«Tant de bo pugui establir un nou rècord al Bàsquet Girona amb vuit o nou triples»

Gabe York (West Covina, 1993) n’ha tingut prou amb dues jornades per igualar el rècord de triples de l’equip, establert en sis (Colom i Jenkins). Expert triplista, el de Califòrnia vol superar-lo en els quatre partits que resten per acabar la lliga. El seu màxim com a professional són 10 cistelles des dels 6,75 metres.

Encara no fa un mes des que va arribar al Bàsquet Girona i ja ha igualat el rècord de triples que té l’equip (6). Millor inici impossible!

Estic molt content. Igualar el rècord en el meu segon partit aquí és, sens dubte, una benedicció. Estic encantat i amb moltes ganes de fer més triples. El final del partit a l’Olímpic no va anar com esperàvem, perquè volíem emportar-nos la victòria i el nostre joc no va estar a l’altura, però va ser una gran experiència per mi. Espero superar-me en els pròxims partits.

Ha quedat clar que és un especialista en triples. Superarà el record establert?

M’encantaria establir-ne un de nou. He trencat els rècords a tot arreu on he anat i aquí també intentaré fer-ho. Ho tinc en ment. Per descomptat, el que vull és ajudar l’equip a guanyar i, si ho puc fer amb triples, millor.

Aquesta temporada en va fer 8 en un mateix partit amb l’Ignite. Quin és el seu màxim?

El màxim de triples que he fet en un mateix partit són 13. Mentre que el màxim que n’he fet com a professional són 10. Tant de bo pugui aconseguir-me vuit o nou.

A l’equip li faltava un referent ofensiu. És això el que li va demanar el club quan es van posar en contacte?

Vaig parlar amb el meu agent i l’entrenador (Fotis Katsikaris). Em van dir que volien que vingués aGirona a ser jo mateix, ni més ni menys. Sé el que s’espera de mi, per la meva experiència, i espero ajudar l’equip a aconseguir les victòries que necessita. Per mi ha estat molt fàcil adaptar-me perquè els nois m’han acceptat de seguida. Feia tres dies que havia arribat quan ens vam enfrontar al Barça i vaig acabar mort (riu)!

Assumirà el rol de líder a la pista?

Sí, definitivament. Ho he fet a tot arreu on he anat i ho vull continuar fent. Els nois m’han acceptat i em deixen fer la meva feina, entenent qui soc com a persona i com a jugador. Em considero un jugador d’equip, donaré el màxim de mi per ajudar-lo.

Aquesta temporada ha estat un temps sense equip perquè preferia trobar una bona oferta. Es va arribar a desesperar en algun moment?

Jo no diria desesperat. Crec que la paraula seria ansietat perquè tenia moltes ganes de tornar a jugar. Va ser un temps per mi, per començar a pregar i entendre que el meu moment arribaria. Va arribar la trucada de l’Ignite i dos mesos després la del BàsquetGirona.

Què hi ha trobat a Girona?

Encara no he pogut anar a gaire enlloc perquè fa 12 dies que soc aquí i bàsicament em dedico a dormir perquè ho necessito amb el canvi d’horari, però sé que hi ha platges que estan molt bé i hi ha bons restaurants. Els companys m’han parlat de la ciutat, de seguida que pugui aniré a donar una volta. És un lloc molt bonic.

Va poder fer un passeig pel centre per Sant Jordi?

No hi vaig anar, però he de dir que vaig estar buscant pàrquing durant mitja hora! Va ser terrible poder arribar a casa!

Què pot aportar a l’equip?

Puc contribuir amb lideratge, portant la veu cantant tant a la pista com al vestuari, sent un tirador... I prenent la iniciativa en situacions complicades dels partit per arrossegar l’equip a capgirar plegats la dinàmica i, així, emportar-nos la victòria.

Què li està semblant l’ACB?

Mare meva, és una lliga molt dura! Recordo que quan jugava a Alemanya em vaig enfrontar a l’Estudiantes a la Champions League i aquell va ser el meu primer tastet del que m’estic trobant ara. Hi ha un nivell molt alt de bàsquet.

A Europa, ha jugat a Alemanya, Itàlia, Grècia, Israel i França. És clar que tenia pendent la lliga espanyola...

Sí, sí. Era la gran lliga que em faltava. He estat a molts llocs i estic content de poder competir, per fi, a Espanya.

Aquest dissabte poden aconseguir la permanència matemàtica si són capaços de guanyar el Bilbao. És el gran objectiu de la temporada?

Sí. El nostre objectiu és guanyar sempre i dissabte tenim una gran oportunitat per fer-ho. Aconseguir la permanència és el principal repte a tots i cadascun dels equips. Per això, necessitem victòries i el suport de l’afició. La meva estrena a Fontajau va ser increïble, hi havia tanta gent animant-nos... Va ser de bojos.

Ha signat un contracte fins a final de temporada. Hi ha la possibilitat de renovar-lo la temporada que ve?

Sí. Si sorgeix una oferta per quedar-me, parlaré amb el meu agent. Per descomptat que m’agradaria quedar-me, i tant. Vull formar part de l’ACB.

Ha hagut de voltar un munt al llarg de la seva carrera, li agradaria trobar l’estabilitat?

Sí. Només he tingut estabilitat un cop, quan jugava a l’Indiana Pacers. Vaig poder estar-hi tota una temporada sencera. Els darrers cinc-sis anys, m’he sentit com un nòmada... Tant de bo no m’hagi de moure gaire més.

Quin ha estat el millor moment de la seva temporada fins ara?

Quan vaig jugar a l’NBA el 2022. Va ser el meu millor moment com a jugador de bàsquet i vaig treballar molt per aconseguir-ho. Van ser pocs partits, però van ser molt especials.

Jugar a l’NBA és el somni de tot jugador de bàsquet...

Sí, no en tingui cap dubte.

Ike Iroegbu pateix una lesió al turmell esquerre

Europa, però, és una alternativa pels jugadors que no arriben a l’NBA?

Sí. Els americans valorem molt el fet de poder venir a Europa per jugar al màxim nivell, ser grans professionals, guanyar diners i fer realitat els nostres somnis. Fer-se un lloc a l’NBA és molt difícil i allà també hi ha grans jugadors europeus com ho va ser en la seva època Marc Gasol.

A la descripció del seu Twitter hi posa que és «negre, italià i irlandès». Són els seus orígens?

No tinc xarxes socials, deu ser un compte fals... Però sí, és la meva nacionalitat. Els meus avantpassats són d’origen negre, italià i irlandès.

Subscriu-te per seguir llegint