Palestina, el fals debat

En un moment en què tothom té les plataformes per opinar sobre qualsevol cosa, a vegades cal limitar el tema de debat. La línia vermella es troba en el moment en el qual un utilitza un argument fals per excusar un cúmul de barbaritats que estan passant des de fa molts i molts anys. Cert és que bastants parlem desconeixent part de la història, però quan davant d’un es cometen atrocitats, la història –que important– queda en un segon pla. Llavors parlarem des de l’honestedat humana més que de la intel·lectual. Gaza fa anys que és el més gran camp de presoners de la terra, un gueto als ulls cecs del món, maltractat per un Israel que subministra al seu gust per ofegar a una població marginada, subalimentada i contaminada. Una terra colonitzada de manera il·legal i bàrbara. Després de l’atroç atemptat del 7 d’octubre, el debat ha tendit a polaritzar-se com si es tractés d’una cosa banal: aquest és un dels èxits dels quals defensen que anar contra Israel és sinònim d’anar amb els terroristes. Res més lluny de la realitat, els que ens posem les mans al cap amb què estan fent als palestins, ens les posem en veure que dia rere dia s’assassinen nens i nenes i gent innocent, amb l’excusa ignominiosa que qui ataca és un exèrcit d’un país homologat a les democràcies occidentals, com si això et dones carta blanca a cometre els actes més degradants que un humà pot cometre. Reduir el debat en qüestions sociològiques, en similituds vitals que un pot tenir amb uns o altres, és reduir la veritat a la mentida absoluta. Que la forma de vida d’un país s’assembli a la meva, no és argument vàlid per defensar tot el que aquest país faci; menys quan el que fa és matar i saltar-se el dret internacional. De la mateixa manera que ser contrari a les formes de vida d’uns, no em dona, ni de bon tros, dret a aniquilar-los.

Que alguns diguin que el reconeixement de Palestina excusa a Hamàs d’assassinar a 1200 persones, és anar contra la veritat i contra la dignitat humana i intel·lectual. Després d’anys d’ocupació i de les més de 35.000 persones assassinades en mans de l’exèrcit israelià els darrers mesos, l’únic i possible camí cap a la pau, és, justament, aquest reconeixement. Als que tenim certa empatia i dignitat humana, als que ens fa malveure un món ple d’odi i mort, ens és igual certs debats frívols, l’únic que ens importa és això: la pau.