L’ACA treballa per rehabilitar pous a l’Onyar i el Ter i guanyar cabal

L’Agència Catalana de l’aigua (ACA) està treballant en rehabilitar alguns dels pous que es van construir durant el període de sequera dels anys 2007 i 2008. L’objectiu és aportar més cabal als rius Onyar i Ter. 

A la ciutat de Girona, l’ACA està centrant els treballs en els pous situats al riu Onyar per veure com es podria activar per a incrementar el cabal del riu. Pel que fa al riu Ter a l’entorn de Girona també s’estan fent comprovacions en altres pous. S’hauria estat revisant, per exemple a la zona de les ribes del Ter, a Fontajau on hi ha una esplanada de gespa, entre el pavelló municipal i el pont. 

L’actuació de rehabilitació d’aquests pous està pressupostada en un milió d’euros, segons han indicat fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua. 

Pel que fa al cabal d’aigua que podrien aportar aquests pous, s’estan fent proves i encara no es pot determinar el cabal exacte, tot i que aquest podria oscil·lar al voltant dels 300 litres per segon, segons han indicat les mateixes fonts de l’ACA. 

La mesura es pot entendre com una nova acció per combatre la sequera que viu el país. Fa uns mesos els alcaldes de Girona, Salt i Sarrià de Ter, posaven en funcionament dos pous a Salt, per abastir la població i alleugerir la necessitat d’estirar tota l’aigua del sistema de Sau- Susqueda. En aquest cas, seria per tal que els dos rius guanyin cabal i, d’aquesta manera, millorar l’ecosistema i evitar, per exemple la mort de peixos com va passar fa un anys per l’escassetat d’aigua. 

De fet, fa uns mesos, l’Ajuntament de Girona ja va contractar una empresa per retirar els peixos de l’Onyar per on pràcticament no hi passava aigua. Per llei, els autòctons es van poder salvar reintroduïnt-los al riu Ter. Els exòtics, inclosa la carpa, es van haver de sacrificar.

Els pous a la llera del riu Onyar es van construir al llarg dels anys 2007 i 2008. En total quatre, a la zona pavimentada amb ciment al principi del carrer del Carme, entrant pel cementiri.

Aleshores es van estar fent anàlisis per comprovar si la qualitat de l’aigua era la idònia ja que es bombejava aigua del freàtic des d’una profunditat que arribava als cinquanta metres. l’estiu del 2007 havien mort, en pocs dies uns 400 peixos. 

El 71% dels peixos retirats de l’Onyar amb pesca elèctrica són sacrificats per ser exòtics

Els precedents

Es van acabar utilitzant tres vegades, amb el vistiplau de l’ACA .

Les primeres amb Ponç Feliu com a regidor de Medi Natural. La darrera va ser poc després de l’entrada a l’alcaldia de Carles Puigdemont, el juliol de l’any 2011. El batlle, que, a més a més, vivia a tocar del riu Onyar considerava que el riu que passa pel mig de la ciutat mereixia tenir un cabal digne. Va ser la primera acció quan va accedir a l’alcaldia. Van estar funcionant dia i nit durant diverses setmanes.

 En aquells moments, el seu funcionament era per mitjà de generadors elèctrics portàtils.  Ara s’està mirant si després de tants anys, encara són utilitzables.

Subscriu-te per seguir llegint