El dret a somiar del Bàsquet Girona

El Bàsquet Girona té una mirada agradable respecte al derbi contra el Joventut a l'Olímpic de Badalona d'aquest dissabte (20.45 hores/M+ Deportes 2). La victòria contra el Fuenlabrada va suposar el retorn a la calma, després de cinc derrotes consecutives que van instal·lar dubtes respecte a la competitivitat i al creixement d'una plantilla que no ha conegut el terme mitjà, aquest curs: o ho ha fet de meravella o no ha estat a l'altura de les circumstàncies, incapaç de mirar cap amunt sempre que ha tingut ocasió. «El fet de no haver mantingut la dinàmica d'abans de l'aturada ens ha influït. Hem d'intentar no pensar tant en el qual es parla públicament i centrar-nos en les nostres coses. Hem de recuperar el nivell que teníem abans, quan pensàvem que ho fèiem bé i volíem anar a més. L'últim triomf va suposar menys intranquil·litat, perquè si haguéssim perdut estaríem pitjor en la taula. Tindríem més coses al cap», comenta Aíto García Reneses, que haurà de descartar a algun jugador, possiblement Hanzlik, encara amb certes molèsties malgrat entrenar amb el grup.

El Bàsquet Girona no veu impossible fer saltar la banca en cap dels dos complicats desplaçaments consecutius que afrontarà, davant del Joventut i el Reial Madrid el pròxim dimecres, tal com va passar en el partit jugat a Fontajau, en què va sortir vencedor del derbi (79-66). «Hi ha precedents que algun equip guanyi, tant a Badalona com a Madrid. I sorpreses n'hi ha sempre, existeixen. Especialment en aquests moments, quan els equips europeus estan pendents de dues competicions». Aíto, però, com cada setmana, recalca que els seus homes hauran de mantenir un bon to durant tot el partit i evitar les desconnexions que sovint pateixen. «Hem entrenat bé, amb l'objectiu de competir els quaranta minuts. Haurem de jugar bé i que ells no ho facin tant, però és complicat. Si no sabem predir el nostre nivell, encara costa més fer-ho amb el del Joventut».

Poc donat a parlar del futur, el madrileny va dir que per a la pròxima temporada és interessant que el club continuï apostant per jugadors amb creixement, «com Sorolla, Figueras, Prkacin, Miletic i Fjellerup, que estan progressant». I Europa? Serà una possibilitat? «No hem de córrer tant, primer ens hem de centrar a jugar bé aquesta setmana i acabar la Lliga».

Aíto García Reneses: «Ja m’he jubilat diverses vegades i no sé quan hi tornaré»

«Molt a guanyar»

Quino Colom estripa la teoria que el Bàsquet Girona no té res a perdre. «No estic d'acord, perquè el que tenim a perdre són els partits. Prefereixo pensar que tenim molt a guanyar». L'equip d'Aíto fa setmanes que viu en una zona incòmoda, més pendent de calcular la diferència amb la zona baixa que de fer un esforç cap als llocs més determinants. «No volem mirar només a sota, als llocs de descens; per què no podem lluitar en partits complicats com el del derbi? Hem d'ensenyar caràcter i intentar-ho».

Set victòries en els últims deu partits són el balanç del Joventut a l'ACB, sisè a la classificació amb un partit més (17-10) i amb la baixa de Pau Ribas. «És una oportunitat per demostrar la nostra millora. L'aturada ens va fer mal, però ara tornem al bon ritme i sabem de quina manera volem jugar», diu Colom, que té temps a fer autocrítica i explica la recepta a seguir. «Potser ens ha faltat guanyar a un gran per adquirir un pèl més de confiança, però aquí ja els vam guanyar. Haurem d'aturar el seu joc, competeixen molt bé com a col·lectiu perquè fa anys que estan junts. Esperem traslladar l'energia per fer-los mal. Com a base, el meu repte és que tothom estigui involucrat i content, i dirigir-lo bé. M'estic trobant a gust, les estadístiques depenen del rol i el sistema, però sento que estic ajudant». Està salvat, l'equip? «Matemàticament, no. Però nosaltres anem partit a partit, la darrera victòria va ser un pas més. El que volem és tenir ambició, mirant-nos a nosaltres mateixos i continuar creixent». És innegociable. El club ha venut directament més d'un centenar d'entrades i s'espera la presència d'uns 300 aficionats del Bàsquet Girona. Ells també tenen el privilegi i el gran dret a somiar.

Subscriu-te per seguir llegint