El Bàsquet Girona perd el derbi contra el Joventut de Badalona (67-82)

El Bàsquet Girona s’està quedant sense marge d’error, si vol ser a la Copa del Rei de Màlaga. L’equip de Salva Camps ha perdut aquest migdia el derbi contra el Joventut de Badalona a Fontajau (67-82) i ara ho té més complicat per situar-se entre els vuit primers classificats. Cada vegada que els gironins s’apropaven, la Penya imposava un correctiu i s’escapava.

Hi havia ganes de derbi. Ho ha demostrat Fontajau, amb una bona entrada i un soroll eixordador, i també els jugadors, protagonitzant un duel de màxima intensitat a la pista. El Bàsquet Girona tenia pressa per demostrar la seva millora, amb l’afegit del retorn de Juani Marcos, que ha estat titular de seguida després de més de dos mesos de baixa -descartant en conseqüència a Fjellerup-, i això ha passat factura als gironins. Si bé és cert que als primers minuts de partit ha funcionat, amb domini dels de Salva Camps, el Joventut de Badalona ràpidament ha aconseguit obrir escletxes per desfer la solidesa de l’equip. A mesura que la Penya aconseguia punts des de la pintura, i també des dels 6,75 metres, el Bàsquet Girona s’anava desestabilitzant. Res, o gairebé, li sortia bé amb nombroses cistelles errades. Feliz ha fet el que ha volgut amb Davis fins a fer pujar dos punts més al marcador rival.

Mentre que apostar pel tir exterior, era mala idea amb un percentatge molt baix d’encert (25%). Eren pocs, però n’hi havia que entraven, com un triple d’Iroegbu al segon quart per mantenir-se en la lluita (23-27). El Bàsquet Girona havia de recuperar l’energia de l’inici, així ho ha fet saber Salva Camps als temps morts. L’equip s’ho ha cregut una mica més intentant donar el pas endavant per tornar a empatar (29-29) i tenir opcions. Encara que el Joventut de Badalona ha fet el possible per impedir-ho. Sense que verd-i-negres poguessin aturar Iroegbu, anotant l’última cistella per marxar al descans (36-38).

El base de Califòrnia ha sigut el millor del derbi. Liderant l’equip a tothora. Malgrat anar a batzegades. També mereix una menció especial Yves Pons, amb els seus triples. No obstant això, feia l’efecte que, amb menys, la Penya disposava de més capacitat per fer mal. Tenia clara la seva idea de joc. Feliz ha sigut un veritable perill, però també Brodziansky, Tomic… Els de Carles Duran han decidit aplanar el camí cap a la victòria a la segona part i amb un parcial de 0-12 al tercer quart han pogut sentenciar el partit. No obstant això, els gironins comptaven amb el factor Fontajau. Clau en les darreres jornades. L’afició ha empès l’equip. Fruit del seu alè, han arribat els primers punts de Brown amb un triple a falta de dos minuts pel final del tercer quart. El Bàsquet Girona tornava a reaccionar, aprofitant, a més a més, que Tomic estava eliminat.

Però no ha servit de res. Cinc punts seguits d’Andrews han allunyat als verd-i-negres. La Penya ha sabut treure més profit de les seves qualitats i, cada vegada que els gironins retallaven distàncies en el marcador, ha replicat amb més encert. Com si els donés peixet per guanyar-se la seva confiança. Ja no hi ha hagut res a fer. És el risc de jugar-s’ho gairebé tot al triple (5/29) i deixar el major gruix de feina per al final.

Fontajau ha acabat tan indignat amb l’equip, que desenes d’aficionats han començat a desfilar cap a casa abans que s’acabés el partit. Per la seva part, els seguidors de la Penya se sentien com a l’Olímpic.