Pluja fina de milions

El comptador dels fons europeus Next Generation a les comarques gironines ha arribat als 360 milions d’euros. No és una xifra descomunal -representen al voltant d’un 1,5 per cent del PIB anual- però sí que suposa un impuls per a l’economia, sobretot per a les admnistracions locals, que s’emporten el 40% dels fons que arriben a Girona. La gestió d’aquests diners i la seva distribució ha generat no poques crítiques, la majoria d’elles molt raonables: han beneficiat molt més les grans empreses que les pimes, la burocràcia per accedir a les subvencions per a la compra de cotxes elèctrics o la instal·lació de plaques solars ha estat un desastre, i massa sovint és dificil trobar tota la informació necessària per a iniciar els tràmits.

Podrem discutir com s’han distribuït i si s’han invertit millor o pitjor, però el que és indiscutible és que els diners han acabat arribant. I això, gràcies l’acció coordinada de la Unió Europea. Aquesta setmana, el consultor Xavier Marcet recordava en un acte a Girona com de bé vivim a Europa si ho comparem amb altres economies desenvolupades, ja que és l’únic lloc del món on s’ha aconseguit crear un espai social equilibrat. L’endemà, en un altre acte a la ciutat, l’escriptor i filòleg Jordi Amat, apuntava la necessitat de replantejar una refundació de l’ordre europeu, alertant «del perill que corre el projecte col·lectiu davant la desfibració de l’ordre liberal-democràtic».

Ara que, a propòsit de les eleccions a l’Eurocambra, alguns qüestionen el projecte europeu, seria bo recordar que a casa nostra sempre hem estat receptors nets del pressupost comunitari. Quan alguns treuen pit que Espanya o Catalunya creixen per sobre la mitjana europea, no hauríem d’oblidar que part d’aquest creixement es deu, també, a l’aportació i generositat dels països més rics del continent. Quan la pluja de milions dels NextGen s’acabi, estarem a punt per seguir creixent sense respiració assistida? n

Subscriu-te per seguir llegint