L’empoderament d’una mare per a què el seu fill pugui jugar a futbol

Què no faria una mare per un fill? O, més ben dit, què estaria disposada a fer una mare pel seu fill? Davant la insistència d’en Max en voler jugar a futbol, l’escalenca Mariona Aulet va remoure cel i terra per a què pogués fer-ho. I, com que no hi havia cap equip que s’adeqüés a les necessitats del seu fill, es va decidir a crear-lo. Des del passat mes d’octubre, el Base l’Empordanet compta amb un equip de futbol inclusiu per a nens i nenes -molts d’ells amb diversitat funcional- que no deixa a ningú sense l’oportunitat de córrer darrere una pilota i xutar-la, ni amb les ganes de poder passar una bona estona jugant, fent amics i compartint anècdotes entre riures. Al final, és del que es tracta. En tan sols una temporada, el conjunt empordanès ha anat creixent fins al punt de tenir un total de 20 membres a la plantilla que dirigeixen Sau Vasaris i Marc Alabau -tots dos, són psicòlegs de professió-. La idea i el repte ara són donar continuïtat al projecte de cara al curs que ve.

«En Max sempre havia volgut jugar a futbol, però fins al moment jo havia anat tirant pilotes fora i l’havia convençut per practicar altres esports. A mi no m’agradava, a part pensava que se’n riurien d’ell o no el deixarien jugar tenint en compte les actituds que es veuen en alguns camps. Per mi, és bàsic que ell se senti acceptat, respectat, segur i amb confiança. Aconseguir que la seva autoestima creixi, enlloc que pugui minvar», explica la Mariona.

Després de provar taekwondo, bàsquet i mil i un esports diferents, en Max es va plantar. «Mama, no, no, no i no. Jo vull jugar a futbol!», li va dir a la seva mare. A partir d’aquí, Aulet va pensar que potser era el moment de fer-li cas al seu fill i es va posar a buscar equip «amb la complexitat que no n’existia cap d’inclusiu per a nens i nenes a casa nostra». El Figueres té l’Integra i el Girona el Genuine, «però són equips per a adults». En Max, que acaba de fer 15 anys, no té un diagnòstic clar, encara que té moltes dificultats a nivell d’aprenentatge i necessita una atenció especial. «Li costa, per exemple, processar informació de manera ràpida. A nivell social, no té cap problema. Els metges van descartar que tingués autisme», afegeix la seva mare.

Davant la dificultat, i sentint-ho molt, la Mariona ho va «descartar». «Li vaig dir a en Max que em sabia moltíssim greu, però que no podria fer futbol perquè no hi havia cap equip on pogués anar. Li vaig trencar el cor... A més a més, ell no ho acaba d’entendre. Em va respondre: però, per què no? Per què jo no puc jugar a futbol com qualsevol nen de la meva edat? Tampoc li sabia explicar bé el per què... No entenc per què el món és així; per què si tens alguna diferència, no pots tenir les mateixes oportunitats que la resta. Sobretot, en el món del lleure», apunta. Aquesta conversa la van tenir un divendres de mitjan setembre. «Nosaltres vivim al costat d‘una plaça i es va passar tota la tarda allà sol, jugant amb una pilota de futbol. De tant en tant, l’abraçava... Posava una cara de soc un desgraciat... Havia de fer alguna cosa, allò no podia ser», recorda. I, per posar el dit a la llaga, en Max ho va rematar per la nit: «Tu no vols que jugui a futbol!», li va cridar dolgut a la seva mare.

Aulet es va posar a buscar «a tot arreu»: «Vaig trobar l’Associació Invencibles del Maresme i els vaig enviar un missatge de SOS. De seguida, es van posar en contacte amb mi i em van respondre que si a la nostra zona no existia cap equip inclusiu, l’havia de crear. Aquell dia em vaig empoderar. Vaig pensar: doncs clar, muntem un equip! Necessitava trobar un camp, un entrenador i uns quants nens». Al cap d’un parell de dies, ja ho tenia tot.

