La festa de graduació

M’han convidat a una festa de graduació d’estudiants de Segon de Batxillerat. I què?, pot pensar el lector, de festes de graduació n’hi deu haver moltes, i de molts tipus, i segurament és així. Però a mi aquesta em va servir per comprendre que no tot està perdut, que sovint menystenim els joves que pugen, i que amb la dificultat dels temps que ens toca viure, a ells els brillen els ulls igual com a nosaltres quan els arriba l’hora de sortir de la zona de confort i començar a volar sols. Que mig centenar d’adolescents facin equip per muntar un acte únic i irrepetible per a ells i les seves famílies pot passar desapercebut i no omple portades, però és de les poques coses autèntiques que ens queden: som éssers socials, i compartir, celebrar i il·lusionar-nos junts forma part de nosaltres.

A vegades és en les petites coses on hi ha la veritable puresa. I la festa de graduació, feta des del cor, té tot el sentit del món. Oblidar per una estona els exàmens, les notes, les PAU, les xarxes i els followers... i simplement mirar enrere agafat de la mà de tots aquells que han fet camí amb tu, recordar quan eres petit, ser conscient de què t’ha dut fins aquí, sabent que encara ho tens tot per escriure i menjar-te el món. No calen massa focus, ni pantalles, ni pirotècnia per a les coses autèntiques. I la festa de graduació de divendres n’és una prova més. 

Subscriu-te per seguir llegint