Opinió

60.000 euros en vicis diversos

Pere Aragonès.

Pere Aragonès. / ACN

A Catalunya som tan rics que no lliguem amb llonganisses els gossos, sinó els expresidents de la Generalitat. Un president que deixa el càrrec té dret a un sou de 100.000 euros, més despatx, cotxe oficial i tres assistents. Quan un s'habitua a viure bé sense fotre ni cop, no és recomanable deixar-ho així com així, per tant, benvingudes siguin aquestes prebendes si s'ho estalvien en depressions i tractaments psiquiàtrics. Que no faltin llonganisses per a lligar-los. No obstant això, hi ha una partida que em té intrigat: a més d'aquests emoluments, els ex molt honorables (o molt exhonorables, no estic al corrent del tractament) tenen dret a 60.000 euros més per a «despeses diverses» (sic).

Serà que les meves «despeses diverses» són modestes en comparació amb les d'un molt exhonorable, però a mi em costaria Déu i ajuda gastar-me 60.000 euros, i més si el meu sou fos de 100.000 anuals. Deu ser una forma de redistribuir la riquesa, i s'espera que, quan Aragonès torni a la vida civil, gasti com un possés en llaminadures, viatges a Eurodisney, videojocs i entrades en sessions matinals al cinema, també a convidar a berenar als amiguets, que no tot ha de ser en consum propi. 60.000 euros són molts, segur que els seus papàs li aconsellaran mesura i que en fiqui cada dia uns quants milers en una guardiola amb forma de porquet, s'ha d'educar als fills en l'estalvi. Altres exhonorables, més granadets, tindran altres vicis, no tots publicables, així que aquest fons opac que cadascun pot gastar com li plagui, els assegura una vellesa divertida. Res a objectar, per alguna cosa a Catalunya som rics, si de cas, jo li canviaria el nom de «despeses diverses» pel de «vicis diversos», així ens entenem tots.

Amb Aragonès, tindrem ja set expresidents vivint opíparament, i si se'ns va morir en Tarradellas fou perquè no sabia que amb el temps tindria dret a una vida regalada, que sinó, a bona hora se'n va a l'altre barri. Passar a millor vida és impossible, millor que ells no viu ni Déu.

Subscriu-te per seguir llegint