El Base l’Empordanet els va obrir les seves portes. El coordinador Pol Chico ho va veure amb bons ulls i el president Josep Baus també ho va aprovar. A mesura que han anat passant els mesos, cada vegada més nens s’han apuntat a l’equip de futbol inclusiu que, fins i tot, s’ha creat un escut propi. Els entrenadors són els psicòlegs Sau Vasaris i Marc Alabau, mentre que a cada entrenament compten amb diversos voluntaris per atendre als jugadors. Aulet seria la delegada. «Tots tenen les mateixes ganes que qualsevol altre i també tenen les mateixes necessitats de divertir-se i passar-s’ho bé. És més, crec que encara en tenen més. Els nens com ells tenen moltes portes tancades i, a vegades, quan se n’obre alguna és una gran finestra de moltes possibilitats. Ho gaudeixen moltíssim», raona.

Una necessitat evident

«Hem comprovat que hi ha molts nens i nenes que tenien la necessitat que existís un equip com aquest, amb un acompanyament. Per això, per nosaltres és molt important la figura del voluntari», assegura la Mariona. L’equip inclusiu del Base l’Empordanet es va posar en funcionament el passat 20 d’octubre i, des d’aleshores, ha realitzat un total de 31 entrenaments -practiquen cada divendres-. Fa poc, van celebrar el sopar de germanor per posar fi a la seva primera temporada a l’espera que en siguin moltes més.

La plantilla està composta per 20 jugadors, dels quals «pràcticament la majoria tenen alguna diversitat funcional». També n’hi ha que no en tenen, el que «ho fa realment inclusiu»: «L’equip és per a tots. Tant convivim persones que tenen alguna diversitat funcional com no. Si no, seria un equip adaptat. Són termes diferents».

«De fet, amb una pilota als peus crec que poc s’ha de parlar. Jugant, t’acabes fent entendre sense haver de parlar gaire», argumenta Aulet. La mare d’en Max parla del cas del seu fill i del que li han fet arribar altres famílies dels integrants de l’equip. «S’han vist moltes millores en els nanos. Sobretot, pel fet d’esperar amb candeletes que arribin els divendres. És el seu dia preferit de la setmana. També s’ha notat a nivell social, de concentració, de fer activitat física... Com diu en Sau, fer esport és salut 360 graus perquè és mental, física, emocional, social, tot. Aquest equip dona cobertura a famílies com les nostres, estem molt contents», assegura.

Per a Mariona Aulet, «el més important és que aquests nens aquí se senten un més»: «Això els genera un sentiment de seguretat, confiança i autoestima brutal. Ningú els jutja. Ells són com són i són un més. Encara no hem vist cap crisi de cap d’ells a dins del camp... Res. Els nanos estan molt bé». «Poder jugar a futbol és un dret de tots els nens i nenes, independentment de les característiques que tinguin», sosté.

L’equip inclusiu del Base l’Empordanet gaudeix de les vacances d’estiu i carrega les piles per tornar als entrenaments amb la màxima il·lusió. Al setembre serà la seva segona temporada. Els empordanesos tenen el «somni» d’anar més enllà i poder «organitzar alguna trobada o amistós» per jugar el seu primer partit vestits de curt. «Malauradament, no existeixen gaires equips així», comenta Aulet. A les comarques gironines, en l’actualitat hi ha dos equips inclusius: el Base l’Empordanet i els Invencibles de Santa Cristina d’Aro. «Així és molt difícil jugar contra algú», reconeix. Des d’aquestes pàgines, Aulet anima a les famílies que es trobin amb la mateixa problemàtica a empoderar-se i crear equips inclusius des de zero si no n’existeix cap a prop d’on viuen. «Són nens meravellosos i han de poder fer l’esport que vulguin». En aquest cas, a futbol.

Del Girona al Torroella: els quinze millors clubs del futbol gironí

Subscriu-te per seguir llegint