Un repte nou per a Cárcel

Deu anys després d’aterrar a Montilivi amb un dels pressupostos més baixos de Segona, el director esportiu té la missió de confeccionar una plantilla de garanties per competir a la Lliga, Champions i Copa

Quique Cárcel, màxim responsable esportiu del Girona

Quique Cárcel, màxim responsable esportiu del Girona / Marc Martí Font

Marc Brugués

Marc Brugués

Quique Cárcel compleix aquests dies deu anys com a director esportiu del Girona. Ho fa en una situació radicalment diferent de la de quan va arribar i absolutament impensable llavors, el 2014, quan el club penjava d’un fil econòmicament i s’aguantava amb una sabata i una espardenya. Amb el pressupost més modest de Segona va armar un equip que va fer 82 punts i es va quedar a un minut i mig de pujar. L’ascens i les alegries arribarien, també les decepcions, però el que ha quedat clar és que amb Cárcel al volant, el Girona ha fet un salt qualitatiu estratosfèric aquesta dècada. El barceloní sempre explica que l’estiu del 2019 va ser el més complicat i que per a ell és el «pitjor mercat» que ha fet. Massa galls en un galliner va posar en l’intent de tornar a Primera de seguida. Tampoc hi hauria sort l’any següent. Amb l’arribada de Míchel el 2021 el creixement del club es va accelerar. Ascens, consolidació i directes a la Champions. Increïble però cert. A partir d’aquí, a Cárcel se li obre ara un mercat nou, diferent i amb un ventall més ampli on triar i remenar. 

Cárcel amb Abel Ruiz durant la presentació del valencià

Cárcel amb Abel Ruiz durant la presentació del valencià / Marc Martí Font

El Girona ha de construir una plantilla capaç d’encarar amb garanties tres competicions d’allò més exigents i el barceloní hi està pel tros. Això sí, Cárcel disposa d’unes condicions econòmiques molt millors que fa uns anys que li permeten trucar a portes i fer ofertes impensables.  Les negociacions les duu, com sempre, sigil·losament i sense presumir de ser el Girona malgrat el múscul econòmic que ha aconseguit el club gràcies als èxits del curs passat. De moment, ja ha tancat els fitxatges de Ladislav Krejci (Sparta Praga) i d’Abel Ruiz (Braga) que entre tots dos han costat, aproximadament, el que s’ha ingressat per Aleix Garcia (Leverkusen), vint milions d’euros. El d’Ulldecona és una de les baixes segures d’una plantilla que ha perdut, a banda de Pablo Torre i Borja García, tres titulars més com Èric Garcia, Yan Couto i Savinho. Tots tres, juntament amb Torre, tornen als clubs d’origen amb la incertesa de si el Girona serà capaç de recuperar-los, sigui en propietat o altre cop cedit. En el cas de Savinho, sembla missió impossible. Sigui com sigui, la realitat és que se li ha girat feina a un Cárcel que confia tenir tancats, pel cap baix, un parell o tres de cares noves més, abans de començar la pretemporada dimecres entrant. N'hi haurà més.

Com cada estiu, Cárcel té feina. Enguany potser una mica més per haver de confeccionar un equip que haurà de compaginar l’exigència de jugar la Champions i la necessitat de no patir per mantenir la categoria. Un repte més per a la carrera de l’arquitecte del millor Girona de la història. En aquest sentit, Míchel té ara mateix disset jugadors del primer equip a disposició, als quals cal sumar-hi Kébé i Manu Vallejo que tornen de cessions a Mirandés i Saragossa. El malià té més números de quedar-se que l’andalús, però caldrà veure-ho. A més a més, si no se’n concreta una venda o una nova cessió, també s’haurien d’incorporar al primer equip Óscar Ureña, Pau Víctor, Ilias Chayra i Arnau Ortiz que han estat a préstec a Leganés, Barça B, Mirandés i Eldenc, respectivament. Els que no hi seran segur són Èric Garcia, Couto, Pablo Torre, Savinho, Aleix Garcia i Callens, que ja no pertanyen a la disciplina del club.  

Un altre assumpte que haurà de saber gestionar Cárcel són les possibles ofertes que arribin pels jugadors més destacats. Dovbyk, Tsygankov, Miguel Gutiérrez o Iván Martín, entre altres, han cridat l’atenció de clubs importants i el Girona haurà de tenir cintura per decidir si els millora el contracte o bé accepta alguna de les possibles ofertes que arribin. Un cas a part és el dArnau Martínez. El maresmenc continua sense renovar i, amb contracte només fins al 2025, Cárcel sempre ha manifestat que és un cas de «renovació o venda». 

Els joves escollits

Tampoc hi haurien de ser dimecres Miguel Gutiérrez ni Abel Ruiz, amb tots els números per formar part de la llista final d’Espanya pels Jocs Olímpics i que es perdran gairebé tota la pretemporada. Per la seva banda i com és habitual cada estiu, Míchel treballarà amb un grup de joves del planter. Enguany, segons la SER, la llista la formarien sis jugadors que ja han estat a les ordres del madrileny altres estius:els defenses Oriol Comas i Antal Yaakobishvili, els migcampistes Selvi Clua i Iker Almena i els davanters Kim Minsu i Jastin Garcia. En aquest sentit, és probable que tant Dawda Camara com Pape Ba, davanters tots dos, també completin alguns entrenaments o partits amistosos.