Els blanc-i-vermells de moda al San Fernando

Cap dels dos va dubtar quan se’ls hi va proposar, i no els va poder sortir millor l’aposta. També és veritat que amb companyia sempre és més fàcil. Tot per perseguir un somni. Gabri Martínez i Ilyas Chaira són la connexió de moda al San Fernando. Els dos jugadors de l’Acadèmia del Girona van marxar a l’estiu cedits al club andalús que competeix a Primera Federació, tenint en compte que el filial se’ls quedava petit per progressar i que amb l’ascens era complicadíssim pujar al primer equip -amb el qual van fer la pretemporada-, i hi han encaixat a la perfecció. L’extrem de Sant Fost de Campsentelles, de 20 anys, és el futbolista de l’equip que més partits ha disputat -només se n’ha perdut un-; mentre que el mitjapunta de Ripoll és el pitxitxi amb un total de nou gols. Si el que buscaven eren minuts i protagonisme, poden estar satisfets.

Entre els dos, s’han fet un tip de marcar gols i repartir assistències. «Cada cap de setmana ens fem la conya d’avui et toca a tu donar-me l’assistència (Riu). La veritat és que ens portem genial i la relació, tant a dins del terreny de joc com a fora, és bona», explica Gabri. Ho corrobora Ilyas: «Sempre ens ho diem quan s’apropa el dia de partit. Crec que als dos ens ha anat bé marxar junts. Ja ens coneixíem del Girona i coincidir al mateix equip fa que ens puguem ajudar».

Per al ripollès, és la tercera cessió consecutiva. La primera aventura d’Ilyas lluny de Girona va ser la temporada 2020-21 quan va ascendir amb l’Eivissa a Segona Divisió. Tot seguit, se’n va anar més a prop, al Costa Brava -nom amb el qual es va rebatejar el Llagostera-, on va ser un dels jugadors més destacats del conjunt que dirigia Oriol Alsina -i que acabaria desapareixent a final de curs. Aquell va ser el primer cop que jugava a Primera Federació. «El grup d’aquest any (I) em sembla molt complicat. Ens han tocat els equips més grans: Dépor, Córdoba, Racing de Ferrol, Madrid Castilla, Alcorcón, Fuenlabrada... La majoria són clubs potents i amb molt de renom. Fa impressió jugar allà. Recordo quan vam anar a Riazor, és un estadi de Primera Divisió espectacular. L’experiència que estem vivint és increïble», assegura.

Segons Gabri, que s’estrena a Primera Federació -el darrer exercici va debutar a Segona Divisió amb el Girona- és «una lliga molt maca»: «Visites camps molt macos de clubs històrics de Primera Divisió. Estic molt content de tenir l’oportunitat d’anar-hi i viure aquesta gran experiència. La competició és molt dura, amb molta competitivitat, però m’hi estic adaptant bé». El barceloní acumula tres assistències i quatre gols amb el San Fernando: «En podria portar més... Però és que mare meva. He topat molts cops amb el pal, el porter les ha aturat... Estic tenint ocasions molt clares. Quan aconsegueixo marcar, la fletxa va cap amunt. És qüestió de ratxes. No em marco cap xifra, l’únic que vull és donar la millor versió a cada partit. Tot per l’equip», diu. D’altra banda, Ilyas és el màxim realitzador amb un total de nou dianes i cinc assistències. Té tots els números controlats. «Al principi de temporada volia arribar als 10 gols, però ara que m’hi apropo... M’agradaria arribar als dotze o tretze», confessa.

En l’actualitat, el San Fernando ocupa el tretzè lloc de la classificació amb dos punts de marge respecte al descens (36). «Estem en un moment una mica complicat perquè hi ha setmanes que respirem i d’altres no tant, perquè la zona de permanència està molt igualada, però intentarem treure els màxims punts possibles als set partits que queden per salvar-nos. És l’objectiu principal», diu Ilyas. És més important és aprofitar la vivència per aprendre: «Després de la marxa de Nacho Castro, vaig passar per un moment difícil perquè no sabíem quin entrenador vindria i ser sub-23 és bo per una part. Tenia por que el nou míster no confiés en mi, però el San Fernando dona moltes oportunitats als joves i em sento molt bé». Per la banqueta, hi han passat quatre tècnics. Pablo Alfaro hi és des de la jornada 18.

El repte de Gabri i Ilyas al San Fernando per tornar a Montilivi

«M’he adaptat a la posició d’extrem esquerre. Sempre havia jugat d’extrem dret, tot i que també m’hi sento molt bé. Al final, la posició és la mateixa i l’únic que canvia és que és a cama canviada. Em sento còmode als dos costats. Mentre tingui minuts i pugui ajudar l’equip amb tot el que faci falta, jo estic content», informa Gabri. Millor no els podien anar les coses. «No havia estat mai a Andalusia. La gent és molt maca, ens han rebut amb els braços oberts. També el clima», afegeix Ilyas.

Amb un ull posat al Girona

Conscients que en el futbol mai se sap, segueixen el dia a dia del Girona des de San Fernando. «Veig molt bé l’equip. Hi ha hagut partits en què han tingut mala sort i algun error els ha fet perdre punts, però crec que té l’objectiu ben encarrilat. No penso en el futur perquè ara mateix el què vull és salvar la categoria amb el San Fernando, però, és clar, tant de bo algun dia pugui debutar a Primera Divisió a Montilivi. M’encantaria fer-ho a casa, porto set anys al club. No em surten les paraules del què significaria perquè tot seria a favor», afirma Ilyas. Igual que pensa Gabri: «Em miro tots els partits. Ja es veurà. El que he de fer ara és acabar la temporada al màxim nivell amb el San Fernando i després tornar perquè estic cedit. He progressat un munt, marxar cap aquí (San Fernando) va ser la millor decisió». Els dos jugadors estan a préstec fins al final del curs.

Subscriu-te per seguir llegint