«En aspectes socials, Girona està endarrerida trenta o quaranta anys»

«Girona és molt maca, s’hi viu molt bé i crida al turisme i als ciclistes, però en aspectes socials està endarrerida trenta o quaranta anys». Aquestes són les paraules del portaveu de Som Sostre, Cristian Lienlaf, després de l’últim recompte de les persones sense llar que es va fer a la ciutat el passat 22 de maig, quan es van registrar un total de 111 persones en situació de carrer. La xifra ha crescut un 29% respecte al recompte que s’havia fet el maig de 2022.

Lienlaf, a més, avisa que aquestes 111 persones que es van comptar no és el nombre real. N’hi ha més, indica. Som Sostre fa anys que es dedica a repartir menjar i mantes a les persones sense llar que troben pels carrers i el portaveu de l’entitat afirma que ells que estan «a peu de carrer» saben que «hi ha molts espais amb una dificultat d’accés per fer el recompte». Fins i tot, diu que són de «difícil accés» per les associacions que es dediquen a ajudar a aquestes persones.

L’entitat ha pogut «constatar que les persones voluntàries no han pogut comptar aquestes persones i no s’han afegit al recompte» que es va fer fa un parell de setmanes. I és que «el recompte es fa al carrer, en els espais on visualment es pot veure que hi ha gent que dorm», especifica Lienlaf. Aquests, «són espais bastant segurs per ells, però lluny del pas del dia a dia». Entra d’altres, assenyala sota les vies del tren o l’entrada sud de la ciutat, on hi ha diferents naus de fàbriques abandonades on es resguarden les persones sense llar. De fet, fa uns mesos, Diari de Girona va entrar en una d’aquestes fàbriques i va poder veure indicis com allà dormien diferents persones. «Els dies que el temps és més inestable, encara són més difícils de comptar», també diu Lienlaf.

Girona té 111 persones sense llar, un 29% més que el 2022

«Abraçar el Housing First»

Amb tot, Som Sostre fa una «valoració positiva» de la gestió que fa el govern municipal (Guanyem, Junts i ERC) amb les persones sense llar de Girona. «Aquest és el camí», explica Lienlaf perquè «tenim després de dos anys hi ha un nou recompte». Abans, diu que es feia «cada quatre o cinc anys» o, fins i tot, «no es feia». Ara, assenyala que s’ha de continuar amb aquest recompte «mínim cada dos anys» per tenir un cens que «pugui donar informació de rigor per veure si les accions que es prenen per assolir aquesta problemàtica social són les adients».

Tanmateix, el que té clar Cristian Lienlaf és que «cal un canvi de model» i en aquest sentit s’ha «d’abraçar el model housing first». Aquest projecte ajuda les persones sense llar a «tenir una habitació o espai que es pugui gestionar ell mateix». Tot això, necessita un «procés previ i una part de transició per arribar a l’objectiu final», però a Girona no hi ha els «professionals necessaris» ni tampoc «els espais». Amb el model actual «només s’ataca la punta de l’iceberg sense veure la part de sota l'aigua», lamenta Lienlaf. «Es podria treballar des de la prevenció, educació i legislació, i no s'està fent», afegeix.

Un segon espai d’acollida

De fet, el que «s’està discutint» ara és si la ciutat necessita un segon espai d’acollida per donar cabuda a la gent amb situació de carrer. Ara per ara, només ho fa La Sopa, ubicada al Barri Vell. L’Ajuntament també ha habilitat l’antiga UNED durant el Pla de Fred, que aquest any va acabar a finals d’abril, allargant-se cinc mesos.

Tot i així, fa temps que l’Ajuntament de Girona té sobre la taula la proposta de crear un centre de baixa exigència. El novembre de 2023, l’alcalde Lluc Salellas va afirmar que Girona treballa per «reduir la quantitat de persones que no tenen llar» i «millorar les seves condicions de vida». Per això, confiava tenir «notícies esperançadores» aquest 2024. 

De moment, però, l’Ajuntament no ha fet cap valoració sobre l’últim recompte de les persones sense llar, tot i que aquest mitjà ha insistit diferents cops en tenir-la. Tampoc ha fet menció de cap proposta concreta per combatre el sensellarisme en els últims mesos.

Subscriu-te per seguir llegint