tenim una ciutat d’èxit on no es pot fer atletisme en bones condicions. Algú s’ho hauria de fer mirar»

Li deia més en el sentit de quines obres o grans projectes li agradaria impulsar. La reforma de la pista d’atletisme, per exemple?

Nosaltres hem fet inversions. L’estiu passat vam reformar els gimnasos de Sant Narcís i Sant Ponç, i les pistes d’handbol, patinatge i hoquei. A Palau hem posat gespa artificial al camp de futbol. Hi hem invertit uns 900.000 euros en tot plegat. La pista d’atletisme? allà la reforma important és la del tartar. Estem treballant amb la Generalitat i el Consell Superior d’Esports. Aquest tema em cansa, perquè fa molts anys que en parlem. Espero que ara vagi tot bé perquè sinó Girona haurà perdut l’oportunitat de tenir un estadi d’atletisme adequat, en condicions. Ara aquí no es pot fer ni un campionat català. Tenim una ciutat d’èxit, on no es pot fer atletisme en condicions. Algú s’ho hauria de fer mirar. Ala secció tenim més de 200 atletes... i cal resoldre-ho d’una vegada.

Esportivament en què destaca ara el GEiEG?

Cal deixar clar, d’entrada, que estem fent esport base i amateur. Arribar a màximes categories, que ho hem fet, és un premi a la constància de la gent de la nostra base, no és l’objectiu. Si hi arribes t’ajudarem, però ens enfrontarem a equips on els jugadors cobren i nosaltres no els pagarem. Hem estat a l’elit del waterpolo i del rugbi femení, en hoquei, i fa més anys, en handbol. I ara tenim el bàsquet a Lliga Femenina 2. Totes les noies són de la casa i no cobren. Si això no es mereix un reconeixement públic... Hem de tenir equips a dalt, que siguin referents a la gent i et posin al mapa, però tots els nostres esportistes es mereixen un reconeixement.

Com s’ha refet la secció de bàsquet després de trencar l’entesa amb l’Uni Girona?

Ha sigut complicat. Va ser molt injust. L’entesa es va iniciar pel bé del bàsquet femení. Vam aportar tota la nostra pedrera, i va funcionar fins que va deixar de funcionar. Nosaltres vam quedar despullats, la majoria de jugadores van marxar. Nosaltres no vam trencar res. Vaig donar instruccions dient que això no es podia trencar. No hi va haver manera, i es va trencar.

Que aquesta entesa GEiEG-Uni es trenqués és de les coses que més greu li sap del seu anterior mandat?

Sap greu perquè la nostra secció, gairebé de 50 anys d’història, amb gent experta, veu una diàspora de noies formades a la casa, «mimades» com fem amb tots els nostres esportistes. Davant la disjuntiva dels preus...

Ser del GEiEG encara té el prestigi d’abans?

Jo penso que sí. Sinó no s’entendria que quan obres la temporada esportiva tinguis molta gent que vulgui venir a casa nostra. O als nostres casals i campus, o als gimnasos. Alguna cosa no farem tan malament. Encara hi ha gent que sent els colors. Li explicaré una anècdota: estava fent un dia un cafè a la plaça Independència i quan me n’anava, un noi jove em va demanar una selfie. Em va dir que jugava a rugbi, que estava orgullós de ser del GEiEG i que li agradaria tenir una foto amb mi.

Subscriu-te per seguir llegint