Temps d’impostos

Com cada any, per aquesta època, es reactiva la nostra relació amb el gran recaptador d’impostos, Hisenda, que amb una celeritat envejable i amb uns mitjans de control impensables temps enrere, furga en la nostra economia fins a extrems inaudits. Pagar impostos, aportar part de les nostres retribucions i beneficis a l’erari públic, és un deure legal, però especialment un deure ètic i de solidaritat. Teòricament les aportacions de cadascú de nosaltres haurien de servir per distribuir la riquesa, ajudar als que menys tenen i articular xarxes socials de suport que facilitin la vida personal i col·lectiva. Però això implica i exigeix que els que administren el que es recapten ho facin amb transparència irreprotxable i servei eficient, des del compromís amb el bé comú i l’interès general. I és responsabilitat dels governants establir prioritats clares i administrar el diner públic com un bon pare/mare de família.

Hisenda disposa de molts mitjans de control i de privilegis que la situen en una posició de poder desorbitat en front de qualsevol ciutadà normal. La balança de l’equilibri no existeix en aquest camp: qualsevol simple error pot comportar sanció desproporcionada, qualsevol requeriment ha de ser contestat en breus dies, qualsevol acord de sanció, tot i que sigui recurrible, és immediatament executiu. Petits autònoms, mitjanes empreses, treballadors diversos, estan obligats a treballar una part del seu temps per hisenda, sigui personalment o per mitjà de gestories i assessor. Però les exigències amb que es dirigeix Hisenda al ciutadà normal i corrent no se les aplica tal institució quan és ella la que ha de respondre o abonar qualsevol import. Veritablement, en la relació dels ciutadans amb totes les instàncies de poder sol aplicar-se el que comunament anomenem la llei de l’embut.

Seria exemplar i saludable que altres administracions i serveis essencials per la les persones poguessin disposar dels mitjans de que disposa hisenda, i així poder actuar amb major eficiència i celeritat per atendre i resoldre els problemes reals de la gent. I només vull assenyalar una realitat preocupant i dolorosa, a aquests respecte, al finalitzar 2023 hi havia en llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, a Espanya, més de 800.000 persones. Ni la l’administració de justícia, ni les nostres institucions sanitàries, ni molts altres Organismes i administracions diverses, funcionen amb la celeritat, rapidesa i eficàcia que son imprescindibles per servir exemplarment la ciutadania, que en definitiva és la que amb el seu treball i els seus impostos mantenen i paguen aquests serveis, funcionaris i administracions. Els que dirigeixen les administracions no son els amos, son els servidors, i així els hi hem de recordar. Paguem els nostres impostos, però cal exigir, dia rere dia, que s’administrin amb transparència, eficàcia i compromís amb el bé comú i l’interès general, fixant amb honradesa les prioritats en ordre a aconseguir una societat més justa i solidària.

Subscriu-te per seguir llegint