Savinho: "Sempre jugo amb alegria; si als rivals no els agrada, ja s'ho faran"

L’inici de Lliga no pot ser més bo. Fins i tot el director esportiu diu que està molt per sobre de les expectatives. S’hauria imaginat fer un deu de dotze en les quatre primeres jornades?

Sí, que ho pensava. L’any passat ja anava veient els partits del Girona i veia que l’equip estava molt bé. Quan vaig arribar vaig veure que hi havia encara molta més qualitat de la que m’imaginava. A la pretemporada vaig pensar que podíem fer grans coses aquesta temporada.

Està sent una de les sensacions de l’equip. Com es veu?

Estic molt feliç de jugar al Girona. La veritat és que mai havia tingut una seqüència de partits seguits jugant tan bé. Tot i això, sé el futbol que puc oferir i el talent que tinc. Puc donar encara més als companys i al míster. Per mi la paraula clau és mentalitat. Així puc millorar cada partit.

Estan mal acostumant a la gent?

Sí, potser sí, però ja va bé anar guanyant.

L’objectiu és la salvació, no?

Per mi és quedar entre els vuit primers i després el que vingui a conseqüència d’això. Potser Europa League...Però sóc ambiciós i tinc clar l’objectiu és ser dels vuit primers a la classificació

A la pretemporada ja es va veure un gran Savinho. En quatre jornades quin tant per cent de la seva millor versió s’ha vist?

Podria dir que només un 70%. Encara m’estic adaptant a jugar per l’esquerra, però per la dreta puc rendir més. El míster parla molt amb mi i sóc feliç jugant per l’esquerra i ajudant l’equip. La meva cama bona és l’esquerra malgrat que m’agradi més jugar per la dreta i anar per dins.

Nota que amb el seu joc, màgia i qualitat enamora la gent?

Sí, en sóc conscient. M’encanta quan faig una filigrana i l’afició crida o fa «oh!» i es posa dempeus. M’agrada molt. Després del partit de diumenge vaig repassar vídeos i veia que l’afició s’aixecava de les seves cadires. 

Els brasilers ja ho tenen això. Neymar, Vinicius, Ronaldinho...

Sí, és clar. Molts som així. A més a més, el míster em dóna llibertat i confiança per fer-ho.

Què li demana Míchel?

Personalitat, mentalitat i, sobretot, que jugui amb alegria. De qualitat tots en tenim i si hi afegeixo tot això, em sortirà el meu joc natural.

Que jugui com si ho fes al carrer?

Sí. Amb naturalitat, i que tractem bé la pilota.

Ha fet grans partits però encara li falta marcar. Sent que és una assignatura pendent o ja arribarà?

Treballo per marcar. Sí que un dia o altre arribarà. Estic un xic ansiós potser sí, perquè sempre miro cap a porteria i vull fer gol. És normal. Un dia o altre arribarà, estic tranquil. Espero que sigui a casa, a Montilivi, per celebrar-ho amb la nostra afició. Déu dirà.

El renya Stuani perquè algun cop no li passa la pilota en algunes ocasions?

El dia del partit a Sevilla sí que em va dir que estava sol i li podia haver passat la pilota. No passa res...Jo anava de cares, no vaig aixecar el cap i no el vaig veure. Després repassant el vídeo sí que vaig veure que estava sol, però cap problema. Vam guanyar. (Riu).

M’han dit que llança molt bé les faltes també. Sap que el Girona no fa un gol de falta des del 2020?

Sóc un especialista i m’agrada xutar-ne. Hauré d’entrenar-ne amb l’equip i demanar permís a Aleix Garcia o Tsygankov perquè me les deixin xutar. 

Té por que els defenses de la Lliga siguin molt durs amb vostè?

No! I ara! Jo sempre jugo amb alegria. 

Té caràcter? Contra el Lazio se’l va veure encarant-se amb un jugador del conjunt italià.

Sí, que en tinc. Si als rivals no els agrada el meu joc, ja s’ho faran. AlLazio hi havia un jugador brasiler (Anderson) que em va dir que no fes barrets ni filigranes. Jo li vaig dir que els brasilers juguem així i que ell també ho era. Per què s’ha d’enfadar?

Què somia?

Fer una gran temporada amb el Girona i assolir els objectius. Veig Stuani i m’hi emmirallo. És un gran jugador i una gran persona a qui l’afició idolatra quan fa gol perquè ha aconseguit moltes coses aquí. 

