L’hora dels pactes

El PSC amb Salvador Illa al capdavant ha tornat a guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya i ho ha fet de manera clara superant les altres formacions polítiques no només en escons sinó també en vots. L’altra constatació és que l’independentisme en el seu conjunt no s’ha enfonsat, però és evident que el retrocés els impossibilita reproduir un govern de color groc a la plaça de Sant Jaume. En aquest sentit, sembla que els votants han dit majoritàriament que ja en tenien prou d’un “procés” que ha fet perdre un temps preciós a Catalunya i que a partir d’ara cal obrir el ventall d’una nova etapa d’entesa i de bon govern..

Amb aquest panorama suposo que al candidat Salvador Illa li toca obrir el ball de converses, de diàleg i de pactes de futur. Es tracta de poder parlar des d’ara mateix de la Catalunya real, dels problemes d’habitatge, d’impulsar la sanitat que tot i l’excel·lència dels seus professionals ha anat perdent pistonada en els darrers anys, d’encarar els problemes pendents en educació o infraestructures que la política estèril dels gestos a la galeria pròpia ha fet que quedessin al calaix. Penso que és el moment de retornar a la ciutadania aquella força i aquella il·lusió que va despertar en el seu dia el pacte del Tinell impulsat pel president socialista Pasqual Maragall. A priori sembla que l’esperança d’obrir un temps nou al nostre país és possible, però caldrà veure i comprovar si es donen les circumstàncies favorables destensant el mal ambient de rebuigs i desconsideracions que la campanya va incorporar com una mena de teranyina fatal.

Ara ha de ser el moment dels projectes compartits i de les millores que facin possible millorar la vida de la gent. La Catalunya real i no la fictícia hauria de ser la brúixola que indiqui el rumb de les converses que Salvador Illa haurà d’endegar en la línia de l’esperit de concòrdia, d’obertura i transversalitat, que va prometre al llarg de la campanya i que vistos els vots obtinguts ha sabut transmetre a la majoria de la ciutadania. Les formacions d’esquerra, amb ERC al capdavant, estaran a l’alçada del repte de futur i prendran decisions pensant en Catalunya o preferiran el desastre d’unes noves eleccions?

Subscriu-te per seguir llegint