El Bàsquet Girona torna a decebre a Fontajau contra el Manresa (79-86)

Com aquell estudiant mandrós que avança només a base de trompades, que ho deixa tot per l'últim dia i només es pela els colzes quan visualitza de debò el perill de suspendre, el Bàsquet Girona ha perdut (79-86) aquesta tarda un derbi contra el Manresa que havia de ser determinant per encarrilar definitivament la permanència. Ja són sis derrotes en els últims set partits i, tristament, la sensació és que cada cop hi ha menys arguments on agafar-se. A primers d'any el Girona va reaccionar, però des de l'aturada de la Copa i els partits FIBA torna a ser una ànima en pena, per molt greu que sàpiga dir-ho. Avui els d'Aíto han tornat a fer tard. Han anat sempre per darrere, han arribat a perdre de 17 (35-52) i quan s'hi han volgut posar ja no hi han sigut a temps. Un primer quart on Girona i Manresa competien en errors (1/8 Girona i 0/10 Manresa en triples, per posar un exemple) n'és la prova més evident. Pilotes perdudes, errades sota cistella, i un Girona que en els primers cinc minuts només havia aconseguit tres punts (un triple de Colom), i que va tancar el parcial amb un escarransit empata a 12. El drama s'ha agreujat després, quan en el segon parcial les coses encara han anat pitjor. De sortida el Manresa ha entrat tot allò que havia errat abans i entre Robinson, Pérez i Jou han firmat un parcial de 2-10 (14-22) que Aíto ha hagut de tallar a set minuts pel descans. Els gironins han naufragat de valent, sense líder, perduts en defensa i encara més en atac, que això tampoc no és res de nou. Jou, amb un 2+1, ha situat el màxim avantatge pel Manresa (19-31), que dominava com volia el rebot (4-11 al descans). Una única cosa ha fet bé el Bàsquet Girona en aquests primers vint minuts, fos per mèrit seu o demèrit del Manresa: arribar viu al descans (33-39) quan ho havia fet tot per llançar el partit en una primera part igual de dolenta que la del dia del València.

Aquell dia, en l'últim partit a casa, el Girona va treure l'orgull després del descans i va arribar a igualar un desavantatge de 16 punts tot i acabar perdent. Avui, la reacció ha sigut escassa i, sobretot, ha tornat a arribar tard. Els d'Aíto estaven vius al descans, però en menys de 4 minuts el Manresa ha escombrat com ha volgut els locals. De perdre de 6 a fer-ho de 17 (35-52) encaixant un 2-13 sense que ningú trobés capacitat de resposta, ni a la pista ni a la banqueta. Un desert, un drama, perquè si bé la derrota no representa res definitiu i guanyant un parell de partits més l'equip se salvarà, que ja és molt, hi ha ben pocs arguments per engrescar l'afició, que continua omplint Fontajau i potser demana alguna cosa més que corejar el "Sweet Caroline" abans de començar la segona part. Però tornem al partit. Taylor, dels pocs que ho intentava, s'ha posat l'equip a l'esquena i entre la seva empenta i dos tirs lliures de Figueras el Girona s'ha tornat a posar a 6 (47-53). Un miratge: Waczynski, amb dos triples, ha tornat a donar un +15 al Manresa (47-62). Sorolla, sobre la botzina, ha tancat el tercer quart posant el Girona dotze avall (54-66) després d'agafar el rebot dels tirs lliures errats per Miletic.

Quan Dani Pérez, de tres, ha tornat a donar +15 (58-73) al Manresa a 7:30 pel final, semblava que, aquesta vegada sí, era el cop definitiu. Però Marc Gasol, amb un triple (65-75) ha donat una última via d'esperança, i Miletic ha rebaixat la diferència a -9 amb un tir lliure (66-75) a 5.15 pel final. El president ha convertit dos punts més des de la línia de personal i la distància ja només era de set (68-75) amb 4.50 per davant. Colom ha fallat un triple alliberat i en la següent acció Ferrari no ha perdonat des de 6.75 (68-78). El base andorrà ha encertat el triple tot seguit (71-78), però Gasol ha errat els dos que ha intentat i a dos minuts pel final el Manresa tornava a manar per sobre dels 10 punts (71-82). El mig miler d'aficionats manresans que hi havia a la grada retràctil ho celebraven amb crits de "Que boti el Nou Congost". No era per menys. S'aferren a la permanència i compliquen una mica més la vida a un Girona que demà estarà pendent del Betis-Unicaja per saber si la distància amb el descens es manté a tres triomfs o es rebaixa a dos.