Li agradaria ser com Stuani aquí?

Sí. Vull ser millor que Stuani. Sóc nou i jove i vull aprendre per mirar d’assolir el que ell ha fet aquí o encara més.

Li dóna consells?

Sí. M’ajuda molt. Em diu que sóc molt bo en l’un contra un però que he de millorar defensivament. 

L’aturen pel carrer a Girona o encara no?

Algun cop, sí. No em fa res. La gent és molt respectuosa. 

Quants gols i quantes assistències farà aquesta temporada?

Vam quedar amb el míster que faria vuit gols i cinc assistències. De moment ja n’he fet una i si hagués marcat contra el Sevilla, ja tindria dos gols. No passa res, encara queden trenta-quatre jornades i estic tranquil. 

Qui eren els seus ídols de petit?

Abans era Neymar. Ara és Rodrygo, del Madrid. 

Amb quants anys va començar a jugar a futbol?

Amb sis o set a l’Espirito Santo, a Sao Mateus. 

Algú de la seva família jugava a futbol també?

Sí, el meu pare ho va fer, però en categories amateurs. 

A què es dedicaven els seus pares?

A casa tenim una granja de vaques i sempre he viscut allà. Fem llet i també espectacles de rodeo. És molt bonic. 

Caram! Vostè fa rodeo també?

No! No puc pas jo! Ho tinc prohibit.

Ha notat gaire la diferència entre la llet brasilera de casa seva i la catalana o el nutricionista, Sergi Mateo, no n’hi deixa beure?

No l’he tastada encara la catalana... (Riu).

Com hi va a parar un nano d’una granja de Sao Mateus a l’Atlético Mineiro?

Quan tenia deu anys van venir a buscar-me i em van dir que em volien. Primer hi vaig anar sol i després va venir la meva mare i es va quedar amb mi fins que vaig fer divuit anys. 

Un canvi molt dràstic per a un vailet tan jove.

Sí, perquè en el meu cas sempre havia estat a la granja, molt tranquil. Després de cop i volta, salto a l’Atletico Mineiro.

De seguida va ser campió sud-americà sub15, internacional juvenil i va debutar amb el primer equip amb setze anys. Va ser difícil de pair-ho tot plegat?

No. Cap problema. Tot és qüestió de mentalitat. 

Jorge Sampaoli el va fer debutar. 

Sí, ell em puja amb setze anys i llavors el Turco Mohamed em va donar molta confiança i continuïtat. 

Quan el City Group, via Troyes, el fitxa per 6’5 milions d’euros, tenia ofertes d’altres equips?

Sí. Em volia l’Arsenal i també el Bragantino brasiler. 

Ho va tenir clar?

Sí. Sabia que el Troyes era el grup City i vaig pensar que treballant podria arribar algun dia al Manchester City. Això sí, hauré de fer-ho molt bé aquí al Girona.

Va passar pel PSV Eindhoven la temporada passada. Com va ser l’experiència?

Molt bé. Va ser top. La gent del club em va tractar molt bé i l’afició també. Vaig jugar set o vuit partits perquè vaig estar quatre mesos aturat per lesió. Estaven contents amb mi i fins i tot volien que tornés aquesta temporada, però vaig triar venir al Girona.

El va entrenar Ruud Van Nistelrooy. 

Un gran entrenador. Quan vaig fitxar aquí em va enviar un missatge que deia «bona sort al Girona».

Amb Pep Guardiola hi ha parlat mai?

No. Mai. 

Què coneixia de Girona abans de venir?

No gaire res, la veritat. Quan vaig acabar el Mundial sub20 vaig parlar amb la meva dona i vam dir que si venia algun equip de la lliga espanyola, ens agradaria venir aquí perquè volia jugar a la Lliga. Després va aparèixer el Girona i aquí estic. Era un somni jugar a la Lliga.

Arribar a ser internacional absolut m’imagino que és un altre dels seus reptes.

Oh i tant. Seria el màxim. Tant de bo pugui jugar el Mundial de 2026. Encara queda molt de temps.

A l’Atlético Mineiro va jugar amb dos veterans com Godín i Diego Costa. L’aconsellaven?

Sí. Són dos jugadors top. Quan vaig fitxar pel City, Godín em va dir que era un molt bon lloc per mi. Diego Costa sempre deia que tenia molt de talent i em donava moral. Resulta que va jugar amb Míchel al Rayo Vallecano. Per mi és un dels millors davanters centres amb qui he jugat mai. 

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint