El Bàsquet Girona perd contra la Penya (83-68)

La pretemporada sol ser un període en què es poden treure poques conclusions dels equips i en que el més important és encaixar totes les peces del nou trencaclosques. I, sobretot, si la majoria d’aquestes peces són noves, com és el cas del Bàsquet Girona. Si allunyes el zoom, veus jugadors prometedors que poden trobar a Girona el lloc on fer un salt qualitatiu en les seves carreres i molt bones intencions com a col·lectiu. Però si l’apropes, encara es veuen moltes coses a polir, tant individuals com els automatismes d’equip que encara no surten. Com és lògic. I aquesta és la lectura que es pot treure del partit del Bàsquet Girona davant el Joventut (83-68) d'aquest vespre. I sí, com es diu en aquestes ocasions, el resultat és el de menys, però això no amaga que Salva Camps té feina per endavant. 

Des del salt inicial costava sang, suor i llàgrimes suma una cistella, també per la Penya. Bona prova d’això és que la primera cistella, obra d’Onuaku, un dels nous fitxatges badalonins, no ha arribat fins al minut 3 de partit. Després va venir un tir lliure de Sergi Martínez, que va fallar els altres tres que va llançar. I aquest seria el tempteig a la meitat del primer quart, un 2-1 que, esclar, recordava a un partit de futbol. I això que el desplegament físic dels dos equips sobre la pista era inqüestionable. Però no entrava res, ni a sota ni des de l’exterior, i el reguitzell d’imprecisions era exagerat. Millorarien les coses pel gaudi dels espectadors al final del quart (14-10), com era d’esperar, amb la sensació que la Penya era un punt superior. 

El pitjor pels interessos gironins arribaria després. I això que Yves Pons aixecava el públic dels seus seients amb una d’aquelles esmaixades que ja va obsequiar a Fontajau en el partit de presentació. Però jugada a jugada, el Joventut s'ha anat imposant, sobretot gràcies a un domini aclaparador sota els cèrcols, i amb jugades pròpies d’un partit d’exhibició protagonitzades per les seves promeses del planter. Ho miraven d’arreglar Colom i Brown anotant, per fi, els dos primers triples gironins, però al correctiu al descans era sever (43-24).

Reacció a base d’intensitat

Era previsible una reacció dels de Salva Camps al segon temps, com a mínim a nivell de sensacions. I això és el que ha passat. A base d’igualar el nivell d’intensitat, el Bàsquet Girona s'ha anat trobant progressivament més còmode, i l’encert va arribar, sobretot dels jugadors exteriors. Fjellerup i Colom s'han posar l’equip a les espatlles i amb un darrer tram especialment brillant del base andorrà la diferència quedava reduïda a la meitat (69-59). 

Massa coll amunt

La bona dinàmica continuaria a l’últim quart. L’equip ara gaudia, jugava amb ritme, decisió i les cistelles arribaven als primers segons de possessió. D’altres, però, que semblaven fàcils, no volien entrar. Coses de la pretemporada. I això és el que ha faltat quan els gironins estaven fent pessigolles de veritat a la Penya. La distància que s’havia eixugat ja era molt important, i no n’hi va haver prou, perquè els badalonins s'han recuperat trobant a Tomic a sota i movent la pilota com en la primera part. I les opcions del Bàsquet Girona, jugada a jugada, s'han anat esfumant fins al 83 a 68 final.