Legítima defensa pòstuma

Heu pensat què faríeu si us despertés la llum encegadora d’un lot?, o hi heu pensat i heu dit que sigui el que déu vulgui, però recordant que bona part de la història de la humanitat està explicada en el llibre negre de la humanitat, una realitat que ens diu que el Creador continua descansant en el seu setè dia, i que la policia no té la capacitat de l’omnipresència, us cabusseu en l’Internet negre a la recerca d’un revòlver de segona mà o us traieu la llicència de caçador per poder comprar-vos una escopeta i retallar-li els canons o un rifle de caça major, i amb l’arma de foc a mà us direu: ara que vinguin!, sense considerar si en cas de necessitat tindríeu el valor suficient per prémer el gatell, o de l’embolic judicial en què us podríeu posar si matéssiu o feríssiu l’intrús.

Pau Rigo és un mallorquí de 84 anys que es troba en un galimaties judicial per haver mort d’un tret amb la seva escopeta de caça un dels quatre lladres que entraren a casa seva de nit, l’amenaçaren, tiraren per terra la seva dona i a ell el colpejaren amb una pota de cabra, els mateixos lladres ja l’havien robat feia uns mesos. En el judici el tribunal popular el declarà culpable per cinc vots contra quatre, però demanà que es considerés el seu indult, una manera de dir que a hores d’ara no traurem la bena dels ulls de la justícia, la defensa impugnà el veredicte per defectes de forma, la jutgessa li donà la raó, però no se’l pogué declarar innocent perquè la fiscalia s’hi oposà, i el tribunal superior de justícia de les Balears ha ordenat repetir el judici. M’explica l’advocat penalista Carles Monguilod que si una persona mata a una altra en un context de legítima defensa i el jutge la considera provada durant la fase d’instrucció aleshores dictarà el sobreseïment lliure per l’existència de l’eximent complet de legítima defensa sempre que hi estiguin d’acord les parts, el fiscal i l’acusació particular, i la defensa, que estrany seria que no hi estigués, i la persona quedarà alliberada de responsabilitats penals i civils, en cas contrari la persona s’asseurà al banc dels acusats en el judici oral on un tribunal popular haurà de dictaminar si estem davant d’un cas de legítima defensa o no.

En un tuit l’escriptor Arturo Pérez-Reverte, en referència a la situació kafkiana de Pau Rigo, diu que totes les vides són sagrades, però la dels atracadors una mica més, una ironia que recull una suposició de la gent que no sap la lletra petita de les lleis, però que té sentit comú, que la legítima defensa és una entelèquia perquè tal com fila prim la justícia en aquests casos només es pot reconèixer a títol pòstum. Comparteixo l’opinió que el domicili hauria de ser inviolable i entenc qui davant l’abrupta irrupció d’un assaltant, en desconèixer les seves intencions reals i més si la família està present es defensi amb mètodes letals. Es podria beneficiar de l’eximent complet de legítima defensa una dona que mata a qui es disposava a violar-la sense que es pogués provar que tingués intenció d’escanyar-la a continuació? La mort d’un delinqüent en mans de la seva víctima no és una bona notícia, no és motiu d’alegria, el seu comportament no ha estat triat com creu el liberalisme radical, el seu comportament és el resultat d’una predisposició innata i d’un entorn hostil, però aquesta realitat no ens hauria de fer oblidar les víctimes, unes víctimes sovint doblement víctimes, víctimes de l’agressor i víctimes d’un sistema judicial rigorista que a vegades sembla que es fa un embolic entre l’agressor i l’agredit. Certament, grinyola veure el senyor Pau Rigo asseure’s al banc dels acusats. n

Subscriu-te per seguir llegint