Sergi Martínez: «M’agradaria quedar-me al Bàsquet Girona. Aquí soc feliç»

Un cop finalitzat el curs, toca fer balanç. Els jugadors del Bàsquet Girona van atendre ahir als mitjans de comunicació en el Media Day per valorar, un per un -només va faltar Khem Birch, que no va assistir a la cita a Fontajau-, la segona temporada del club a l’ACB. Tots consideren que ha estat «irregular» i s’ha fet «llarga», però es mostren satisfets per haver aconseguit la permanència «sense patir», ja que es va segellar a falta de tres jornades per al final, i amb opcions d’entrar a Europa fins a l’últim partit, en què els de Fotis Katsikaris van acabar cedint contra el Casademont Saragossa (79-89). La plantilla veu amb bons ulls jugar en competició europea, encara que ara ja no depèn d’ells i haurà de ser el president Marc Gasol qui decideixi si se sol·licita administrativament.

Cadascú ho ha viscut a la seva manera, però si algú n’ha extret una experiència positiva aquest és Sergi Martínez. L’aler cedit pel Barça va assegurar que «aquesta temporada ha sobrepassat les meves expectatives»: «Tornaria a triar l’opció de venir cedit a Girona un cop rere l’altre. He après molt. Som un equip jove, hem comès errors els quals hem sabut corregir i hem sabut adaptar-nos al canvi d’entrenador. Hem de tenir el cap ben amunt perquè hem demostrat que podem competir contra qualsevol i guanyar partits difícils. Lluitar per entrar a Europa és un punt a tenir en compte». Quan se li pregunta sobre la possibilitat de repetir cessió el curs que ve, Sergi Martínez ho té clar. «Òbviament, m’agradaria quedar-me. Hi ha molts factors que no depenen de mi, perquè tinc contracte amb el Barça, però parlaré amb qui hagi de parlar i prendré una decisió. Sé que aquí hi soc molt feliç», confirma.

Enguany a Fontajau, hi ha hagut dos jugadors més de préstec per part del club blaugrana amb protagonismes diferents. En el cas de Juani Marcos, el base s’ha convertit en una peça clau del conjunt gironí i s’ha entregat a l’equip fins i tot quan ha estat lesionat. «Vaig venir a buscar minuts i, no només n’he tingut, sinó que també se m’ha donat responsabilitat. Per mi ha estat un bon any. Sempre m’he caracteritzat per no donar res per perdut. He tingut mala sort amb la lesió al dit, els punts al mentó i a la cella... He jugat embenat, amb apòsits, una màscara... Ha estat un any molt accidentat i, tot i així, he pogut jugat. Estic molt agraït a Girona perquè m’ha obert les portes de l’ACB», va comentar.

D’altra banda, Michael Caicedo, que va incorporar-se al febrer després de superar una greu lesió al peu, va explicar que «m’he quedat amb una sensació agredolça perquè crec que podria haver fet més a la pista». «He fet tot el que estava a les meves mans», va afegir.

Un jugador de rècord

Sens dubte, una de les sensacions de l‘últim tram del curs ha estat Gabe York. El base de Califòrnia n’ha tingut prou amb sis partits per superar el rècord de triples del Bàsquet Girona (7). «Ha estat una gran experiència. El mes m’ha passat molt ràpid, però he pogut aprendre i entendre de què tracta l’equip. Ha estat genial, ja puc dir que l’ACB és la segona millor lliga del món», va explicar. Sobre la possibilitat de continuar, York va dir que «a l’agost tinc el meu casament i hauré de veure quines ofertes m’arriben al setembre».

York va arribar per suplir la lesió de llarga durada de Kenny Chery, que s’està recuperant de la ruptura que va patir al genoll i per la qual ha hagut de passar per quiròfan: «Ho estic portant força bé. Intento ser positiu i anar dia a dia. La lesió va arribar quan em trobava en un bon moment, però són coses que no es poden controlar. Va ser molt frustrant. Aquest temps m‘he dedicat a ajudar als companys des de fora la pista». Chery continua recuperant-se a Girona, on ha trobat un equip que «és com una família» i al qual li agradaria continuar el curs vinent.