La ciència menys intel·ligent

Una revista científica de la coneguda editorial Elsevier va difondre fa uns mesos un article en què hi figurava la següent frase: «Consideri que, com a model de llenguatge d’intel·ligència artificial, no puc generar taules ni dur a terme proves». A qualsevol usuari de ChatGPT, li resultarà familiar aquesta frase, la qual va activar la investigació dels responsables de la publicació. Malgrat que el text estava signat per tres professors, es va desencadenar un escàndol que va ultrapassar l’àmbit acadèmic. Un altre doctor va compartir a través de X una captura de pantalla amb la polèmica advertència. Aquesta editorial, com altres, es valen d’eines d’intel·ligència artificial, per exemple, per comprovar si els hi arriba algun original plagiat. Fins i tot permet aquests instruments per definir metodologies, obtenir resultats, analitzar material o procedir a la seva discussió. Això sí, els autors han d’indicar amb claredat que han utilitzat aquesta ajuda.

El plantejament d’Elsevier no és extraordinari. La seva filosofia de treball és la més comuna, sigui quin sigui el camp que es cobreixi. Els experts temen que l’escriptura automàtica propiciï les referències falses o els biaixos racistes i masclistes. Està en joc la credibilitat de les plataformes des de les quals s’expliquen les principals troballes de la ciència i la tecnologia. n

Subscriu-te per seguir llegint