De Presidentorra a Presidentilla

A mi m'agradaria que Salvador Illa fos president de la Generalitat per una qüestió de sonoritat, per tota la resta m'és igual. La sonoritat del càrrec és important a tot arreu, però a Catalunya més, perquè aquí hi ha el curiós costum de referir-se sempre al president amb el càrrec i el cognom, tot seguit, com si fos una sola paraula. Tant és així, que vaig trigar anys a descobrir que Pujol no es deia Presidentpujol, tal com se l'anomenava a tot arreu, i més que enlloc, a TV3. Em va durar la confusió fins al següent president, a qui de bona fe vaig dir sempre en els meus articles Presidentmàs, així s'hi referia sempre tothom, no només la nostra tele oficial, sinó també els seus fidels. «Avui ens visitarà Presidentmàs», deien amb reverència eclesiàstica i to solemne. I jo, és clar, convençut que aquest era el seu nom. No sé de cap altre lloc on guardin aquesta peculiar pràctica, ningú diu a Pedro Sánchez Presidentesánchez, com a molt li diuen mentider. A TV3 parlen de Biden com Joe Biden -ni tan sols Joseph, fan servir el col·loquial-, no Presidentbiden, i això que aquest sí que és un president poderós i no el nostre. Deu ser cosa de l'inveterat complex d'inferioritat dels catalans, que fa que vulguem dotar-ho tot de solemnitat impostada, fins i tot bategem les manifestacions com a «mandat popular» i a l’actual president de la Generalitat li posem el número 132, com el Seat que tenia el meu avi, i això que amb Aragonès s’avindria millor el més esquifit Seat 133.

Quan va arribar el torn de Presidentorra, la cosa va millorar. Presidentorra sona a augmentatiu i femení, com Presidentassa. A mi em parlen d'una presidentorra i m'imagino a una presidenta grossa, grollera i ordinària. A Laura Borràs, per exemple, aquest càrrec li vindria com a anell al dit. A Illa li tocarà ser Presidentilla, i imaginem una presidenta petitona, poqueta cosa i una mica fleuma. Passar de cop d'una presidentorra a una presidentilla o una presidenteta suposaria un canvi massa brusc, per això en l’interludi hem tingut a Presidentaragonès, que no sona igual de bé, massa llarg. El mateix passa amb Presidentvivales, d’aquí les poques opcions que té, pobret. Si hem tingut una presidentorra, que tot i l'aparatós nom no va fer absolutament res, bé podem suportar una presidentilla, que segur que no ocupa tant i molesta menys. A Catalunya ja no li demanem res més a un president.

Subscriu-te per seguir llegint