La gironina graduada en dret que brilla en heptatló

Ivet Rovira aconsegueix la seva primera medalla en categoria absoluta estatal després d'assolir el segon lloc en el campionat d'Espanya celebrat a La Nucía

Ivet Rovira, durant el campionat d'Espanya disputat a La Nucía.

Ivet Rovira, durant el campionat d'Espanya disputat a La Nucía. / RFEA

Jordi Bofill

Jordi Bofill

«Ni de broma m'ho esperava», confessa Ivet Rovira, passades poques hores de la fita. Ha perdut un xic de veu, perquè ha estat un cap de setmana carregat d'emocions. Però aquesta encara brilla amb la mateixa força descomunal que la gironina va transmetre a La Nucía, on va quedar subcampiona del campionat d'Espanya en la prova d'heptatló. «Mirant les marques de la temporada, a priori em movia en el vuitè lloc. Somiar en una medalla no formava part dels meus plans. De veritat, ni de broma m'ho esperava», insisteix, encara als núvols. És la seva primera medalla en categoria absoluta estatal.

Rovira, que aquest any ha canviat els colors del GEiEG pels de l'ISS L'Hospitalet, reivindica el seu gironisme. «Sóc nascuda a Girona i empadronada a Girona de tota la vida. Cada vegada que la competició m'ho permet, m'hi apropo uns dies». L'esportista entrena al CAR de Sant Cugat i recentment s'ha tret la carrera de dret. El pròxim curs, farà un màster per partida doble. «Vull ser advocada. Per això m'he graduat. Amb prou feines començo a assimilar tot el que he viscut en els últims temps».

A terres alacantines, l'atleta també va graduar-se, esportivament, entre les més grans, un parell de setmanes després d'haver-se proclamat campiona de Catalunya absoluta i sub-23 a Manresa. «La combinada va ser molt accidentada i el que es va premiar va ser la regularitat. A diferència de la resta, no vaig tenir cap error garrafal». En l'heptatló es disputen set proves en dos dies: els 100 metres tanques, el salt d'alçada, el llançament de pes, els 200 metres llisos, el salt de llargada, el llançament de javelina i els 800 metres. Excepte Sofía Cosculluela -«és una Lliga a part», assumeix Rovira-, les diferències entre les nou primeres van ser mínimes. «Potser hi havia quaranta punts entre unes i altres. I la darrera prova, els 800 metres, m'anava bé. Allà vaig passar de ser quarta a la segona posició».

L'educació rebuda en els entrenaments li ha permès millorar en el salt de llargada i el llançament de javelina, on va fer marca personal. Perquè a mentalitat, pocs la superen. «Sento molta confiança i estic molt orgullosa de mi». No n'hi ha per menys, perquè al darrere hi ha un sacrifici diari bestial.

Subscriu-te per seguir llegint