Revolta Pagesa: escolta Europa

Produir cereals i fruita o rendibilitzar un ramat de xais és més car, i està molt més regulat, a Catalunya, França o Holanda que al nord d’Àfrica, Turquia o Sud-amèrica. Fins al punt que, tot i el cost del transport, en un supermercat de Barcelona o Girona es poden trobar pomes arribades des de milers de quilòmetres més barates que les collides a Sant Pere Pescador. Per això, des de fa dècades, una important part del pressupost de la Unió Europea va dedicat a «polítiques agràries» per intentar evitar la fuga total de la població del camp a la ciutat. Els polítics de Girona, Barcelona o Madrid -siguin alcaldes, diputats, consellers o presidents- parlen molt. Però manen menys. La quantitat de les ajudes -i, sobretot, el seu repartiment, per saber si arriben als productors o es queden en les grans multinacionals-, les quotes de producció i les regulacions burocràtiques es decideixen a Brussel·les.

Aquesta localització del poder de decisió la saben bé els pagesos de mig Europa, que fa mesos que protesten, i ho saben bé els d’aquí que, davant l’aparent falta de reacció, es van mobilitzar a cop de WhatsApp amb Revolta Pagesa. Unes tractorades que, respectant el punt de vista d’Unió de Pagesos i el seu «no és legítim mobilitzar-se en campanya electoral», són ara més importants que mai. Revolta Pagesa i altres organitzacions han cridat a tallar la frontera del Pertús aquest pròxim dilluns. L’èxit d’aquesta mobilització, que es repetirà a la resta de passos fronterers entre Espanya i França, serviria per fer un nou «Escolta Europa» sobre la greu situació del sector primari arreu del continent. Que l’èxit del tall de fronteres molestaria a molta gent, perquè hi hauria un caos de trànsit. Sí. Que polítics, i sindicats, consideren que no s’ha de fer perquè «estem en campanya electoral». També. Però no és menys cert que els pagesos, de l’Empordà, de la Bretanya o de la conca del Danubi, fa temps que saben que si no treuen els tractors a tallar carreteres i autopistes, gaire ningú els escolta. Ni tan sols Europa.

Subscriu-te per seguir llegint