S’apaga la màgia de Borja García al Girona

Els comiats mai són fàcils, ni agradables. Però encara ho són menys quan apareixen factors externs que ho compliquen encara més. Borja García viu avui el seu últim dia com a jugador del Girona des de la resignació de saber que aquesta vegada l’adeu serà definitiu -a diferència de quan se’n va anar a l’Osca el curs 2020-21- i no pas perquè ell o el club vulguin posar fi a la seva relació, sinó perquè el seu cos ha dit prou. Com a mínim, a l’elit. Els problemes físics han estat el gran maldecap en una temporada personalment cruel en la que cada vegada que veia a prop el retorn requeia de nou. Tot, mentre a la gespa l’equip protagonitzava la millor temporada de la història amb un memorable tercer lloc a la Lliga i la classificació a la Champions. Borja ho ha hagut de celebrar des d’una distància relativa, gairebé com si fos un aficionat més. El mitjapunta madrileny, de 33 anys, acaba contracte aquest diumenge 30 de juny de 2024 i és l’únic futbolista de la plantilla que no ha renovat. Amb la seva marxa, s’apaga la màgia a Montilivi. Ha brillat durant gairebé una dècada.

Era un dijous 27 d’agost quan Borja García va pronunciar les seves primeres paraules com a jugador del Girona. «Vull recuperar la il·lusió després d’un any difícil», va dir en la seva presentació. Tenia 23 anys i acabava de descendir a Segona A amb el Còrdova -on hi estava cedit pel Madrid-, la mateixa categoria que el conjunt blanc-i-vermell, encara que mai va considerar que fos «cap pas enrere». Al contrari. Ràpidament va hipnotitzar l’afició amb el seu futbol i es va convertir en un futbolista clau per a l’equip.

La següent campanya va ser determinant per aconseguir el primer ascens del Girona a Primera Divisió amb 7 gols en 39 partits disputats. Mentre que en la primera etapa a la màxima categoria del futbol espanyol també va tenir protagonisme sent un dels jugadors amb més regularitat. El 2019, però, li va tocar reviure la cara més amarga del futbol amb el descens a Segona Divisió. Borja es va quedar, però el seu talent va fer que l’estiu del 2020 s’acomiadés del Girona per jugar amb l’Osca a Primera, on, casualitats de la vida, coincidiria amb Míchel.

Se sol dir que com a casa enlloc, i així ho sentia el de Villaverde. Menys d’un any després d’anar-se’n, Borja va tornar a Girona per reescriure un dels capítols més importants de la història del club. Tenint la confiança total de Míchel, amb qui havia coincidit no només a l’Osca sinó en el passat al Rayo Vallecano quan Borja era un marrec que teria el cap al primer equip i Míchel encara jugava sent un dels referents d’aquell conjunt, el mitjapunta va continuar sent essencial per aportar aspectes diferents en atac. És per això que en la tornada de la semifinal del play-off contra l’Eibar a Ipurua, quan la gran majoria tenia assumida la derrota pensant en els fantasmes del passat, Borja es va treure del barret un golarro als 48 segons de joc per donar pas a la remuntada (0-2) i acabar guanyant la final a Tenerife (1-3).

Aquell dia a Eibar, però, Borja es va haver de sacrificar per apropar el Girona a l’ascens. Va jugar amb una ruptura muscular, forçant tant que es va lesionar de gravetat el genoll. Des de llavors, res ha estat el mateix per a ell. Després de mesos de recuperació, Borja va reaparèixer a mitja temporada 2022-23 i va ampliar el seu contracte amb el club per un any més malgrat que les sensacions no eren bones. Els problemes físics, en particular una ruptura de la fàscia plantar del peu esquerra, l’ha fet anar de corcoll durant tot el curs pel «dolor» que sentia cada vegada que trepitjava amb el peu a terra. A mesura que s’apropava el final de la Lliga, va estar a punt de tornar amb la mala sort que, quan ja comptava en reaparèixer contra el Cadis per acomiadar-se com calia de Montilivi, es va fer una lesió al quàdriceps dret i, per tant, havia de sumar sis setmanes més de baixa sense poder participar en tot el curs.

Borja García deixa el Girona convertit en un mag, un ‘10’ diferent, després de vuit temporades de blanc-i-vermell en les quals ha disputat 233 partits. El mitjapunta madrileny és, juntament amb Àlex Granell, el tercer jugador amb més partits en el futbol professional per darrere de Juanpe (246) i Stuani (248).