Matar a sac per salvar el país

S’explica que en l’agonia del franquisme un grup de polítics catalans va viatjar a Israel, llavors de moda entre el catalanisme de diferents colors perquè era l’exemple d’un poble perseguit que aconseguia el seu Estat independent i perquè s’hi donaven polítiques progressistes que seduïen les esquerres europees. En una de les reunions, un dels interlocutors jueus va preguntar als catalans fins on estaven disposats a arribar. «Nosaltres moriríem per Catalunya», va ser una de les respostes. «D’acord, esteu disposats a morir, ¿però esteu disposats a matar?». Es va fer el silenci. «La idea ens repugna», diuen que va dir un català. «Doncs no fareu res», diuen que va dir l’israelià. Els catalans van tornar del viatge amb les conviccions intactes i el catalanisme, en la seva varietat, ha arribat lluny sent bàsicament pacífic, a diferència d’altres nacionalismes que no han dubtat a usar les armes en plena democràcia. L’interessant d’aquella conversa és que ara, dècades més tard, ajuda a entendre algun aspecte del què està passant entre el Mediterrani i el Jordà. L’Estat d’Israel és una democràcia, l’única homologable de la regió, amb un Govern que té el suport d’un parlament elegit pels ciutadans, i una gran majoria d’aquests ciutadans estan d’acord amb la brutal resposta del seu Govern a la matança del 7 d’octubre perpetrada per Hamàs. És una resposta terrible, desproporcionada, que s’està titllant de genocida perquè delma el conjunt de la població, però no només molts israelians ho accepten com a dany col·lateral inevitable i en culpen Hamàs per amagar-se rere els civils, sinó que arreu del món jueus i simpatitzants de la causa jueva es divideixen entre els que assumeixen l’argument i els que naveguen en la incomoditat. Matar civils per defensar el teu país? Si en fa de temps que es practica a tot el món! Però els horrors viscuts no ens han vacunat contra la idea del «mateu-los a tots que Déu ja reconeixerà els seus».

Subscriu-te per seguir llegint