Artem Dovbyk admet que el seu agent parla amb altres clubs

Fora del camp, Artem Dovbyk és de poques paraules. Així que quan parla, cal escoltar-lo. «Sí, el meu agent està conversant amb clubs italians. Veig que hi ha moltes notícies al voltant del meu futur, però d'alguna forma reacciono amb calma davant de tot això. A Girona em sento bé, em sento a gust. Però veurem. No sé quina és la situació ara mateix», va dir en una entrevista des de la concentració amb la selecció d'Ucraïna per a l'Eurocopa. I esclar, Montilivi, conscient de l'interès que ha aixecat la seva immensa temporada, tremola davant la més que possible pèrdua del davanter, que va tornar a marcar en l'amistós contra Polònia, que va acabar amb derrota (3-1). A la Lliga, ha estat pitxitxi amb 24 gols, després d'un hat-trick final aconseguit contra el Granada a Montilivi.

Això sí, des dels despatxos blanc-i-vermells ja tenen assumit que Dovbyk és una de les probables vendes d'aquest estiu. De fet, fa uns dies, l'Atlètic va fer una primera temptativa, avançada pel Diario As, en què va oferir 25 milions d'euros. La clàusula del futbolista s'aproxima als 50 milions i el Girona no acceptarà parlar de veritat si les ofertes no arriben a un mínim de 40. No es pot desaprofitar l'oportunitat de treure tot el suc possible del qual, encara, és el jugador més car de la història del club, que el va comprar per 7,75 milions l'estiu passat, quedant-se el 70% dels seus drets. L'altre 30% pertany al Midtjylland danès.

A Itàlia, els rumors apunten cap a l'interès de clubs com el Nàpols, la Juventus o el Milan. Dovbyk, però, està tranquil. Sap que l'estiu serà llarg, de la mateixa manera que el Girona, que havia iniciat converses per millorar-li el contracte, també n'és conscient. Ara com ara tan sols pensa a fer un bon paper amb Ucraïna en una Eurocopa que comença la setmana vinent. Quan s'acabi la seva presència, s'obrirà un nou escenari. I qui sap si en aquest període, s'ha revalorat un xic més.

Un curs impensable

En la mateixa entrevista, Dovbyk va fer un balanç de la seva primera temporada a Montilivi, en què ha estat una de les estrelles que ha fet possible que el club gironí descobreixi, d'aquí a uns mesos, la Lliga de Campions. «La classificació per a la Champions és un moment històric per al Girona. És genial haver acabat amb una nota tan alta, l'equip i jo ho hem fet bé. He gastat molta energia perquè he jugat gairebé tots els partits, però he tingut uns dies de descans i ara ja estic llest per a l'Eurocopa».

Temps perquè Aleix Garcia decideixi el seu futur

Sobre el trofeu a màxim golejador del campionat, un reconeixement que des del 2009 sempre havia caigut en mans de jugadors del Barça o del Reial Madrid, va afirmar que «a principi de curs no m'hauria imaginat guanyar aquest premi, però a mesura que la Lliga avançava em vaig adonar que el podia competir. Vaig arribar al final amb possibilitats, i ho vaig aconseguir. És un premi per a tots aquells que m'han donat suport: per a la meva família, per tot el país i per les nostres forces armades. Tinc molts amics a primera línia que m'han fet costat».

Al vestidor blanc-i-vermell va trobar un aliat que va confiar en ell des del primer moment. «Cristhian Stuani va ser qui va començar a dir-me que aspirava al trofeu. Crec que va passar després de la desena jornada, quan vaig marcar un doblet (en el partit contra l'Almeria). En aquell moment només duia tres gols. L'endemà ens vam reunir per esmorzar i ell em va dir 'hola, pitxitxi'. Em va dir així durant tota la temporada. Probablement, sabia alguna cosa. El sobrenom que em va posar Stuani em va afegir motivació i va marcar la pauta per a tot el curs», va resumir Dovbyk.

El seu gran problema, a banda de decidir on jugarà la temporada vinent, si és que acaba canviant d'aires, és descobrir on conservarà el guardó. «No me l'entregaran fins al desembre, però tinc un espai a casa on guardo tots els premis que he guanyat. N'he col·leccionat bastants aquest any, però crec que la meva dona i la meva filla trobaran un lloc per aquest». Segurament, no serà l'últim.

Dovbyk, que aquest mes complirà 27 anys, podria ser el gran negoci del Girona aquest estiu. Trobar-li un relleu serà el gran maldecap de Quique Cárcel.

Subscriu-te per seguir llegint